LA LEGITIMITAT DE LA MONARQUIA (una mica més)

Continuant amb el tema de la monarquia de Felip VI, i el que ahir deia sobre els seus assessors, consultar la web oficial de la Casa Real ens dona alguna pista sobre el tipus de perfils que envolten al Rei, o millor dit dels que s’envolta el Rei.

Recordem que segons la CE (Art. 65.2) ‘El Rey nombra y releva libremente a los miembros civiles y militares de su Casa’. Per tant l’equip que gestiona la casa real és de lliure elecció del Rei; és la seva responsabilitat i el seu criteri. En l’accés ‘Quién es quién?' de la citada web (*), hi ha els perfils dels alts càrrecs de la Casa Real. El resum és el següent:

JAIME ALFONSÍN ALFONSO. Jefe de la casa de su majestad el rey. Abogado del Estado … Jefe de la Asesoría Jurídica de Barclays Bank. 

DOMINGO MARTÍNEZ PALOMO. Secretario General Guardia Civil … licenciado en Derecho. 

JUAN RUIZ CASAS. Jefe del Cuarto Militar. Almirante. 

ALFONSO SANZ PORTOLÉS. Consejero Diplomático. Licenciado en Derecho … Carrera Diplomática. 

EMILIO TOMÉ DE LA VEGA. Jefe del Gabinete De Planificación ... Comandante de Infantería 

JOSÉ MANUEL ZULETA Y ALEJANDRO. Jefe de la Secretaría de la Reina, Duque de Abrantes … General de División. 

MIGUEL ÁNGEL HERRÁIZ ALARCÓN. Jefe del Servicio de Seguridad. Coronel de la Guardia Civil … Licenciado en derecho. 

JORDI GUTIÉRREZ ROLDÁN. Director de Comunicación....  Licenciado en Ciencias de la Información 

ALFREDO MARTÍNEZ SERRANO. Jefe de Protocolo. Licenciado y Master en Derecho … carrera diplomática. 

ISAÍAS PERAL PUEBLA. Jefe de Administración, Infraestructura Y Servicios. Militar, Coronel de Transmisiones … Licenciado en Administración y Dirección de Empresas. 

BEATRIZ RODRÍGUEZ ALCOBENDAS. Interventora … Cuerpo de Gestión de la Hacienda Pública, Licenciada en Ciencias Económicas 

El resum és el següent: són 11 alts càrrecs. D’ells. 5 són militars, 5 llicenciats en dret, 2 pertanyen a la carrera diplomàtica, hi ha un Duc, només un té una carrera civil (ni militar, ni administració pública) i són 10 homes i una sola dona.  

Com a exemple paradigmàtica del biaix de selecció, la Secretaria de la Reina la porta un home, que és General de Divisón. Segons elconfidencial.com és a més ‘duque de Abrantes, conde de Belalcázar, conde de Cancelada, conde de Casares, conde de Lences, marqués de Sardoal, marqués de Valdefuentes, marqués del Duero’. I això, tot i que la Letizia prové d’un origen plebeu, civil i de classe mitjana.

Per cert, el Rei com a mando supremo de las Fuerzas Armadas (art. 62 h CE), tot i la intervenció de l’exèrcit en la gestió de la crisis del coronavirus, més de 10 dies després de la declaració de l’estat d’alarma, encara no ha fet cap acció de revista i suport a les seves tropes. Segueix tancat a la Zarzuela. Si acceptem la lògica de la monarquia i del que es podria esperar d’un rei, no sembla una actitud coherent amb les seves funcions. Ho acabarà fent, segur, però tard i malament

Casa Real Quien es quien

LA LEGITIMITAT DE LA MONARQUIA

La monarquia espanyola és legalment -segons el article 1.3. de la Constitució- ‘la forma política del Estado español’, en la seva variant de ‘Monarquía parlamentaria’. La seva funció (article 56 C.E.) és simbòlica de la unitat del país, d’arbitratge i moderació sobre les institucions i representativa en les relacions internacionals

La monarquia restaurada el 1975 en la persona de Juan Carlos, te en el seu origen una triple font legal: la primera és haver estat designat pel dictador Franco com a successor seu; la segona  és la dinastia Borbònica, pel fet se ser net de l’últim monarca regnant; la tercera és la confirmació per la Constitució del 78, donat que el pacte constitucional no va gosar qüestionar la restauració decidida pel règim anterior, encara que sí va limitar els seus poders encabint-la en un règim liberal-democràtic.

Des de 1979 fins finals dels 90, la monarquia encapçalada per Juan Carlos semblava funcionar. Tot i que ara es qüestioni la seva actuació, la realitat va ser que després de l’intent de cop d’estat del 23F, el rei va aconseguir una amplia legitimació d’exercici, que al llarg del nou segle va anar perdent per la successiva aparició de notícies sobre activitats no adequades del propi rei i del seu entorn familiar

Com a conseqüència d’aquest deteriorament en la seva legitimitat d’exercici, el 2014 en Juan Carlos va abdicar, i el seu fill Felipe va passar a ser el nou monarca constitucional d’Espanya, en base ja només als preceptes constitucionals inclosos en el Títol II. Conserva la legitimitat legal que li atorgava el regim constitucional i democràtic.

