Aquests
dies s’estan celebrant els 100 anys del a revolució d’Octubre de 1917 a Rússia.
Va ser un esdeveniment que va incidir de forma crucial en la història del segle
XX a Europa, que no s’entén sense la influència de la revolució soviètica, la
por al comunisme com catalitzador dels moviments feixistes, les purgues i els gulags,
l’aportació –sobre tot en vides humanes- de la Unió Soviètica a la derrota del
nazisme, la guerra freda posterior i fins i tot les conseqüències de la
desaparició de la URSS, que va portar a alguns a parlar de “fi de la història”.
Alguna
vegada m’he preguntat com es deuria viure en el sí d’una societat on te lloc un
procés revolucionari. S’és conscient en el mateix moment?, és possible
identificar el que està passant?, o és a posteriori -quan ja ha passat i es
veuen les conseqüències- que s’adjectiven uns fets com a revolucionaris?
Dons
be, crec que en els últims mesos estan passant uns nous fets revolucionaris;
estem assistint a la revolució d’Octubre del 2017. Està passant a Catalunya
i no som capaços encara de albirar el seu àmbit d’incidència global, doncs
dependrà de com evolucioni i com acabi.
Des
de principis de setembre d’enguany han passat els següents fets:
Aprovació fora dels
límits legals de lleis al Parlament i anul·lacions exprés al Tribunal
Constitucional
Escorcolls, amb manifestants a la porta, a empreses per trobar
urnes i paperetes
Tres grans concentracions sobiranistes (11S, 17O, 21O)
Enviament
–cantant “a por ellos”- i instal·lació (vaixell Piolín entre altres)
de forces repressores; concentracions davant d’hotels que allotjaven policies.
Intervenció
dels comptes de la Generalitat
Tancament per la Guardia Civil de webs pro
referèndum
712 Alcaldes investigats per la Fiscalia; Detenció d’alts càrrecs
del Govern
Concentracions davant de Conselleries
Bombers, tractors, agents
rurals, estudiants, gent de tota mena al carrer: “els carrers seran sempre
nostres”
Amagar del CNI i la Guardia Civil milers de urnes
Defensa lúdica
prèvia dels llocs de votació de l’1-O i defensa real davant de la violència
policial, amb més de 800 ferits i contusionats
Molt més de 2 milions de
persones anant a votar tot i els riscos
El Rei Felip incomplint el seu únic
mandat constitucional (moderar i arbitrar)
Primera “aturada de país” amb talls
de carreteres i concentracions on els Mossos d’esquadra son ovacionats, fins i tot pels Cupaires
El
govern espanyol afavorint la fuga d’empreses, donant així credibilitat a la
possible independència
Dos grans manifestacions unionistes, amb prop de 200.000
assistents cadascuna
Presó preventiva per els líders de l’ANC i Omnium
Més de
dues setmanes amb amenaces mútues entre declarar la DUI i aplicar el 155
En 36 hores passem d’una
possible convocatòria d’eleccions per part de la Generalitat a declarar la DUI
(almenys una mica), decretar el 155, deposar el Govern legítim i convocar
eleccions el nou President il·legítim: Rajoy
Exili del President legítim i
alguns Consellers; presó incondicional de la resta de Consellers per part de
l’Audiència Nacional, amb risc de penes de trenta anys
Degoteig de petites manifestacions
unionistes, amb incidents i agressions ultres
Aparició dels Comitès de Defensa
de la República, que durant la segona
aturada de país aconsegueixen bloquejar carreteres i l’AVE
Increment del
boicot als productes catalans a tota Espanya
8 professors amb càrrecs per “incitación al odio”
La Presidenta del
Parlament passa una nit a la Presó i tota la Mesa és encausada
Avui un altre
gran manifestació a Barcelona, des del mar a la muntanya.
Això
és un procés revolucionari, de classes mitjanes, amb tietes i avis, amb
botiguers, funcionaris, estudiants, jubilats i precariats. Que es dona a
Catalunya però repercuteix sobre tota Espanya.
El
sobiranisme català intenta canviar el règim polític del país amb la
participació activa de molt bona part de la gent: manifestacions, aturades, cassolades,
defensa del vot, accions que van mes enllà de l’acció política dels partits. Això
sí ho està fent de forma pacífica i democràtica, i aquestes són les seves úniques
armes. Si un dia les perd tot s’haurà acabat.
Té
enfront –lògicament- un procés en contra: l’aparell de l’estat que, desprès d’anys
d’inacció y menysteniment del problema català, està utilitzant la seva força
repressora, Policia, Guardia Civil i molt especialment el Poder Judicial. També
esta sorgint el nacionalisme espanyolista -tant a Espanya com dins de Catalunya-
que recolza el 155, la re-centralització, l’Espanya uniforme, i que té el concepte
de la unitat d’Espanya com un principi moral superior al democràtic. No és
visible –de moment?- un moviment que aposti per un model d’una Espanya
plurinacional.
Les
revolucions es sap com comencen però no quan i com acaben. En qualsevol cas, no
serà possible tornar a la situació anterior, que considero és la d’abans de la
sentència del TC sobre l’Estatut. Tinc més present que mai el Trilema d’Espanya (veure article 18 d'Octubre): no podrà tenir a la
vegada una unitat de tipus uniformitzador, un sistema polític democràtic i una
Catalunya integrada. Espanya ha d’escollir quines dues de les tres opcions vol
pel seu futur.
JLC
JLC