RECOMANACIONS

Des del 16 d’Octubre de 2017 hi han a Espanya polítics en presó i exiliats, per causa de la seva acció política, pacífica i no violenta.

dilluns, 7 d’abril del 2014

LIBERTY VALANCE I FRANQUISME

La passada setmana en Javier Cercas va publicar a El País un article fent un paral·lelisme entre l’actuació política d’en Suárez i la pel·lícula “El hombre que mató a Liberty Valance”. Com no havia vist –o no recordava- la pel·lícula no el vaig entendre gaires. Un parell de dies després un canal de la TDT la va reposar i crec que el que diu en Cercas està ben trobat i fonamentat.
Però hi ha un detall que m'ha impactat força. La pel·lícula s’oferia amb el doblatge original, fet quan es va estrenar la pel·lícula a Espanya (novembre del 1962), molt reconeixible per la veu de James Stewart. Doncs be, hi han uns minuts en que les veus de doblatge canvien, assenyalant doncs un tros de pel·lícula que no es va incorporar en la versió que es va poder veure en aquell moment. És a dir, ens mostra una seqüència censurada pel règim franquista, ja molt proper a celebrar els “25 años de paz”
El passatge censurat  transcorria en una escola, on es feia el que ara diríem “ensenyament per adults”, i el diàleg esborrat deia:
 
Professor: Hemos empezando estudiando nuestra patria y cómo se gobierna. ¿Quieres decirle a la clase lo que sepas de los Estados Unidos?
Alumne 1 (dona, gran): Los estados Unidos son una república, y una república es un sistema en el que el pueblo es el jefe, o sea, que nosotros decidimos si los jefes de Washington actúan bien o mal (dubte)… y podemos no volver a votarles, jamás y nunca.
Altre alumne: ¿Nunca jamás?
A1: Nunca jamás.
P: Muy bien, Nora. Y ahora me pregunto si hay alguien aquí en la clase que recuerde cómo se llama la ley básica de la tierra. Recordar que os dije que se debía juzgar y cambiar de cuando en cuando con algo llamado enmiendas.
Alumne 2 (criat o esclau de raça negre): Fue “proscrita” por Thomas Jefferson
P: Fue “escrita”
A2: … escrita por Thomas Jefferson y el la llamó la Constitución
P: Declaración de Independencia
A2: Empezaba con las palabras: consideramos que esta verdad es … por sí misma … y (dubte)
P: y que todos los hombres fueron creados iguales.
P: la ley básica de la tierra establece que le poder de gobernar procede del electorado, o sea, de los electores; vosotros sois el pueblo y vosotros ejercitáis este poder a través del voto
P: (llegeix un article del diari del poble): los ganaderos luchan contra la creación del estado, ponen a los pequeños propietarios en peligro … os llamamos a todos para que os unáis a un delegado que sea realmente fuerte para que lleve esta lucha hasta el mismo Washington si es necesario.
 
En resum, una mostra clara de com el franquisme censurava un missatge democràtic i republicà.
Per cert, en les properes eleccions europees tenim la possibilitat de no votar als partits que no han actuat bé; com diu el personatge, de no votar-los “jamás y nunca”.
 
Josep Ll Campa   
 

 

dijous, 3 d’abril del 2014

DOS VISIONS SOBRE EL CONFLICTE ESPANYA / CATALUNYA

Ahir i avui s’han publicat dos articles sobre el tema amb visions molt oposades
Un es fa des de fora de Catalunya i és Suso de Toro en el diario.es.  Opina que Espanya te una crisi nacional, institucional i econòmica., amb trencament dels pactes socials. La concreta en dos aspectes:  la pèrdua de prestigi de la monarquia i el plantejament de Catalunya sobre el dret a decidir. Defensa el caràcter democràtic  del debat en la societat catalana, la seva realitat com a nació i desitja que “quienes, sin ser catalanes, vivimos en España y deseamos verdaderamente vivir en democracia y libertad apoyemos su demanda”.
L’altre article està escrit des de Catalunya per Francesc de Carreres a El País. Contraposa la “razón democràtica” basada en la Constitució Espanyola  amb  la “democracia imaginaria” dels partidaris de la independència.  Ve a donar com a causa del creixement del sentiment catalanista “la presión mediática y social en la Cataluña de estos últimos 35 años”. És a dir, utilitza l’argument de la dreta més extrema des de fa anys: sols la manipulació mediàtica, l’escola en català, i la pressió  social pot explicar que els catalans no desitgin ser espanyols (como Dios manda, que diria en Rouco).
 Ho escriu a rel de comentar un altre reportatge de El País del diumenge passat on 6 diputats  van conversar sobre el tema; el nivell de la conversa, per cert, era deçevador  per totes bandes.
Fer notar que el Sr. de Carreras està sent el referent ¿intel·lectual? que utilitza El País de forma continuada  des de fa uns mesos en referència al conflicte.  Ha fet 25 articles en els últims 4 mesos, més d’un  per setmana (tot i no ser col·laborador fix) quan havia escrit només 3 en els 11 primers mesos de 2013.
Acabar amb un frase d’en Suso de Toro:  defender a Catalunya es defender la democracia y la libertad”. Gràcies Suso.
JL Campa