No em refereixo en el titular a Catalunya,
Espanya, Europa o al barri de la Sagrada Família; ho dic amb referència al
diari El País. Acabo de llegir l’article publicat ahir en la seva pàgina principal
d’opinió (“la cuarta”) escrit per Ignacio Gómez de Liaño amb el títol “Contra
el veneno”.
Es un article amb les següents característiques:
Utilitza
esbiaixada i parcialment (“torticeramente”
en castellà), frases i conceptes d’autors de ciència política per utilitzar-los
contra una ideologia o corrent de pensament com el del procés català. Utilitzant
jo el títol d’un antic article de Manuel Vicent li demano a l’autor que “saque sus sucias manos de Hanna Arendt“.
Compara
específicament el catalanisme amb el nazisme: “Si para el hitleriano el gegentypus era el “judío maléfico”, el
nacionalista catalán endosa ese papel al “español”. No estem parlant d’un
twit o d’un comentari a la xarxa; això ho publica el que es considera el diari
de referència espanyol
Quan
aprofita una cita de Sorokin, que va qualificar, com altres historiadors el
segle XX com el més sanguinari de la història, i esmenta les causes segon ell
de les matances, no parla de la lluita de classes, de l’enfrontament entre
models socials, de les dictadures autocràtiques, ni del feixisme. Només esmenta
el comunisme, el nacional-socialisme, el populisme, i el fonamentalisme islàmic
(per cert, ¿en el segle XX?).
No
fa ni el més mínim comentari sobre la dictadura més sanguinària, més opressora,
més nacionalista i més llarga a Espanya durant aquest segle. El cop d’estat
franquista, els morts a la guerra civil i la repressió posterior no formen part
de la història del segle XX. No cita a Arendt (“El propósito de la educación totalitaria nunca ha sido infundir
convicciones, sino destruir la capacidad para formar alguna”) per
referir-se a la Formación del Espíritu Nacional que vam patir durant 40 anys, sinó
a la suposada manipulació dels “17
sistemas de enseñanza pública y con ellos la base a otras tantas nacionalidades,
que no son sino la pantalla protectora de las oligarquías regionales”. Per
cert, A la república federal Alemanya, que cita com exemple el sr. Gómez, l’educació és competència dels Land.
És
un article fins i tot anticonstitucional, doncs la seva tesi de fons és que no
es pot permetre que hi hagin partits (ni persones suposo) que no tinguin com a
ideologia de base el nacionalisme espanyol. “Cuando en un país o nación son legales partidos cuyo objetivo es la
destrucción de ese país o nación, está claro que el Estado está mal constituido”.
No ens havíem passat anys dient-nos des de l’estat que, sense violència, en la
democràcia espanyola es podia parlar de tot i plantejar qualsevol idea
política?
Defensa
per tant la ilegalització de bona part del ventall polític, de partits i
organitzacions que han mostrat sempre un respecte exquisit per la democràcia,
que en bona part només estant demanant ara un referèndum amb totes les
garanties, i desprès que guanyi qui guanyi. No defensa per cert la ilegalització
dels partits i organitzacions falangistes, franquistes, filo-nazis. A Espanya,
segons aquest senyor, es pot ser anti-demòcrata, però no catalanista.
Un article per tant, indigne del País i de
qualsevol diari que defensi la democràcia; un article que l’hagessin publicat
fa anys a El Alcazar
Quina
pena de País!
JL Campa
