He llegit el llibre Calle
Este-Oeste de Phillipe Sands. Es tracta d’una
obra que es ven a les llibreries com a literatura, però es de fet un llibre
d’història sobre centre-europa que, partint de la història familiar de l’autor,
mostra l’entorn de la segona guerra mundial. Al meu parer té tres principals
focus d’atenció: la ciutat de Lviv, tres dels seus ciutadans i el judici de
Nuremberg
Lviv. Una ciutat coneguda com Lemberg sota l’imperi austro-hongarès. Després
de la primera guerra mundial va passar a ser polonesa i el seu nom va canviar a
Lwow. Quan la van ocupar els soviètics al principi de la segona guerra
li deien Lvov, però quan els alemanys la conquereixen li tornen a dir Lemberg;
finalment va passar a ser part d’Ucraïna i el seu nom actual és Lviv. No
només va tenir 5 noms sinó, a més, va pertànyer a 8 estats diferents en poc
menys de 30 anys. Va patir un pogrom el
1918 i la deportació al camp d’extermini de Belzec de 50.000 jueus en només 2
setmanes de l’estiu de 1942 (Die Grosse Aktion). La ciutat és la mateixa, però les
guerres, els exterminis i les deportacions han
canviat les característiques de la seva població, que ara s’ha homogeneïtzat
amb majoria ucraïnesa
Els tres
ciutadans són principalment Hersch Lauterpacht (n. 1897) i Raphael
Lemkin (n.1900). Van viure i estudiar a Lviv, en la mateixa universitat.
Els dos van destacar en el camp jurídic on van crear, desenvolupar i aconseguir
fer efectius dos conceptes novedosos en el dret internacional: ‘Crims contra
la humanitat’ i ‘Genocidi’. El primer concepte és de Lauterpacht que,
partint d’una concepció liberal, posa el focus sobre la protecció dels
individus com a éssers individuals; de Lemkin
és el segon, que es centra en els crims que tenen com objectiu la destrucció de
ser humans pel fet de pertànyer a un grup racial, lingüístic, religiós o
polític.
El tercer ciutadà és
l’avi de l’autor del llibre -Leon Buchholz-, que li serveix de motivació
per a teixir el relat entre els records familiars, la història de l’època nazi
i la generació dels nous conceptes legals. A partir d’una història familiar Sands
elabora una investigació sobre uns conceptes de dimensió general; passa del que
és local al global.
Judici de
Nuremberg: El llibre relata
com el concepte de ‘crims contra la humanitat’ va ser cabdal en
l’acusació als jerarques nazis, entre ells Hans Frank (quart personatge
principal del llibre), jurista destacat del règim nazi, governador de Galitzia
durant l’ocupació de Polònia i responsable doncs de la citada Grosse Aktion a
la ciutat de Lviv.
Per primera vegada s’introduïa
i aplicava: “que
el derecho internacional no era solo un derecho ‘entre estados’ sino también
el derecho ‘de la humanidad’. Va ser el germen de la Corte Penal
Internacional.
Unes consideracions personals
sobre el tema:
És un mèrit de l’autor
com el llibre relata amb força tensió argumental els esforços de Lemkin per que
els crims nazis fossin considerats genocidi (cosa que no va passar), així com
la personalitat del citat Frank a partir de converses de l’autor amb el seu
fill, que no defensa al seu pare, més aviat renega d’ell.
Quan explica la
motivació del llibre, posa l’origen en una invitació que va rebre per a donar
una conferència en la Universitat de Lviv l’any 2010; quan es prepara el tema descobreix
que tant Lemkin com Lauterpacht eren originaris de Lviv, com el seu avi. Sorprèn
que Sands, investigador acadèmic a França, Gran Bretanya i els Estats Units, no
fos conscient d’aquest fet. Potser s’explica per que el seu avi mai havia parlat de la seva
vivència en l’època nazi: ‘Leon había encerrado la primera mitad de su
vida en una cripta’. A Espanya també s’ha donat aquesta conducta de silencis
en relació a la guerra civil.
Quant de patiment i
dolor significarien pels seus habitants els continus canvis de pertinència
de la ciutat de Lviv! Comparo amb relats
de la guerra civil espanyola de les terres de l’Ebre, que van patir canvis de
zona nacional a republicana i després a nacional de nou, que relaten un munt de
venjances i persecucions. A més la conseqüència final no ha estat tornar a una
situació de convivència de diferents orígens dins de la ciutat, sinó a una homogeneïtzació
sota una majoria ucraïnesa, sense presència significativa de jueus, polonesos o
alemanys.
Foto: Gueto de Lviv
