EVARIST GIBANEL: L'ANONIMAT D'UN LLUITADOR ANTI-FRANQUISTA

Article publicat a la revista ENTREMONS

Accés a la Revista

Accés a l'article

L'ONCLE PEPET A SABADELL

Dimarts de la setmana que ve:

APUNTS SOBRE LES ELECCIONS

ENQUESTES

Hi han nous factors afegits a la ja gran dificultat de fer estimació d’escons en base a les enquestes: 1) El trencament del bipartidisme vigent a Espanya ha fet obsolets els models emprats fins ara. 2) L’increment de gent que no respon a enquestes per la via dels telèfons fixes com a reacció a la pressió del màrqueting telefònic 3) Bona part del sector més jove de la població només té telèfon mòbil i les empreses enquestadores encara no han generalitzat aquest canal

De la recollida de resultats de les enquestes publicades en mitjans de comunicació des del 16 de febrer (28), la mitjana resultant és la següent:

   

Si fos així el resultat, és evident que hi han canvis en el desglossament per partits, però no entre els blocs que poden després formar coalicions o acords de govern. En efecte, si agrupem els resultats en 4 possibles coalicions veiem una gran estabilitat global

  

Només hi ha un canvi rellevant: La suma de PSOE i Ciutadans quasi obté la majoria absoluta. La tendència és preocupant, per que és la coalició que prefereix l’establishment

PREMI OTH (OLE TUS HUEVOS)

 (Agafo el concepte de OTH del programa La Competència de RAC1).

Després de recollir frases durant la campanya, concedeixo els següents premis OTH:

Finalistes

Casado: "El rey es el jefe de Estado que todos hemos votado"

Suárez Illana: "en Nueva York se acaba de aprobar una ley por la cual se permite el aborto después del nacimiento"

Girauta: “Amo a Rivera por encima de todas las coses”

Cayetana: “la operación que realizó la Guardia Civil para desalojar el col·legio (el 1-O) fue absolutamente impecable, admirable y gentil”

Casado: “Soy hijo de una madre”

Rivera: "¿Ha terminado de mentir, señor Sanchez? Ahora me toca a mi"

Menció especial OLE TU CARA:

Rivera: "Se me ocurren unas cuantas caras y unos cuantos insultos y amenazas que son constitutivos de delito"

Premi especial a tota una trajectòria

Jose Maria Asnar: "Los ocho años de 1996 a 2004 fueron los años de mayor prosperidad de España, no de la democracia, de la historia”

NOMS DELS CANDIDATS

Com en altres eleccions he fet l’exercici de comptar i comparar l’idioma dels noms dels candidats a Catalunya. Un altre vegada ens mostra diferències clares en funció dels partits. El quadre resum és el següent:

És clara la correlació entre el nom en castellà i els partits de la dreta espanyolista, i entre el nom en català i els partits independentistes. En aquesta convocatòria s’arriba a l’extrem de que VOX no té cap candidat amb el nom en català i JxCAT cap amb el nom en castellà. Si comparem amb les eleccions de 2016, C,s no tenia cap nom en català –ara en té 2- i el PP ha passat de tenir 6 a només 3. PSC  i Podem continuen amb una barreja de noms que respon més a la realitat del país en el seu conjunt

Veurem què passa, doncs la cosa no pinta gaire bé. Com diu un article en el NYT:

el futuro de España con este recambio político proyecta desasosiego: un país insular sin política exterior, provinciano y fronterizo, sin ideas ni liderazgos para resolver las crisis que la atraviesan, con la ultraderecha despierta y Cataluña expectante.

España no se resolverá con el show patético de acusaciones sino cuando todos sus partidos acepten que la fragmentación y la diversidad son inherentes a una nación hecha de múltiples naciones. Esa fragmentación ya llevó al país a vivir casi un año sin gobierno en 2015 y no se irá. A diferencia de lo que ocurrió en los debates, España sólo resolverá a España con la negociación y al diálogo permanentes.

De otro modo, Europa, tienes otro problema.

EL HUNDIMIENTO

Després de la quinzena tràgica de l’equip imperial, aporto un ‘xist’ d’en Cesc publicat al llibre Arriba Spain l’any 1972. Fa 47 anys!!!

Poden començar a pensar en fer una bona neteja, amb Ajax i Fairy.

HUMOR ANTIC, PERÒ ACTUAL

En relació a tres temes d’actualitat, he trobat uns acudits molt antics, que mantenen la vigència, i que per tant no situen en gaire bon lloc la situació actual de la democràcia i les llibertats a Espanya

1- L’acusació de rebel·lió, amb peticions de condemna comparables als delictes de terrorisme, malgrat que durant anys s’havia dit que “en ausencia de violencia se puede hablar de todo”

El Perich. Perich Match, pàg, 24 Edicions 62, Barcelona 1970

2- Casado propone una "ley de lenguas" que relega el uso del catalán a opcional. La Razón 28 de febrero 2019. Permeteu-me suggerir-vos que us fixeu en la signatura de l'acudit 

Cesc. Arriba Spain, pág. 116 Edicions 62 Barcelona, 1972

3-    Los soberanistas han contribuido a despertar al fantasma del fascismo, y del nacionalismo espanyol (Pablo Iglesias, i molts més)

El Perich (1941-1995), sense data coneguda

OPORTUNITAT PERDUDA?

Tot va molt de presa, però ara que ja estan convocades unes noves eleccions (que no resoldran res, doncs el problema no està en el que vota la gent sinó en que la classe política actual no té capacitat de negociar i arribar a pactes), cal recordar que es convoquen per la pressió asfixiant de la dreta carpetovetònica (que inclou bona part del PSOE) i per que els partits independentistes no han votat a favor d'aprovar els pressupostos.

Uns acusen a Sánchez de negociar i acceptar relators i els altres de no negociar i de no fer gestos de distensió. Paso del que diuen i fan els del trident autoritari, però m’interessa reflexionar sobre els altres, és a dir sobre els indepes.

Per això he llegit amb cura el document que el Govern espanyol ha publicat i que conté l’últim posicionament en les negociacions per mirar d’enfocar la resolució del tema de les relacions Catalunya-Espanya.

El document cita primer una part de la coneguda com Declaració de Pedralbes de desembre de l’any passat:

los gobiernos de España y Cataluña convinieron en afirmar ... la existencia de un conflicto sobre el futuro de Cataluña. Reconèixer la realitat del conflicte és el primer pas –indispensable- cap a la seva solució. Rajoy no ho va fer mai

Apuesta por un diálogo efectivo que vehicule una propuesta política que cuente con un amplio apoyo en la sociedad catalana. Diàleg, proposta, efectiva, recolçament, societat catalana. Be, no?

Respuesta democrática a las demandas de la ciudadanía de Cataluña, en el marco de la seguridad jurídica. Torna a situar l’entorn de resolució del problema en la societat i ciutadania de Catalunya, i la seguretat jurídica inclou una possible modificació de la Constitució, i el que és més factible: una re-lectura més oberta del seu text

A continuació expressa que es necesario el establecimiento de las bases de este diálogo y los objetivos que se pretenden i va dient diferents propostes per a fer-ho possible:

Convocatoria de la comisión bilateral y de la mesa de partidos. De esta forma se amplían los espacios de diálogo ya existentes en el Congreso de los Diputados y en el Parlament. Amplia el camp de joc institucional.

Recollida de les propostes sobre la relación que se propone entre Cataluña y el resto de España. Propostes sense cap limitació en quan a forma o àmbit; totes a sobre la taula

Amb un objectiu: cercar i acordar  unes propostes que alcancen un amplio apoyo de la sociedad catalana. Objectiu lògic, però que cal seguir ressaltant que torna a circumscriure’s a l’espai polític català.

