El judici es va
celebrar en un context molt determinat. Estava declarat l’estat d’excepció en
la província de Guipúscoa, i un dia abans de l’inici del judici, ETA va
segrestar al Cònsol honorari d’Alemanya a Sant Sebastià (que va ser alliberat
el dia abans de publicar-se la sentència). El dia 15 de desembre el Consell de
Ministres va suspendre la vigència de l’article 18 del Fuero de los
españoles (Ningún español podrá ser
detenido sino en los casos y en la forma que prescriben las Leyes. En el plazo
de setenta y dos horas, todo detenido será puesto en libertad o entregado a la
Autoridad judicial)
A partir del
dia 8 de desembre comencen a publicar-se de forma discreta notícies sobre
manifestacions ‘anti-espanyoles’ a l’estranger (Roma, Berna, França ) i també
en el país Basc. De forma paral·lela
apareixen informacions sobre comunicats i manifestacions d’adhesió al règim
dins d’Espanya; molt en especial a partir del dia 20 de desembre es
multipliquen les manifestacions ‘espontànies’ arreu d’Espanya, inclosa
Barcelona, on el dia 23 “se calcula
en 300.000 el número de personas que, procedentes de toda Cataluña,
testimoniaron su adhesión al jefe del estado y al ejercito”
El dia 12 de
desembre, i durant 3 dies, es va produir una tancada d’intel·lectuals a
Montserrat. La Vanguardia va informar només 2 vegades, la primera el dia 13
mitjançant una noticia breu incrustada dins de la programació de radio i TV,
que acabava amb la frase “Al parecer, la reclusión tiene alguna
relación con el consejo de guerra recientemente celebrado en Burgos”, La segona el dia 15 informa de la finalització de la reclusió “La salida
se ha efectuado en perfecto orden, figurando al frente de la comitiva el abad de Montserrat don Casiano
Just”. A continuació el diari felicitava a les “autoridades
de la provincia que han abordado el
asunto sin nerviosismo, sin deformarlo, sin desquiciarlo. La prudencia y sangre fría con que las
autoridades aludidas han obrado a la vista del suceso de Montserrat,
merecen ser retenidas como un elemento favorable”
En el manifest
que van redactar els reunits a Montserrat, tot i que no es va poder publicar en
aquells moments, es denunciava –entre altres coses- que “els drets dels pobles i nacions que avui formen l’Estat espanyol són
ignorats i reprimits a benefici d’una suposada i falsa unitat nacional,
principi bàsic de les lleis fonamentals de l’Estat espanyol”
Conegudes les
condemnes, les sol·licituds d’indult van procedir de diferents sectors de la
societat espanyola i estrangera: Bisbes, governs d’Alemanya i Regne Unit,
consell de l’advocacia i col·legi d’advocats de Barcelona, Diputació Foral de
Navarra.
El Judici va
tenir una cobertura peculiar a La Vanguardia (Española). El diari tenia
aleshores unes planes en “huecograbado” entre les quals estava la portada.
Doncs be, no va haver cap referència al judici al llarg de tot el mes de
desembre de 1970, tret de les fotografies de les manifestacions d’adhesió al
règim fetes a Madrid i Barcelona; el segrest del cònsol alemany només va
merèixer lloc a la portada el dia que va ser alliberat.
De fet, la
veritable portada amb les principals notícies es situava dins del diari, en la
pàgina 3 (o la 5 segons l’edició). En aquesta primera plana de facto no hi ha
cap noticia sobre el Judici fins el dia 10, quan el Tribunal es tanca per a
dictar sentència. En tres dies posteriors es va informar que es continuava a
l’espera, i finalment el dia 29 s’informava de la sentència a tota plana.
El dia 31 de
desembre el final del judici ocupa la portada i la pàgina 3 de forma peculiar:
una foto completa del dictador amb el titular “Franco, el magnánimo”, y un titular
“En su mensaje de
fin de año, el Caudillo anunció la conmutación de las penas de muerte” respectivament
Continuarà