RECOMANACIONS

Des del 16 d’Octubre de 2017 hi han a Espanya polítics en presó i exiliats, per causa de la seva acció política, pacífica i no violenta.

dissabte, 6 de juny del 2015

CANVIS A LA POSTGUERRA

Remenant papers he trobat uns documents que ens mostren, encara que sigui anecdòticament, alguns aspectes del que va significar el trencament causat per la guerra i el conseqüent canvi de règim polític. Són unes paperetes -de les que es donaven amb els resultats dels exàmens- de l’Escola de Altos Estudios Mercantiles de Barcelona, corresponents a diferents anys acadèmics, .
La primera és de l’any 1936, porta l’escut i el segell corresponents a la República Espanyola, i malgrat portar ja 5 anys de nou règim, està redactada en castellà. La segona, és del curs 1936/37 i ja du l’escut de la Generalitat i manté el mateix segell de la República

 La següent imatge correspon a una papereta de l’any 1940 i es mostren l’anvers i el revers. L’anvers fa evident que s’ha tornat al castellà, i que tant l’escut com el segell són ja franquistes, amb àliga inclosa.
La sorpresa està en el revers, sense utilitat ni funció, però on hi ha un text corresponent a  l’administració republicana, que és un paper d’ofici per comunicar als professors que han estat anomenats (“pel company Comissari”) com a membres de tribunals examinadors. El text ve degudament anul·lat i estampillat amb un “Arriba España” de color vermell. La deducció més raonable és que es tracta d’un reaprofitament de paper degut a l’escassetat de recursos a la postguerra




Per últim una altra papereta -de l’any 1941- que sorprenentment conserva encara l’escut de la República. Aquí es pot suposar que també es torna aprofitar el paper, però perquè no ho van “estampillar” com en el cas anterior? En la meva opinió per dues raons: per una banda era la comunicació especial per les matrícules d’honor i per tant afectava a molt pocs casos; i en segon lloc, encara que portés l’escut republicà, estava redactat en castellà i no en català. 
L’escut del règim anterior podia passar, la llengua no.
JL Campa


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada