ENQUESTES
Hi han nous
factors afegits a la ja gran dificultat de fer estimació d’escons en base a les
enquestes: 1) El trencament del bipartidisme vigent a Espanya ha fet obsolets
els models emprats fins ara. 2) L’increment de gent que no respon a enquestes
per la via dels telèfons fixes com a reacció a la pressió del màrqueting telefònic
3) Bona part del sector més jove de la població només té telèfon mòbil i les
empreses enquestadores encara no han generalitzat aquest canal
De la recollida
de resultats de les enquestes publicades en mitjans de comunicació des del 16
de febrer (28), la mitjana resultant és la següent:
Si fos així el
resultat, és evident que hi han canvis en el desglossament per partits, però no entre els blocs
que poden després formar coalicions o acords de govern. En efecte, si agrupem els
resultats en 4 possibles coalicions veiem una gran estabilitat global
Només hi ha un
canvi rellevant: La suma de PSOE i Ciutadans quasi obté la majoria absoluta. La
tendència és preocupant, per que és la coalició que prefereix l’establishment
PREMI OTH (OLE
TUS HUEVOS)
(Agafo el concepte de OTH del programa La Competència de
RAC1).
Després de
recollir frases durant la campanya, concedeixo els següents premis OTH:
Finalistes
Casado: "El
rey es el jefe de Estado que todos hemos votado"
Suárez Illana: "en
Nueva York se acaba de aprobar una ley por la cual se permite el aborto después
del nacimiento"
Girauta: “Amo a
Rivera por encima de todas las coses”
Cayetana: “la
operación que realizó la Guardia Civil para desalojar el col·legio (el 1-O) fue
absolutamente impecable, admirable y gentil”
Casado: “Soy
hijo de una madre”
Rivera: "¿Ha
terminado de mentir, señor Sanchez? Ahora me toca a mi"
Menció especial OLE TU CARA:
Rivera: "Se
me ocurren unas cuantas caras y unos cuantos insultos y amenazas que son
constitutivos de delito"
Premi especial a tota una trajectòria
Jose Maria Asnar: "Los ocho años de 1996 a 2004 fueron los años de mayor prosperidad de España, no
de la democracia, de la historia”
NOMS DELS
CANDIDATS
Com en altres
eleccions he fet l’exercici de comptar i comparar l’idioma dels noms dels candidats
a Catalunya. Un altre vegada ens mostra diferències clares en funció dels
partits. El quadre resum és el següent:
És clara la
correlació entre el nom en castellà i els partits de la dreta espanyolista, i
entre el nom en català i els partits independentistes. En aquesta convocatòria s’arriba
a l’extrem de que VOX no té cap candidat amb el nom en català i JxCAT cap amb el
nom en castellà. Si comparem amb les eleccions de 2016, C,s no tenia cap nom en
català –ara en té 2- i el PP ha passat de tenir 6 a només 3. PSC i Podem continuen amb una barreja de noms que
respon més a la realitat del país en el seu conjunt
Veurem què
passa, doncs la cosa no pinta gaire bé. Com diu un article en el NYT:
el
futuro de España con este recambio político proyecta desasosiego: un país insular
sin política exterior, provinciano y fronterizo, sin ideas ni liderazgos para
resolver las crisis que la atraviesan, con la ultraderecha despierta y Cataluña
expectante.
España
no se resolverá con el show patético de acusaciones sino cuando todos sus partidos
acepten que la fragmentación y la diversidad son inherentes a una nación hecha
de múltiples naciones. Esa fragmentación ya llevó al país a vivir casi un año
sin gobierno en 2015 y no se irá. A diferencia de lo que ocurrió en los
debates, España sólo resolverá a España con la negociación y al diálogo
permanentes.
De
otro modo, Europa, tienes otro problema.