Quasi 6 anys després, fa pocs dies, mentre feia un discurs al país, es va produir una cassolada de desaprovació que els mitjans de comunicació han coincidit en valorar com important i general. Tot i que no es tenen dades mínimament objectives del nivell d’acord o desacord de l’opinió pública amb la monarquia (el CIS va deixar d’incloure preguntes sobre aquest tema en els seus baròmetres periòdics), sembla s’està produint un progressiu deteriorament de la legitimitat per exercici del rei Felip, i per tant de la institució monàrquica.

  

Font : eldiario.es

Apuntem algunes possibles causes:

La única funció política que la Constitució atorga al monarca -arbitratge i moderació- la va exercir l’octubre de 2017 amb el seu discurs sobre el conflicte català, i no va optar per impulsar una solució integradora, sinó que es va posicionar per l’Espanya una i uniforme.

La seva activitat oficial i els seus discursos traspuen una flaire de valors i criteris castrenses, no havent trencat amb determinats signes de preeminència militar no congruents amb els valors civils i constitucionals. Un exemple: la persona que introdueix les audiències és encara un militar

Malgrat casar-se amb una plebea, transmet un fort conservadorisme i elitisme. Sembla formalment tibat i amb aparent manca d’empatia: encara no ha visitat un hospital d’afectats pel virus, tot i ser el Cap de les FFAA.

Manté relacions institucionals amb grups limitats, amb preferència per militars i elits empresarials i funcionarials. Només cal donar una ullada a les audiències reials dels últims dies (consulta feta el 20/3): 5 audiències a Militars, 6 a Empresaris, 2 a Cossos de funcionaris, 3 a entitats civils que inclouen a Celíacs i la Grandeza de España, i per acabar una audiència al ... Real Madrid!!!

L’últim discurs ha estat buit de contingut, sense un missatge nou o diferent del que ja havia fet el govern; i per sobre de tot va callar sobre la ‘deixa’ del seu pare. Possiblement no va fer esment al tema per que feia un any que s’havia assabentat, sense actuar ni dir res. En les seves comunicacions, o està mal assessorat o no sap escollir bons assessors; ni l’octubre del 2017, ni ara amb el virus i l’herència.

Una monarquia només es legitima en democràcia pel seu exercici, és a dir per la seva utilitat i pel seu rendiment pel conjunt de la societat. Si no pot o no sap exercir les seves funcions simbòliques, integradores i d’arbitratge, és una institució prescindible.

UN DISCURS (QUASI) REVOLUCIONARI

En mig de la crisi del coronavirus, un molt alt dirigent polític va fer ahir un discurs que inclou un missatge revolucionari pels temps que corren. Va dir el següent:

“Haurem d’aprendre les lliçons del moment que estem travessant: qüestionar el model de desenvolupament en el que el nostre món fa dècades està funcionant i que revela els seus defectes cada dia i qüestionar les debilitats de les nostres democràcies. El que ja ens revela aquesta pandèmia és que l’assistència sanitària gratuïta sense limitacions per ingressos, carrera o professió, és a dir el nostre estat de benestar, no són costos ni càrregues, sinó béns preciosos, béns inestimables quan el destí et colpeja. El que revela aquesta pandèmia és que hi han béns i serveis que s’han de situar fora de les lleis del mercat. Delegar la nostre alimentació, la nostra protecció, la nostra capacitat per tenir cura del nostre entorn, a altres és una bogeria. Cal recuperar-ne el control”

En un sol paràgraf qüestiona el model de desenvolupament, que és la base de l’econòmic, i que fa anys que demostra la seva ineficiència; constata la debilitat de les democràcies, instal·lades en el conservadorisme i l’endogamia política; defensa l’estat del benestar des de la seva arrel conceptual: no és un cost, és un valor inestimable pel conjunt de la societat; per últim crítica que les regles de mercat es puguin aplicar a determinats bens i serveis. Tot plegat ho considera literalment ‘una bogeria’, i utilitza brillantment l’eslogan del Brexit (take back control) en un sentit de defensa dels valors comunitaris i socials

En altre moment del seu discurs va expressar “Un principi ens guia a definir les nostres accions, ens guia des del primer moment per preveure aquesta crisi i després per gestionar-la durant diverses setmanes, i ha de continuar fent-ho: és la confiança en ciència. És escoltar els que saben”. Aquesta és  una idea absolutament oposada a la que ahir mateix va dir Pablo Casado quan va criticar a Pedro Sánchez "por parapetarse en la ciencia, en la técnica".

Qui ho va dir no és un Podemita, ni un de la CUP, ni un antiquat militant comunista de la post-guerra. És el President de França: Emmanuel Macrón (1).

Es poden detectar al llarg del seu discurs conceptes de base del republicanisme francès: unitat basada en les persones (“No podem superar una crisi de tal magnitud sense una gran disciplina individual i col·lectiva, sense unitat”); solidaritat (“Aquesta crisi hauria de ser l’ocasió per a una mobilització nacional de solidaritat entre generacions”); nació (“Dones i homes capaços de situar l’interès col·lectiu per sobre de tot”); fraternitat ((“La prioritat de les prioritats avui en dia és, per tant, protegir els més febles”)

Un últim detall és la doble frase d’acomiadament (“Vive la République! Vive la France!"), que posa en valor el binomi ‘República francesa’

Per posar una mica d’aigua al vi del discurs , no cal oblidar que el setembre de 2008, en plena crisi econòmica, un altre President de la república francesa, Nicolas Sarkozy, es va comprometre a "’refundar el capitalismo’ ... a reconstruir, "partiendo de cero", el sistema financiero internacional”. 

Gone with the wind

(1)

Text del discurs Macron