EL CAS JUNQUERAS

El tema de la situació processal de l’Oriol Junqueras entre la justícia espanyola i la europea és tot un cas interessant des del punt de vista de la ciència política. Intentaré fer un resum en base, no a la perspectiva del dret, sinó des del punt de vista d’un ciutadà més o menys informat i interessat

- La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) és expositiva, clara i contundent: ‘debe considerarse que una persona que ha sido oficialmente proclamada electa al Parlamento Europeo ha adquirido, por este hecho y desde ese momento, la condición de miembro de dicha institución … y goza, en este concepto, de la inmunidad prevista’

- El President del Parlament Europeu també ha estat clar: ‘El Tribunal también dictaminó que la inmunidad implica que la medida de prisión preventiva a la que fue sometido el diputado electo debe ser revocada, para permitir que el diputado vaya al Parlamento Europeo y complete las formalidades necesarias para asumir sus funcione … Apelo a las autoridades españolas competentes y les insto a que cumplan con esta sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea.’

-  El Tribunal Suprem ja no és la última instància judicial en el dret espanyol. Ja no és doncs ‘Suprem’. Això els hi cou, ho han de pair i per això encara no han actuat en conseqüència. De fet José Antonio Martín Pallín considera que el TS ‘se ha sacado de la manga un trámite dilatorio, al dar traslado a las partes para que manifiesten su opinión’

- La Unió Europea és una cessió de sobirania dels estats, ‘pa lo bueno i pa lo malo’. I això és d'aplicació no només a l’estat espanyol, sinó també a Puigdemont, que el 3 de Juliol es queixava:  “Así no nos interesa esta Europa”. De fet hem passat de l'amenaça de un CATEXIT a la d'un SPEXIT. 

- No deixa de ser simptomàtic que totes les decisions judicials que s’han pres en el àmbit europeu en relació al polítics processats, hagin estat en contra de les pretensions de la justícia espanyola. 

- La independència del poder judicial i del legislatiu existeix de forma més nítida a la UE que a Espanya. La cultura de interrelació de poders existent a Espanya explica el crit de la eurodiputada espanyola al President del Parlament: ¡No le puedes hacer eso a España!

- Molta opinió publicada a Espanya  de cop i volta s’ha oblidat del concepte ‘El imperio de la Ley’,  de que ‘sin Ley no hay democracia’, i de que ‘las sentencias están para cumplirlas’. Es veu que ara no toca. 

- La immunitat política dels parlamentaris en una democràcia representativa no és un privilegi, sinó una garantia de que el poder Legislatiu representa els interessos del poble en la forma que ha votat. En paraules d'en Pérez-Royo 'En una democràcia parlamentària el Parlament és l'únic òrgan constitucional que representa el poble'.  Impedir a un elegit accedir al seu escó és alterar els resultats de les eleccions.

- Vull suposar que el criteri del TJUE pel qual un candidat electe en unes eleccions al Parlament Europeo obté l’estatus com membre del Parlament en el mateix moment en que es proclamat oficialment guanyador, tindrà que ser ‘transposat’ a la legislació estatal espanyola, i per tant es derogarà l’obligació formal de jurar la Constitució per a poder obtenir l’acta.

- S’ha donat un ‘efecte papallona’ en el procés als polítics del procés: se’ls acusa de rebel·lió per poder-los jutjar en instància única en el Tribunal Suprem; dos anys de presó provisional en base a aquesta acusació (no provada) de rebel·lió; com sense sentència ferma tenien tots els drets polítics vigents, es presenten com candidats i són elegits; com guanyen les eleccions, els deixen recollir l’acta de diputat a Espanya encara que després forcen la seva suspensió; quan guanyen a les eleccions europees no els deixen recollir l’acta; el TS demana al TJUE una qüestió prejudicial i no s'espera a la seva resolució; Junqueras, que es queda a Espanya, no pot exercir de diputat i Puigdemont, que s’ha anat –i al que diferents tribunals europeus no han concedit l’extradició- podrà fer-ho; està en discussió fins i tot la possible nul·litat de la sentència. ¡¡Embolica que fa fort!!

- Cóm s’explica que davant la sentència del TJUE, la Fiscalia sigui capaç  de presentar al·legacions en un parell d’hores i sense reunir el seu òrgan decisori i l’Advocacia de l’Estat necessités uns quan dies per a fer les seves? Tant fàcil era per uns i tant complex per uns altres?

- Els criteris que legitimen una institució (en especial les no representatives) són d’una banda els procediments per la presa de decisions (ben pautats, transparents, explicats, clars) i per l’altre uns principis que siguin difícils de discutir: evidència empírica, objectius, no basats en valors personals, comprovables i refutables. No sembla que l’actuació institucional de la Justícia espanyola respongui a aquests criteris.

Veurem com segueix l’embolic