Aquesta proposta democràtica resultant, deberá articularse mediante las oportunas y posibles modificaciones legislativas, que hauran de gestionar els partits negociadors en els Parlaments respectius

Detalla a continuació la composició de la Mesa de Partidos, on surt la figura de una persona que facilite la coordinación de los trabajos, de las convocatorias y fije el orden del día. Asimismo, ayudará a crear las condiciones idóneas para el diálogo, dará fe de los acuerdos alcanzados y determinará el seguimiento de su aplicación. No es tracta doncs ni d’un relator, ni d’un mediador sinó d’un coordinador acceptat per tots per facilitar el desenvolupament de les converses. Inclou el compromís de transparència en els acords assolits i abans de finals de febrer es definirà la data de constitució de la Taula. Sembla doncs una proposta concreta i orientada a l’efectivitat molt immediata de l’orgue de negociació proposat.

Després inclou en la Comisión Bilateral Estado-Generalitat –organisme estatutari i per tant plenament constitucional- el fer de forma paral·lela un diagnòstic del problema i de les seves solucions des d’un enfoc més institucional. Els membres seran Secretaris d’estat, i representants de Presidència i Vicepresidència de la Generalitat.

En resum: reconeixement del problema polític existent, reconeixement de Catalunya com subjecte polític del problema i com àmbit de legitimació de les propostes de solució que es puguin trobar, cap limitació en els tipus de solució que es puguin debatre i acordar, inici immediat de les converses, necessitat d’aprovació final per part del poble de Catalunya.

I davant d’aquesta proposta, que segur que estava al límit de les possibilitats del govern espanyol actual, les declaracions de bona part del mon indepe anaven repetint el mantra del reconeixement del dret d’autodeterminació com a condició prèvia, amb el risc de ser acusat de traïció el que no ho demanés.

Un altre oportunitat perduda de poder trobar, o explorar al menys, un camí de sortida al atzucac en que ens trobem. 

Només ens queda desitjar que el resultat de les eleccions permetre reprendre el diàleg i la negociació. I no només pel risc que els tres partits reaccionaris puguin assolir la majoria a las Cortes, també per la possibilitat d’un pacte PSOE-C,s amb el qual el camí fins ara proposat no seria possible.

Ah! ... I com pitjor, pitjor. 

Document del Govern espanyol

JUDICI DE BURGOS: CONCLUSIONS

El judici va tenir lloc aplicant estrictament les lleis vigents, dins de l’estat de dret i sota les garanties processals del moment. Aquestes eren les del règim franquista amb totes les seves particularitats, que incloïen que persones civils fossin jutjades en Consell de Guerra per un Tribunal militar, i sense possibilitat d’apel·lació en segones instàncies. Els conceptes d’independència dels ‘jutges’ i el ‘imperio de la Ley’ va ser esgrimit pel poder com a justificació i legitimació de la seva actuació

Va ser un judici a militants d’ETA, quan aquesta organització era una més de les que arreu d’Espanya lluitaven contra la dictadura. De fet, només cal veure com molts del advocats defensors van ser figures destacades de la oposició democràtica –un d’ells va ser anys més tard President de las Cortes-, sense que consti que hagin rebut crítiques a posteriori per la seva actuació defensant a membres d’una organització considerada ja en aquell moment com terrorista per part del poder establert.

El procés de Burgos va fer-se en un clima de confrontació política soterrada, donat que no existien –dins de l’estat de dret franquista- les llibertats d’opinió, reunió i manifestació. Tot i la declaració de l’estat d’excepció, van haver expressions minoritàries d’oposició en forma de vagues, manifestacions, tancades (com la de Montserrat) i manifests, en especial al País Basc. També a l’estranger es van produir manifestacions de protesta contra la repressió del règim.

Tot i que les reaccions polítiques internes a la celebració del judici i a les sentències van ser molt minoritàries, el règim franquista es va sentir qüestionat i va endegar una campanya de mobilització dels seus recursos que va culminar amb un clàssic: manifestació a la Plaça d’Orient a Madrid. També va utilitzar el recurs a la conspiració internacional i comunista que atacava un dels pilars de la civilització occidental.

