Fa uns dies vaig llegir que un vicepresident
del Parlament andalús havia portat al Parlament de Catalunya una proposta per
poder fer a Catalunya un referèndum legal per mitjà d’un procés participatiu basat
en el vot per internet *.
No és pròpiament això el que em va interessar,
sinó el que implicava el mecanisme proposat, que era ni més ni menys que
implantar un sistema mixt entre la democràcia representativa i la
participativa.
Em sembla una via molt interessant i amb
molt de futur. Explicaré com me la imagino:
La condició prèvia és disposar d’una forma
de votació per mitjans telemàtics que permeti a qualsevol ciutadà poder exercir
el seu vot de forma electrònica des de qualsevol ordinador connectat a
internet.
Donat això, les eleccions legislatives escollirien
als representants –els Diputats- sota unes regles de representació que podrien
ser fins i tot les actuals. El total del cens electoral escolliria els seus representants
per a tota la legislatura, amb la finalitat d’exercir les funcions clàssiques de
la democràcia representativa.
L’aprovació d’una nova Llei podria seguir
els tràmits semblants als actuals fins arribar a aprovar un projecte de Llei
definitiu. Aleshores, s’esperaria un període de temps (una setmana per exemple)
abans de procedir a la votació de la Llei per part dels Diputats.
Durant aquest període, els ciutadans
podrien emetre telemàticament el seu vot en relació a la proposta de Llei. Amb
la característica bàsica que cada vot emès de forma directa pels ciutadans,
resta de la capacitat de decisió de la càmera representativa. És a dir, si
durant el període de votació popular hi participa un 10% del cens electoral, el
vot del Parlament comptaria només un 90% i seria complementat pel resultat del
10% del vot popular. En un extrem, si tot el cens participés en la votació el
vot dels Parlamentaris no hi contaria: la Llei seria aprovada –o no- per
democràcia directa. En l’altre extrem, si cap ciutadà hi participés, la llei
seria aprovada –o no- pel mecanisme clàssic de la democràcia representativa: per
votació dels Diputats.
Immediatament acabat el termini de votació
popular –i sense conèixer els resultats- els Diputats voten la llei segons el
seu criteri. Però el seu vot només tindria el pes proporcional a la part del
cens que no hagués exercit el seu dret a votar la Llei
Veiem un exemple numèric, suposant un cens
de 10 milions de votants, que donen lloc a un Parlament amb 100 escons i quatre
partits. En funció del vot de cada grup parlamentari una llei és aprovada de la
següent forma:
Introduïm ara la participació directa dels
ciutadans mitjançant el vot telemàtic. En base al percentatge de participació
(40%) i als resultats (20% a favor de la Llei; 70% en contra; 10% d’abstencions)
es poden calcular els “escons equivalents” que són respectivament 8, 28 i 4.
Aquests 40 “escons equivalents” es resten
del total del Parlament, i la votació dels Diputats es recalcula
proporcionalment a la representativitat resultant, que en l’exemple mostrat resulta
ser de 60 escons. La suma dels 40 més el 60 dona el total d’escons del
parlament, 100.
Com es veu, la participació del 40% del
cens en el procés de votació, i el sentit dels vots emesos, faria variar el resultat obtingut en cas d’utilitzar
només els mecanismes de la democràcia representativa. La Llei no seria
aprovada.
Òbviament caldria afinar la proposta per a
adaptar-la a l’existència de “restos” en les divisions d’escons,
circumscripcions de diferent tamany, etc. Però l’important és el concepte de
poder conjuminar en una sola acció la votació parlamentària amb la popular.
La conseqüència més previsible d’introduir
un mecanisme participatiu d’aquest tipus seria la funció “in vigilando” que faria la ciutadania sobre les actuacions dels
seus representants polítics. Aquests tindrien per una banda d’estar molt atents
als desitjos i preferències de la ciutadania, i en sentit contrari explicar-se
molt i treballar els mecanismes participatius per a no acabar contradits pels
seus electors.
L’oportunitat és incrementar la
participació ciutadana i el control sobre els representants escollits. Implicaria
un gran capacitat d’explicació i lideratge per part dels Diputats quan
volguessin aprovar alguna cosa en un sentit oposat a l’opinió existent. El risc
és incrementar les actuacions en base a enquestes, amb els polítics seguint el
camí més fàcil i populista.
Com a referència encara que en un cas molt
diferent, recordar que a Suïssa tenen un sistema de tramitació legislativa que contempla
la possibilitat d’un referèndum final (no obligatòria; només si 50.000
ciutadans o 8 cantons ho demanen). L’existència del possible referèndum fa que
tots els actors el tinguin en compte i per tant intentin no provocar rebuig amb
les seves propostes de llei. Un instrument de la democràcia majoritària
incentiva a buscar el consens com a forma política.
En la proposta explicada, el referèndum -un
mecanisme de la democràcia directa–, facilitat a més per les possibilitats ofertes
per les noves tecnologies de la informació, podria incentivar que legislar sota
formes de democràcia representativa es fes tenint molt més en compte l’opinió
del conjunt de la ciutadania.
JL Campa
