En mig de la crisi del
coronavirus, un molt alt dirigent polític va fer ahir un discurs que inclou un
missatge revolucionari pels temps que corren. Va dir el següent:
“Haurem d’aprendre les
lliçons del moment que estem travessant: qüestionar el model de desenvolupament
en el que el nostre món fa dècades està funcionant i que revela els seus
defectes cada dia i qüestionar les debilitats de les nostres
democràcies. El que ja ens revela aquesta pandèmia és que l’assistència
sanitària gratuïta sense limitacions per ingressos, carrera o professió, és a dir el nostre estat de benestar, no són costos ni càrregues, sinó béns preciosos,
béns inestimables quan el destí et colpeja. El que revela aquesta pandèmia és que
hi han béns i serveis que s’han de situar fora de les lleis del mercat.
Delegar la nostre alimentació, la nostra protecció, la nostra capacitat per tenir
cura del nostre entorn, a altres és una bogeria. Cal recuperar-ne
el control”
En un sol paràgraf qüestiona
el model de desenvolupament, que és la base de l’econòmic, i que fa anys que
demostra la seva ineficiència; constata la debilitat de les democràcies, instal·lades
en el conservadorisme i l’endogamia política; defensa l’estat del benestar des
de la seva arrel conceptual: no és un cost, és un valor inestimable pel conjunt
de la societat; per últim crítica que les regles de mercat es puguin aplicar a
determinats bens i serveis. Tot plegat ho considera literalment ‘una bogeria’, i utilitza brillantment l’eslogan
del Brexit (take back control) en un sentit de defensa dels valors
comunitaris i socials
En altre moment del seu
discurs va expressar “Un principi ens guia a definir les nostres accions,
ens guia des del primer moment per preveure aquesta crisi i després per
gestionar-la durant diverses setmanes, i ha de continuar fent-ho: és la confiança
en ciència. És escoltar els que saben”. Aquesta és una idea absolutament oposada a la que ahir mateix
va dir Pablo Casado quan va criticar a Pedro Sánchez "por parapetarse
en la ciencia, en la técnica".
Qui ho va dir no és un
Podemita, ni un de la CUP, ni un antiquat militant comunista de la post-guerra.
És el President de França: Emmanuel Macrón (1).
Es poden detectar al llarg
del seu discurs conceptes de base del republicanisme francès: unitat basada en
les persones (“No podem superar una crisi de tal magnitud sense una gran
disciplina individual i col·lectiva, sense unitat”); solidaritat (“Aquesta crisi hauria de ser l’ocasió per a una
mobilització nacional de solidaritat entre generacions”); nació (“Dones i
homes capaços de situar l’interès col·lectiu per sobre de tot”); fraternitat
((“La prioritat de les prioritats avui en dia és, per tant, protegir els més
febles”)
Un últim detall és la
doble frase d’acomiadament (“Vive la République! Vive la France!"), que posa
en valor el binomi ‘República francesa’
Per posar una mica d’aigua
al vi del discurs , no cal oblidar que el setembre de 2008, en plena crisi econòmica,
un altre President de la república francesa, Nicolas Sarkozy, es va comprometre
a "’refundar el capitalismo’ ... a reconstruir, "partiendo de
cero", el sistema financiero internacional”.
Gone with the wind
(1)