Però el sant cristu gros va ser l’amenaça del separatisme, en aquest cas basc, que buscava la desmembració de la pàtria comuna i indivisible. A mida que avançava el procés i la proclamació de la sentència anava augmentat la cridòria oficial en defensa de “la suprema realidad de España”, sempre amb culpabilització a forces polítiques traïdores, comunistes o estrangeres

No deixa de ser curiós que poguessin assistir al judici observadors internacionals i també de diferents Col·legis d’advocats d’Espanya. En dos sentits: a diferència del proper judici al Tribunal Suprem, es va acceptar que advocats estrangers estiguessin presents; i  d’un altre banda ara no sembla que els col·legis d’avocats espanyols tinguin interès en observar i certificar la correcció processal del proper judici.

En el mateix sentit, és destacable que en l’equip d’advocats que van defensar als etarres, hi havia lletrats de fora del país basc. Cal recordar que el mateix va passar en el judici sobre els fets d’octubre del 1934, quan advocats republicans de les espanyes van defensar a Companys i altres membres del seu govern. Em el proper judici no participen advocats de fora de Catalunya

El màxim posicionament que va fer La Vanguardia, un cop conegudes les sentències a mort, va ser en favor de l’indult, mentre per a compensar carregava contra els que dins o fora d’Espanya feien algarades coordinats amb “las internacionales del rencor”. La informació de La Vanguardia és prou representativa de la forma com es comunicaven las noticies sota el franquisme: control del missatge polític, les noticies que no interessaven al règim eren censurades o relegades a petits paràgrafs poc destacats, seguidisme de les consignes de les autoritats, missatge únic i orquestrat

El règim no es va atrevir a executar les sentències de mort, cosa que en canvi sí va fer pocs anys després, a l’octubre del 1975. Podria interpretar-se que el franquisme al 70 encara es sentia fort: acabaven d’assegurar el ‘fet successori’ amb l’anomenament de Juan Carlos com a Princep d’Espanya i hereu de Franco com a futur cap d’estat, Carrero Blanco vigilaria la transició i el General encara no havia patit les malalties que a partir del 73 minarien la seva salut. En canvi al 1975 el règim estava sense Carrero, fràgil, poruc i per tant més perillós.

Cal recordar per últim que els condemnats no van complir la pena en la seva totalitat, i això no va ser com a resultat de mobilitzacions i protestes populars després d’acabar el judici. Va ser possible per que Franco va morir (al llit), i en el tant vilipendiat pacte de la transició van ser amnistiats l’any 1977, encara que expulsats temporalment d’Espanya i enviats a Noruega i ... Bèlgica!!

      

JUDICI DE BURGOS 3: LES OPINIONS PUBLICADES

En aquella època La Vanguardia no incorporava Editorials, ni gaires articles d’opinió sobre la política interna d’Espanya. Però es poden trobar alguns, propis o transcrits des d’altres diaris, que ens mostren com era l’opinió publicada en aquells temps i moments:

Dia 5 de desembre. Editorial de ABC: La Ley se ha hecho para cumplirla. Mientras sea Ley. Porque la característica de todo Estado de Derecho, conquista inmarcesible de civilización y progreso, comporta, sobre toda otra idea, la sumisión al imperio de la Ley. Ley que podrá ser mejor o peor, pero que en un Estado de Derecho, precisamente porque en él se contienen cauces de modificación a la misma, debe ser respetada, cumpliéndola y haciéndola cumplir … Todo intento de presionar, coaccionar y, en definitiva, deteriorar la acción de la Justicia no debe influir en el ánimo de los jueces encargados de administrarla. No es dureza y menos aún arbitrariedad. Es que la sociedad necesita defenderse

Dia 9 Editorial Lo Specchio: La propaganda comunista y el activismo comunista se han hecho los amos del proceso de Burgos

