REFERÈNDUM ESCÒCIA

Escoltats els resultats del referèndum i sense llegir articles d’opinió sobre el mateix, faig les següents reflexions:

 

Increïbles les dades d’enregistrament per anar a votar (el 96%) encara que una mica incoherents amb la participació final (84%). La gent s’apunta per desprès no anar-hi? En qualsevol cas, una gran participació, i per tant una gran legitimitat del resultat.

 

Resultat previsible per tres raons: L’opció d’independència significava un gran trencament amb la situació inicial; Trencar un país de la tradició i força de la Gran Bretanya és molt difícil. Pesen al final les tradicions i la història recent, que inclou haver estat fins fa poc més de cent anys el país hegemònic al món, amb l’imperi més gran conegut. En segon lloc, fa mig any, el vot independentista no superava el 30%, i és molt difícil aconseguir un canvi tant important fins a superar més del 50%. Per últim, l’opció final pel votant escocès no ha estat entre independència i seguir igual, sinó entre independència i més autonomia; votar NO era votar per més autonomia dins del regne Unit (la tercera via)

 

En aquest tema, al Regne Unit s’ha fet política des del principi: acord per fer el referèndum, pregunta clara, debats argumentats, oferta de més autonomia. A més, la posició unionista no ha estat desqualificadora del contrari, sinó que més aviat a intentat aconseguir convèncer que no pas vèncer. És a dir, no ha amenaçat a Escòcia a vagar per l’espai sideral.

 

Són evidents els problemes que planteja sempre la celebració d’un referèndum puntual com a forma de participació política: cal escollir entre dos posicions alternatives, sovint antagòniques, sense deixar espai per a solucions intermitges. No li veig cap avantatge sobre la democràcia representativa amb cultura de participació de la gent en eles assumptes públics.

 

Vull recordar que en la història recent d’Espanya, els referèndums que s’han fet els ha guanyat sempre l’opció presentada pel govern de torn, que era la de menys risc teòric: Referèndum per la Reforma Política (“reforma o ruptura”, guanya la reforma), Referèndum Constitucional (ser democràcia o no ser-ho, guanya l’opció de ser democràcia), Referèndum de la OTAN (continuar dins o sortir-se’n, guanya seguir dins)

 

De tota manera continua sent present la contradicció a Catalunya i Espanya (molt mes clara fa pocs anys), on els que perdrien la consulta per la independència la volen fer, i els que la guanyarien no volen fer-la. País de bojos.

 

JL Campa