Jordi Alberich, Director del Cercle d’Economia, publica avui
a El Periódico un article interessant amb el mateix títol d’aquesta entrada.
En referència tant als cassos dels casinos com del casament
indi de la setmana passada a Barcelona, planteja un dilema de fons molt actual:
per sortir de la crisi hem de cedir drets, valors i formes de vida?. Part de la
seva resposta està continguda en els paràgrafs següents:
Particularment, crec que si hi ha una cosa que no volem és
convertir-nos en el centre del joc europeu, o en una ciutat que s’emociona
perquè uns multimilionaris ens la compren durant un cap de setmana.
L’argument que en plena crisi tot s’hi val no
és correcte. Precisament en aquests temps, més que mai, els ciutadans
necessitem els poders públics, com a dipositaris de la dignitat col•lectiva,
per posar límits al poder dels diners, mantenir les expectatives i, esperem que
aviat, fer que els beneficis de la recuperació arribin a tothom. En algunes
ocasions penso que som una societat amb un cert aire de decadència. El propi
d’aquelles grans famílies que, vingudes a menys i incapaces de generar riquesa,
van vivint de vendre el seu patrimoni o llogar el que els queda. I a les quals,
malgrat aquesta decadència, els embolcalla una aura de glamur, benestar i
autosuficiència.
Considero engrescador i positiu la interpel·lació que fa als
poders públics, al propi concepte de “públic” que sabem està oposat a
individual o particular, per que defensin
la dignitat col·lectiva davant de possibles guanys a curt termini. Però la
realitat és que el govern de la Comunitat de Madrid està disposat a fer el que
li digui el Sr. Aldeson i el nostre Govern ja ha rebaixat l’impost sobre els casinos.
JL Campa