Hermandad ex-combatientes: Los antiguos combatientes y alféreces provisionales reafirman su lealtad … una reafirmación de su voluntad decidida a oponerse por todos los medios a cuantos atenten a la unidad entre los hombres y las tierras de España

Dia 11: Editorial de YA: Se juzgaban unos hechos concretos con arreglo a unas normas determinadas, que en cualquier caso eran las legales, y dentro do las cuales los acusados podían ejercer su derecho fundamental de defensa. No admitimos el Inmovilismo sino la evolución, pero la evolución desde la legalidad y dentro de la legalidad. Por esto rechazamos el ciego recurso a la subversión y estamos incondicionalmente con la autoridad cuando, como en este caso, así lo requiere la defensa de aquellos principios

Dia 20. Manuel Aznar (avi de José María): La manifestación multitudinaria que el pasado jueves llenó en Madrid la Plaza de Oriente y las calles vecinas viene a ser una corroboración de otras enseñanzas anteriores. Hubiera querido que estuvieran allí algunos comentaristas parisinos y romanos, para decirles: "¿Ven ustedes a dónde van a dar las interferencias sobre la vida española, las falsedades y las intemperancias? ¿Quién les informa? ¿Quién les engaña a propósito de España, y por qué se dejan ustedes engañar? ¿A qué subalternos manejos se somete su ánimo y cede su pluma? … La manifestación tomaba el aire y alcanzaba la significación de un auténtico plebiscito … No, crea usted que todos los manifestantes eran incondicionales del Gobierno. ¡Qué esperanza! Eran, lisa y llanamente, la expresión de una España que no quiere sentirse colonizada por interferencias extranjeras, que no abdica ni rinde su orgullo; que no reparará jamás en esfuerzo de más o de menos a la hora de su propia defensa

Dia 22 Almirante Carrero Blanco a las Cortes: "La unidad entre los- hombres y las tierras de España —dice el IV de los principios de! Movimiento Nacional— es intangible. La integridad de la patria y su independencia son exigencias supremas de la Comunidad nacional. Los ejércitos de España, garantía de su seguridad y expresión de las virtudes heroicas de nuestro pueblo, deberán poseer la fortaleza necesaria para el mejor servicio de la patria … En un estado de derecho, es decir, en una nación donde hay leyes, la libertad no puede consistir más que en poder hacer lo que es lícito y en no verse obligado a hacer lo que no se debe”

Capitán General de Catalunya, general Pérez–Viñeta: “Este acto demuestra cómo piensan hoy tantos nobles y leales hijos de Cataluña, y los hidalgos españoles de las otras regiones que viven en ella, lo que nos confirma de que hoy sea una gozosa realidad la unidad entre las tierras y entre los hombres de España  … estamos aquí presentes los que tenemos fe en los destinos de la patria y creemos en la suprema realidad de España

29/12 Entrevista a Guillermo Diaz-Plaja: ¿Que obligación cotidiana Impondría usted a los Intelectuales y a los políticos de Madrid? —Leer, por lo menos, un diario de Barcelona

30/12 Editorial La Vanguardia: la disposición centenaria por la que se regula el ejercicio de gracia prevé tres consejos que han de pesar en el ánimo del gobernante: los consejos de la justicia, de la equidad y de la utilidad pública … Según nuestro leal saber y entender, la primera es que el ejercicio de la gracia se vería como la mejor y más auténtica expresión de una autoridad suprema firme y de una previsión política larga y serena … ninguna duda puede caber sobre la inflexible firmeza con que ha de combatirse cualquier brote de violencia, cualquier tentación de recurrir al instrumento odioso del terror

