Dos
dies abans del referèndum a Escòcia, els tres principals partits britànics van
fer públic un manifest en que es comprometien a millorar l’autonomia escocesa. La
publicació d’aquest document alguns analistes la consideren com clau de volta
per la victòria del no a la independència. Adjunto el text original traduït per
mi mateix:
EL VOT
El poble de escòcia
vol conèixer el que les tres principals partits proposen com a canvi per Escòcia.
Estem
d’acord en:
El Parlament
escocès tindrà nous poders permanents i d’envergadura, sota un calendari acordat i anunciat pels tres partits.
Es la nostra
esperança que les persones d’Escòcia s’involucrin directament, així com que cada
partit treballi per millorar la forma en
que el regne Unit sigui governat en els pròxims anys
Estem d’acord en
que el regne Unit existeix per assegurar
les oportunitats i la seguretat de tots, compartint els nostres recursos
de forma equitativa entre les 4 nacions per assegurar la defensa, prosperitat i
riquesa de tots els ciutadans
I degut a la
continuació de la clàusula Barnett (*) de assignació de recursos, i als poders
del Parlament escocès per augmentar els ingressos, podem afirmar categòricament quela ultima
paraula sobre quan es pot gastar en el Sistema Nacional de Salut serà una competència
exclusiva del parlament escocès
Creiem que aquests arguments fan molt poderós el romandre junts
al Regne Unit a fi de sustentar el nostre futur com a país. Farem honro a
aquests principis i valors, no només abans del referèndum, sinó després
El poble vol veure
un canvi. El vot negatiu serà un canvi mes ràpid, més segur i millor que no pas
la separació.
Signen:
Cameron (conservador), Miliband (laborista) i Clegg (liberal)
(*)
fórmula Barnett: actual sistema de reparto regional de la
inversión pública, que atribuye la inversión pública en Escocia, Gales e
Irlanda del Norte de acuerdo con las variaciones que se registran en la
inversión pública en Inglaterra
(El País 16/9/14)
Es considera que obre la porta a la tercera via, a
incrementar el nivell d’autonomia escocesa, sense arribar al trencament, i que
per això molta gent dubtosa o partidària d’aquesta solució es va decantar pel
No
Si ens imaginem un document semblant a Espanya, signat
pels màxims representants del PP i del PSOE, podria tenir la força suficient
per a acabar amb el problema català tal i com esta plantejat ara? Ho dubto, i
no sols per l’impensable d’una frase de l’estil de “entre las naciones que
forman España”
Es tracta d’un document amb promeses genèriques i sense
concretar. És un manifest de bones intencions embolcallat de paraules de
compromís i honor. Si ha tingut èxit pot ser serà per que el poble britànic
confia més en els seus governants i les seves promeses. A l’estat Espanyol
estem cansats de promeses i cords no complits.
Per cert, ja es diu ara que la cosa es pot concretar en
un solució semblant a les autonomies espanyoles, és a dir “te per a tots”, que
no era el plantejat en el document. Seria una pena que la democràcia mes antiga
del mon, que ha donat exemple de com enfocar un problema polític donant veu al
poble, caigués també en el vici de fer propostes a curt termini, per sortir del
pas, no complint compromisos.
O potser és que a tot arreu, “Paris bien vale una misa”
(o una mentida)
Veurem la resposta dels
escocesos
JL Campa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada