POT ALGÚ PARAR AIXÒ?

Avui dia 1 de setembre estem just a un mes del 1-O, data prevista per la celebració del referèndum, o be per l’impediment del mateix. Estem doncs molt a prop de l’anunciat xoc de trens entre el Govern de la Generalitat i el Govern d’Espanya.

Tot i faltar només un mes, no hi ha convocatòria, ni llei per a fer-la, ni debats serens sobre avantatges i inconvenients; només veiem jocs tàctics, operacions fosques, un munt d’amenaces apocalíptiques, manipulacions periodístiques, discursos que cerquen només convèncer als respectius convençuts, jocs “leguleyos” per a explicar l’esperada transició o per impedir la realització del referèndum, tripijocs parlamentaris per fer aprovar lleis sense debat o per poder aplicar suspensions de l’autonomia, uns que aposten per que l’Estat actuï amb la força bruta i altres que en el fons pensen que això els acabaria de legitimar.

Estem avocats al xoc o be pot algú parar això?

Algú pot fer que els independentistes siguin conscients que no es pot reclamar la independència d’un país amb menys de la mitat de persones favorables a la mateixa?, segons els resultats de les ultimes eleccions autonòmiques

Algú pot fer que el Govern espanyol, que te les competències constitucionals per a fer-ho, permeti un referèndum acordat a Catalunya per a poder conèixer l’opinió del conjunt dels catalans?, cosa que volen una gran majoria de catalans.

Algú pot fer veure que no és gaire democràtic aplicar majories simples, d’un sol diputat, per a plantejar canvis que legalment necessitarien de majories qualificades de dos terços? que és el que cal per a poder reformar un Estatut

Algú pot aturar l’ús de l’anticatalanisme com a forma de aconseguir més vots a la resta d’Espanya? La política separadora del PP des de 2004 està trencant lligams entre Catalunya i la resta

Algú pot dir-li a les esquerres espanyoles que han d’acceptar l’existència del nacionalisme català? transversal a la societat; com accepten –sense adonar-se- que elles mateixes són nacionalistes espanyols. Si ho fessin, pot-ser no quedarien atrapades pel discurs patriotero de la dreta i el l PP. Tindrien de recordar que els ciutadans tenen pàtria, l’únic que no te pàtria és el capital.

Algú pot dir a Junts pel Sí que el que han de fer és treballar per ampliar el conjunt de gent disposada a votar per la independència, en comptes d’aplicar la política de hiperventilar als ja convençuts?

Algú pot dir a la dreta espanyolista, que respecti l’existència del català?, llengua pròpia de Catalunya, però minoritària en el seu us social malgrat 40 anys de política d’immersió. La llengua en risc a Catalunya no és el castellà, és el català.

Algú pot dir als federalistes que el concepte federal no és uniformitzador ni compatible amb el centralisme? És unió entre diferents, de forma que en cada àmbit respectiu de competències, cada Unitat federada actua segons el seu criteri propi; asimètric per tant. La igualtat la dona el que qualsevol ciutadà, pel fet de viure en una de les unitats federades, te els mateixos drets que els seus veïns

Algú pot explicar als conservadors espanyols, de dreta i d’esquerra, que la Constitució Espanyola no és un text inamovible, que fins i tot permet lectures interpretatives àmplies que podrien afavorir polítiques d’estat més inclusives?

Algú pot explicar als independentistes que l’únic actiu que tenen és la gent i la democràcia?. Que la revolució del somriures no tirarà endavant amb lleis i procediments no transparents i que no siguin impecables des del punt de vista democràtic 

Algú pot explicar-li al Rei el significat de l’article 56 de la CE? és a dir què vol dir que “arbitra i modera el funcionament regular de les institucions”. Davant de la crisi més forta des del 78, no ha fet res conegut per intentar ajudar a trobar una sortida. I això que es juga la Corona.

Algú recordarà al govern espanyol que en un Estat de dret els partits no manipulen els òrgans rectors del jutges i encara menys la composició del Tribunal Constitucional? No tot lo legal és legítim. La sentencia de l’Estatut va ser feta per un TC manipulat i va trencar el pacte implícit de Catalunya amb la Constitució del 78

Algú farà veure al Govern de la Generalitat que pel fet que una llei estableixi una norma o criteri, l’acció futura no està garantida. Em refereixo a paràgrafs com “El Govern ha d’impulsar un acord amb l’Estat espanyol per establir un règim de col·laboració” que figuren a la Llei de transitorietat però són el que en castellà es diu “brindis al sol”, doncs depenen de la voluntat d’un tercer.

Algú pot fer entendre als espanyolistes que la unitat de la nació espanyola només s’aconseguirà per la via del reconeixement de la seva pluralitat? I no per que ho posi l’article 2 de la CE, que a més no va ser discutit parlamentàriament sinó dictat per poders externs al Parlament (veure post de 23 de Juliol).

Algú pot suggerir als processistes que aconseguiran més partidaris per la via de comprometre’s a fer una nova societat més justa, menys desigual, més pròspera, més participativa, menys corrupte? I això comença ja amb una acció política actual que comenci a mostrar, no només les intencions, sinó la capacitat de fer-ho.

Algú podria en l’àmbit espanyol dissenyar un projecte il·lusionant pels propers 25 anys? Dins de la majoria conservadora que controla i domina l’estat, sembla que l’únic que compte és anar tirant (i explotant i munyint l’estat per part de les mateixes “castes” governants)

Algú hauria d’explicar al Govern català que una independència, en el mon actual de les múltiples interdependències no es fa en un mes. A banda que necessites que te la reconeguin, cal recordar que en el cas d’Escòcia –si hagués guanyat el referèndum- s’obria un procés de negociació de dos anys mínim. I també podem veure el Brexit, que te alguna cosa de neo-independència, on s’estima que el procés durarà potser una dècada.

Algú pot convèncer al govern espanyol que no es tracta de “guanyar per 10-0”? sinó –des del seu punt de vista- d’aconseguir integrar Catalunya en l’Estat sense aniquilar-la. Cosa que no podran, encara que ho venen intentant des de fa molt temps.

Algú podria recordar als independentistes que el repte–en termes muntanyencs- s’assembla més a fer un 8000 que a pujar al Tibidabo? (veure Post de 25 de febrer de 2015). Semblava que els de la CUP ho tenien clar quan en la campanya electoral de 2015 deien que “anaven lents per que anaven lluny”

Ha sigut un llistat de moltes divergències entre Catalunya i Espanya. O entre els governs de Catalunya i d’Espanya. O entre els polítics de Catalunya i Espanya. O entre els mitjans de comunicació de Catalunya i Espanya.

Per sort crec que no es dona la mateixa polarització entre els dos pobles. Alguna cosa falsa es detecta en tot això, doncs si de veritat estiguéssim davant de la possibilitat REAL que d’aquí un mes Catalunya pogués declarar-se independent, la tensió social crec que seria molt més evident

Continuo pensant que entre les dues posicions extremes està la solució; en una injuriada i oblidada tercera via, que passaria per canvis i pautes que serien dures tant pels espanyolistes del Una, grande y libre com pels independentistes de pedra picada. Els primers hauran de canviar, els segons de frenar. A l’engròs, caldria: reconeixement de Catalunya com a nació política; competència exclusiva catalana sobre la llengua, educació, cultura, audiovisuals, transports, urbanisme, costes; Senat representatiu dels governs autonòmics amb dret de vet sobre assumptes que els afectin en les seves competències; finançament d’acord amb les competències, en base a impostos recaptats i gestionats per cada administració responsable; pacte de “lleialtat federal” mútua: de la federació amb les unitats federades i a l’inrevés.

Que és difícil? Evidentment que sí, molt difícil. Però no ho és també el trencament?

JLC