31/12 Text en portada La vanguardia. Franco, el Magnánimo: El enorme escándalo internacional que habían provocado les enemigos de España en torno a este asunto, se ha deshecho, por tanto, de un solo plumazo. Franco ha escuchado las voces de clemencia que en España se habían aliado en petición del indulto. Pero no ha sido eso sólo, ni desde luego lo primero, lo que ha movido su pulso a firmar la conmutación de las penas capitales impuestas por la justicia. Ha sido su convicción de que si la justicia es uno de los atributos de la máxima potestad de todos los pueblos, lo es también la gracia. Serenamente, después de contemplar y garantizar el ejercicio de la justicia, Francisco Franco ha ejercido la potestad de la gracia. Una vez más, ha dado suprema muestra de magnanimidad, símbolo de una convivencia que nadie, absolutamente nadie, podrá alterar o quebrar

Editorial La Vanguardia: la justicia, en esta ocasión la justicia de un tribunal militar formado por hombres de honor, cumplió su deber preciso, al salir gallardamente por sus fueros. El pueblo español se ha sentido orgulloso de una acción judicial ejemplar, rigurosa, paciente, difícil y dolorosa, pero, sobre todo, independiente, que no se dejó amilanar ni un ápice, que no perdió su impávida firmeza ante la algarada típica de cuantos se agitaron en el extranjero, alentados y coreados por las internacionales del rencor.

Continuará

JUDICI DE BURGOS 2: EL CONTEXT

El judici es va celebrar en un context molt determinat. Estava declarat l’estat d’excepció en la província de Guipúscoa, i un dia abans de l’inici del judici, ETA va segrestar al Cònsol honorari d’Alemanya a Sant Sebastià (que va ser alliberat el dia abans de publicar-se la sentència). El dia 15 de desembre el Consell de Ministres va suspendre la vigència de l’article 18 del Fuero de los españoles (Ningún español podrá ser detenido sino en los casos y en la forma que prescriben las Leyes. En el plazo de setenta y dos horas, todo detenido será puesto en libertad o entregado a la Autoridad judicial)

A partir del dia 8 de desembre comencen a publicar-se de forma discreta notícies sobre manifestacions ‘anti-espanyoles’ a l’estranger (Roma, Berna, França ) i també en el país Basc. De  forma paral·lela apareixen informacions sobre comunicats i manifestacions d’adhesió al règim dins d’Espanya; molt en especial a partir del dia 20 de desembre es multipliquen les manifestacions ‘espontànies’ arreu d’Espanya, inclosa Barcelona, on el dia 23 “se calcula en 300.000 el número de personas que, procedentes de toda Cataluña, testimoniaron su adhesión al jefe del estado y al ejercito”

El dia 12 de desembre, i durant 3 dies, es va produir una tancada d’intel·lectuals a Montserrat. La Vanguardia va informar només 2 vegades, la primera el dia 13 mitjançant una noticia breu incrustada dins de la programació de radio i TV, que acabava amb la frase  “Al parecer, la reclusión  tiene alguna   relación con el consejo de guerra recientemente celebrado en Burgos”, La segona el dia 15 informa de la finalització de la reclusió “La salida se ha efectuado en perfecto orden, figurando al frente de la   comitiva el abad de Montserrat don Casiano Just”. A continuació el diari felicitava a les “autoridades  de  la provincia que han abordado el asunto sin nerviosismo, sin deformarlo, sin desquiciarlo. La   prudencia y sangre fría con que las autoridades aludidas han obrado a la vista del suceso de  Montserrat,  merecen ser retenidas como un elemento favorable”

En el manifest que van redactar els reunits a Montserrat, tot i que no es va poder publicar en aquells moments, es denunciava –entre altres coses- que “els drets dels pobles i nacions que avui formen l’Estat espanyol són ignorats i reprimits a benefici d’una suposada i falsa unitat nacional, principi bàsic de les lleis fonamentals de l’Estat espanyol”

Conegudes les condemnes, les sol·licituds d’indult van procedir de diferents sectors de la societat espanyola i estrangera: Bisbes, governs d’Alemanya i Regne Unit, consell de l’advocacia i col·legi d’advocats de Barcelona, Diputació Foral de Navarra.

El Judici va tenir una cobertura peculiar a La Vanguardia (Española). El diari tenia aleshores unes planes en “huecograbado” entre les quals estava la portada. Doncs be, no va haver cap referència al judici al llarg de tot el mes de desembre de 1970, tret de les fotografies de les manifestacions d’adhesió al règim fetes a Madrid i Barcelona; el segrest del cònsol alemany només va merèixer lloc a la portada el dia que va ser alliberat.

De fet, la veritable portada amb les principals notícies es situava dins del diari, en la pàgina 3 (o la 5 segons l’edició). En aquesta primera plana de facto no hi ha cap noticia sobre el Judici fins el dia 10, quan el Tribunal es tanca per a dictar sentència. En tres dies posteriors es va informar que es continuava a l’espera, i finalment el dia 29 s’informava de la sentència a tota plana.

El dia 31 de desembre el final del judici ocupa la portada i la pàgina 3 de forma peculiar: una foto completa del dictador amb el titular “Franco, el magnánimo”, y un titular  “En su mensaje de fin de año, el Caudillo anunció la conmutación de las penas de muerte” respectivament

Continuarà

EL JUDICI ... DE BURGOS

Ara que està a prop de celebrar-se el judici sobre els fets d’Octubre del 2017, pot ser útil recordar un altre judici que va tenir gran ressò històric al final de la dictadura franquista. Per això m’he basat en l’hemeroteca digital de La Vanguardia, i en total seran 4 articles: tres descriptius i un altre amb conclusions.

1- EL JUDICI

El conegut com a Juicio de Burgos, per la ciutat on va tenir lloc, va ser un Consejo de Guerra Sumarísimo celebrat sota la jurisdicció de la justícia militar (oxímoron!) del règim franquista, el mes de desembre de 1970. Els acusats eren setze membres de ETA, acusats de “delito de bandidaje, rebelión militar, terrorismo y otros conexos”, incloses 3 acusacions d’assassinats.

Quan comença el judici el dia 3 de desembre, a Burgos “las tropas de la Compañía de Operaciones Especiales ‘boinas verdes’ montaron guardia en el interior y accesos del edificio, armados de metralletas; el servicio exterior estuvo confiado a los cuerpos de Policía Armada y Guardia Civil y agentes del Cuerpo General de Policía”. A Donosti és segrestat el Cònsol d’Alemanya i el dia 4 el govern declara l’estat d’excepció a la província de Guipúscoa. En el text del comunicat del Consell de Ministres es deia “(no) torcerán la marcha de la justicia, cuya independencia el Gobierno es el primero en respetar y en hacerla respetar”.

Dins de la sala “uno de los defensores pidió que se quitaran las esposas a los procesados, pero el presidente declaró no haber lugar a ello … (ante el calor en la sala) Los encausados fueron liberados temporalmente de las esposas para que pudieran quitarle sus prendas de abrigo, volviendo después a ser esposados … otro de los defensores manifestó que el fiscal incumple una ordenanza al asistir al Consejo sin sable. Un ordenanza regresó poco después con el sable … Uno de los defensores alegó que el crucifijo que se encuentra en la mesa de la Presidencia debía ser colocado a la derecha del presidente y no a su izquierda. La petición fue atendida”

Els defensors dels ‘terroristes’ incloïen advocats de diferents orígens i ideologies, que van tenir a més paper polític rellevant en la transició després de la mort del dictador: Bandrés, Castells,  Letamendia, Peces-Barba, Solé-Barberà. A més “Asisten al Consejo, en calidad de observadores, ocho miembros de Otros tantos Colegios Españoles de Abogados, un miembro del Colegio de Abogados de París y dos miembros del Comité Internacional de los Derechos del Hombre de las Naciones Unidas”.

