Ahir
es van les ultimes enquestes pre-electorals “legals” segons la llei. He
recollit totes les publicades des del 20 de novembre.
Són
en total 18 enquestes, 7 fetes des de mitjans catalans i 11 per diaris de Madrid
i el CIS.
Entre
les característiques tècniques de la informació publicada cal esmentar
que 6 no indiquen percentatge de participació previst, 10 no diuen el % de gent
que encara no ha decidit el vot (No sap / No contesta) i 3 venen sense fitxa
tècnica. El nombre de la mostra es mou entre les 800 enquestes i les 3.300
En
quan a la participació prevista, totes donen un percentatge per sobre del
80%. Només La Razón, en la seva primera enquesta, donava un 71%. Per situar la previsió
de participació, cal recordar que el promig històric en les eleccions generals és
del 71,7%, a les catalanes del 60,8%, i que en les autonòmiques anteriors (2015)
la participació va ser del 75%, quasi 15% per sobre de la mitja.
Sembla
difícil arribar al 80% previst. De fet, des del punt de vista de l’unionisme
són menys decisives que les anteriors, doncs la intervenció de la Generalitat per
part del Govern espanyol, amb la quasi suspensió de la capacitat d’acció autònoma
conseqüent al 155, ha allunyat el risc d’independència.
No
es té experiència amb dades per estimar si el fet de fer-se en dia laborable
tindrà algun efecte sobre la participació. En la meva opinió, si els empresaris
no demanen als treballadors el justificant d’haver votat, el possible efecte serà
inapreciable
Repartiment
per partits
Cal
indicar en primer lloc que les enquestes que indiquen quants encara no han
decidit el vot, aquest percentatge està al voltant del 23/24%, quasi una quarta
part dels votants. I l’estimació de com votaran els indecisos, és una de les bases
de la “cuina” de les enquestes, on està l’origen dels errors en les prediccions
El
següent gràfic recull com ha evolucionat el repartiment previst d’escons des de
l’11 de novembre fins ahir.
Es
pot observar que ERC va fer una forta baixada la primera setmana, en paral·lel a
la pujada de JxCAT. Sembla tenir una certa tendència a l’alça. Han estat primers
en 10 enquestes, especialment al principi. La forquilla prevista és entre 31-34
escons
C,s
mostra una lleugera tendència a pujar. S’observen màxims en les enquestes de El
país, i mínims en el Periódico. Primers en 8 enquestes, sobre tot cap el final.
Entre 29-32 escons
JxCAT:
La més oscilant. En les 5 enquestes d’ahir, els diaris de Madrid li donen menys
que els de Catalunya. 25-28 escons
PSC:
Resultats sense oscil·lacions, excepte les puntes de 4 escons de mes en el Periódico.
19-21 escons
Comuns:
Sense oscil·lacions rellevants, es mouen entre els 8-10 escons
CUP:
Mes variacions que en el cas de Comuns. Mínima previsió a La Vanguardia. Han
estat els últims en 6 de les enquestes. 6-8 escons
PP:
Línia plana, amb lleugera baixada al final. Últims en 12 enquestes. Entre 5 i 7
escons, encara que cal tenir en compte que sempre tenen molt volt ocult a les
enquestes
Promig
d’enquestes
El
quadre, que mostra en la primera columna la mitja de totes les enquestes
(treient el millor i pitjor resultat de cada partit) i en la segona el promig
de les 5 enquestes publicades l’últim dia, no ens mostra gaires canvis. Les de
l’últim dia confirmen una lleugera pujada de C,s, i ERC, amb baixada, també lleugera,
de JxCAT i PSC
Visió
plebiscitària
En
primer lloc, el promig del percentatge de votants a cadascun dels blocs, dona
que l’independentisme es situa en el llindar del 46% de vots. En cap enquesta
arriba al 50%, doncs el màxim és del 48,4% en El Nacional l’últim dia, i el mínim
li dona La Razón amb un 43,4%. El màxim estimat de vots al bloc del 155 és el
46,7% a La Vanguardia, i el mínim el 41,5% a El Español. Cap dels dos blocs
guanya, però si sumem als Comuns, el % de votants que no estan d’acord amb l’actual
marc autonòmic supera sempre el 50%, tenint un 53,9% de promig. És a dir, el
sistema legal del 78 perdria un plebiscit, encara que l’independentisme no el
guanyaria
Si
ho mirem sota el prisma dels escons possibles, es veu una situació similar: el
bloc independentista fregarà la majoria absoluta, amb menys escons que en la
legislatura actual (en té 72) i el bloc dependentista
està lluny de la majoria; els Comuns seran els escons decisius
Per
cert, si apliquem el % de vot a cada bloc, el % de participació i el número de membres
dels cens, el nombre de vots als partits del bloc independentista oscil·la entre
els 2,4 i els 2,7 milions. Recordem que l’1 d’Octubre van anar a votar quasi
2,3 Milions; si els hi sumem els que no van poder exercir el vot, semblar poder-se
deduir que continua mobilitzat l’electorat partidari de la independència.
Possibles
Coalicions
Considerant
el nombre promig d’escons previstos, només dos tipus de coalició pot aspirar a
una majoria en el Parlament:
1
- El bloc independentista amb els Comuns; coalició que en totes les enquestes
arriba a la majoria de 68 diputats
2
- La suma d’ERC, JxCAT mes els Comuns. En 13 enquestes arriben a sumar, en 5,
no
Un
tripartit d’esquerres només tindria 63 escons , 5 per sota de la majoria. Tres
de les 18 enquestes han previst que podrien arribar a la majoria
Resum
Aquestes
eleccions són anormals: Convocades pel Govern espanyol, amb la Generalitat
intervinguda, amb presos polítics i exiliats molts dels quals són candidats,
amb una Junta Electoral perseguint llaços grocs als arbres de Nadal, amb el
Tribunal Suprem ampliant el nombre d’imputats, amb destacaments policials i del
Guardia Civil enviats a Catalunya, amb la Ministre de Defensa dient a Reus “"per
terra, mar i aire, les Forces Armades i la Guàrdia Civil es troben on calgui
protegir els valors de la democràcia i de la Constitució, però també la
integritat i sobirania d'Espanya"
Si
normalment les enquestes pre-electorals fan errors en les seves prediccions, l’entorn
social i polític del 21D pot fer que encara hi hagi mes risc d’error
Si
els promitjos de totes elles estiguessin encertats, la situació seria de confluència
de dues impotències: ni l’independentisme ni el bloc que ha recolzat el 155
tenen majoria.
Si
cada sector s’entesta en la seva posició, possiblement estarem davant d’un
escenari de noves eleccions. Per donar el mateix?
Caldria
entrar en un període de confrontació democràtica d’idees, per intentar ampliar
les respectives bases, o be trobar i definir un nou espai polític conviencial.
Però
caldran dues coses que en els últims anys han mancat: Reconeixement del
problema català, diàleg i respecte per part del PP i aliats. Renunciar als fulls
de ruta unilaterals, als calendaris tancats i l’ara o mai per part dels sobiranistes.
Veurem les dades reals com van
JLC