En relació al concepte d’economia del que tractava
l’entrada anterior del blog, avui hi han dos interesants articles a El País
sobre els economistes i la ciència econòmica.
El primer es titula “Cómo ‘usar’ la economía”, l’autor
és Ha-joon Chang, professor d’Economia a Cambridge i les seves tesis principals
són:
-
la economia
és una qüestió política i ni és ni serà mai una ciència; no hi ha veritats
objectives que puguin ser establertes sense incorporar judicis polítics o
ètics
-
davant dels
raonaments econòmics cal preguntar-se sempre a qui beneficien, per que sempre
hi ha sectors guanyadors i perdedors
-
determinar
els límits del mercat és un exercici profundament polític, tenint en compte que
treure un tema de l’àmbit del mercat impedeix la seva estricta valoració
monetària. Per deixar-ho més clar posa l’exemple del treball infantil.
-
Mai s’ha de
donar crèdit a cap economista que digui que els seus anàlisi són científics i
no són valoratius
-
La realitat
econòmica és complexa i no pot ser explicada amb només una sola teoria. Hi ha
diverses escoles teòriques, cadascuna amb els seus punts forts i punts dèbils.
-
La economia
és molt més que el mercat, que és només una de les formes d’organitzar
l’activitat econòmica. Hi ha altres àrees que formen part de l’economia: la
producció, el comerç, el benestar, l’estat, les persones.
-
És un error
concebre als individus només com a consumidors, i no també com a persones, com
a productors, com a membres d’una societat.
L’altre article "Dónde quedó la Ciència econòmica?" és de José
García Montalvo, catedràtic d’Economia a l’UPF, i descriu l’actuació
interessada de molts economistes, i altres tipus d’experts, en la defensa
d’interessos particulars sota una suposada capa de cientifisme. Per un altre
banda, defensa que la Economia, exercida professional i honestament, fa servir
el mètode científic, i progressa en la seva capacitat d’interpretació i anàlisi
de la realitat, el que és compatible amb possibles errors en les previsions.
Però són les persones,
que tenen diferent grau de responsabilitat, professionalitat i ètica, les que
amb les seves actuacions, moltes vegades al servei de lobbies i grups
d’interès, generen corrents d’opinió esbiaixades i interessades. Simptomàtica
la frase textual atribuïda a un d’aquests experts, “no se trata de acertar, sino de influir”, i
divertida la descripció de un dels gurús econòmic-mediàtics d’aquest país “otros
auguran el apocalipsis mientras se rascan una barba linconiana y miran de reojo
el contador de la librería”
Com diu l’autor, efectivament
falta un “inside job” en versió espanyola; però penso que no el veurem
PD: No incorporo els enllaços doncs al ser del suplement Negocios no estan disponibles