Curiosos detalls del tracte donat als acusats: “Los encausados son trasladados en coches celulares y llevan los oídos tapados con tapones de plástico, al parecer para que no puedan mantener diálogo entre ellos … (a algunos) por una omisión de sus guardianes no les fueron retirados dichos tapones antes de entrar a la sala. Una vez iniciada la sesión, alegaron no oír absolutamente nada … el presidente del Tribunal se dirigió a los miembros de la defensa para reiterarles el ruego de que no tengan contactos extraprocesales con los defendidos. En este orden, dijo que un letrado, durante la sesión de la mañana, con el pretexto de dar un medicamento a su patrocinado, le había pasado una nota dentro de la caja de la medicina”

Fins i tot es van tenir malalties: “ayer no hubo sesión por hallarse indispuesto el vocal ponente don Antonio Troncoso en la audiencia … el capitán Troncoso sufre, al parecer, una lipotimia con alteraciones de tensión y oclusión intestinal”.

Les declaracions dels acusats expliclant la seva visió dels fets i les motivacions, van ser considerats per membres del Tribunal com un intent de judici polític al règim. “A preguntas de su defensor, respondió narrando parte de su vida, su infancia, durante la cual habló vascuence con sus padres, castigándosela por hacerlo así en el parvulario y. posteriormente, en un colegio de religiosas … un vocal del Consejo señaló que se estaban haciendo preguntas que suponían una acusación para el régimen español, razón por la que pedía que el Consejo continuase a puerta cerrada ... uno de los vocales pidió la continuación del proceso a puerta cerrada ya que conceptuaba como impermisible el que se hiciera un proceso al Régimen, como de hecho estaba ocurriendo.”

Es va intentar transmetre sempre sensació de normalitat: “Los corresponsales de prensa extranjera se extrañan de que en Burgos reine una calma tan absoluta, e incluso se asombran de esa indiferencia que el público parece mostrar  ... Mientras se celebraba la sesión dominical de la tarde, el capitán general de la Región Militar y algunas autoridades presenciaban un partido de fútbol a menos de doscientos metros … Los príncipes de España asistieron a la misa de san francisco el grande y fueron vitoreados por un numeroso público portador de pancartas alusivas a la unidad nacional”

El dia 9 de desembre va haver un incident iniciat per Mario Onanindia, que va militar més tard en Euskadiko Ezkerra i en el Partido Socialista de Euskadi: “el procesado subió los escaños que le separaban del estrado presidencial y profirió el grito de «¡Gora Eskadi Askatuta!», que fue coreado estruendosamente por los demás encartados del banquillo y por algunas personas del público que asistían a la vista … En tono amenazador, el acusado siguió profiriendo diversos gritos subversivos y pretendió acercarse a la mesa que ocupaba el tribunal, pero fue interceptado … los procesados, que se encontraban esposados en el banquillo, se abalanzaron contra los policías que formaban el cordón de seguridad, recibiendo algunos de éstos diversos golpes … un vocal del Tribunal, al verse amenazado por uno de los acusados, desenvainó el sable en actitud de defensa. Varios guardias también desenfundaron sus pistolas … Al ser desalojada la sala, en el rostro de los familiares de los procesados se veían lágrimas. Tras esto —dijo uno de estos familiares- hemos perdido toda esperanza- …  el consejo, a partir de estos momentos, continuó a puerta cerrada”. Unes hores més tard es va donar el judici com a vist per sentència

L’incident va servir per a justificar que el Tribunal s’hagués negat a treure les manilles als acusats: ¿qué hubiera ocurrido en el supuesto de que los 16 procesados no se hubieran encontrado esposados? Los defensores han insistido una y otra vez para que se les desposeyera de sus manillas. Si esta indicación se hubiera atendido, ¿cuál hubiera sido la reacción de los procesados?

Aquell mateix dia 9, el judici va quedar visto para sentencia i després de “larguísima deliberación, la de mayor tiempo empleado en toda la historia de los consejos de guerra sumarísimos”, el 27 de desembre el Tribunal va dictar la sentencia: SIS ACUSATS CONDEMNATS A MORT.

Continuarà