No
es tracta d’un tema només de feminisme. Ens afecta als homes, a marits, pares,
avis, germans, que tenim dones, filles, netes, germanes, amigues.
En
la reacció de protesta trobo a faltar les associacions de pares i mares,
sindicats, associacions de veïns, partits. És un tema que en afecta a tots, no
només a les dones.
La
sentència ha tardat mesos en fer-se. Es deia que la raó era per que els
magistrats volien fer-la de forma acurada i inatacable en cas d’apel·lació, no
és doncs fruit d’improvisació. Per tant podem pensar que és reflex d’una
mentalitat profunda que troba fonaments legals per a expressar-se
Hagués
sigut igual la sentència si entre els membres de la manada no hi haguessin un
guàrdia civil i un militar? I si haguessin sigut un grup de gitanos o d’immigrants?
Els mateixos jutges –en especial el que ha fet el vot particular- ho haguessin
valorat igual?
No
he llegit cap titular que cités d’on són originaris els acusats. Hagués sigut
el mateix en cas de ser originaris d’altres indrets de la península?
Es
tracta d’un altre pas en el procés generalitzat de degradació del prestigi de les institucions
de l’estat espanyol. La justícia no es percep com a tal, sigui en el cas de la
manada, el d’Alsasua, del cas Nos, del cas Botín o dels presos polítics catalans.
El
problema no rau en el codi penal –com es podrà deduir si en apel·lació es
canvia la valoració dels fets-, és un tema de canvi de mentalitats, de
principis i valors socials. I això és més difícil de modificar.
La
tolerància o indiferència amb determinats fets, hàbits i costums, té com conseqüència
no desitjada el que ha passat. Penso en botellons, festes de samarretes
mullades, ... Incloc la facilitat amb que hem acceptat –pares, famílies, grups
d’amics- el consum desmesurat d’alcohol i drogues com a forma de diversió.
Es
pot incloure entre els orígens del problema la deriva conservadora general dels
últims 25 anys a Espanya. No oblidem que aquest mateix mes, el Tribunal
Constitucional ha avalat les subvencions a les escoles que separen els alumnes
per sexe.
És
també un fracàs generacional. Al menys des de principis dels 80 estem educant –a
l’escola pública al menys, però vull pensar que en la resta també- als infants
en uns valors d’igualtat entre gèneres. Però continuen dominant a la societat
les pautes hegemòniques masclistes. Des de les joguines i els vídeos en youtube
per consum d’adolescents, fins a la facilitat d’accés a la pornografia.
Molts
canvis a fer. Comencem a fer-ho entre tot@s
JLC