Possiblement un dels serveis públics amb pitjor imatge des de fa molt temps és el servei de rodalies ferroviàries a Catalunya. De forma constant s’escolten en els programes informatius avisos d’incidències, avaries i retards amb diversitat de causes: falles de material mòbil, problemes en túnels, vies i catenàries, circumstàncies meteorològiques, fins i tot suïcidis.
Malgrat aquest percepció popular, basada en fets reals, les principals ràdios catalanes tracten sempre amb gran deferència al responsable de comunicació de Renfe a Catalunya, agraint-li la seva disponibilitat i la informació que dona. Fins i tot, el passat divendres Mónica Terribas, va comentar-li quant de complexa devia haver estat per ell la setmana, amb l’afectació de la borrasca en tot el territori, i es va acomiadar dient-li: ‘Descansa aquest cap de setmana’.
M’ha fet recordar que fa molts anys vaig poder preguntar al director d’un diari perquè els mitjans de comunicació tractaven de forma tan dura el tema de les avaries i incidents que es produïen en el subministrament elèctric, en comparació amb la suavitat que empraven amb els incidents relacionats amb el gas. La resposta va ser que la companyia de gas tenia una política de comunicació constant, amb incidències o sense, clara i transparent; i les companyies elèctriques no en tenien, i només es dirigien als mitjans per utilitzar-los quan pensaven que els necessitàvem.
Al llarg de la setmana passada s’han donat diverses noticies de la quantitat de persones afectades per talls de llum de llarga durada. Potser ha sigut mala sort, però no he sentit cap portaveu de les empreses responsables del transport o de la distribució elèctrica donant explicacions de causes, accions i previsions.
Algunes coses no canvien.