Fa
ara 2 anys, el 6 d’Octubre de 2015, vaig escriure un article on plantejava “El
trilema d’Espanya”. Deia que a Espanya no és possible aconseguir a la vegada la
Democràcia, mantenir la Unitat d’Espanya i la integració de Catalunya; ha d’escollir entre tenir
dos dels tres.
Ho
justificava raonant que si opta per mantenir la unitat amb les característiques
actuals (indivisible, uninacional,
uniformista, centralitzada) però respectant la democràcia, Catalunya pot
decidir democràticament anar-se’n. Si l’opció fos mantenir la democràcia i a
Catalunya dins d’Espanya, ha de abandonar el concepte actual d’unitat (una y no
cincuenta y una). Si escull la dupla Unitat y Catalunya, haurà d’abandonar la
democràcia, al menys dins de Catalunya.
Aquests
dies estem veient que l’Estat espanyol, els partits conservadors del règim del
78, han optat per escollir la pitjor opció del trilema: integrar per la força a
Catalunya dins del concepte d’una Espanya uniformadora i centralista, encara
que sigui reduint de forma important la qualitat democràtica del sistema
polític. Estan combinant accions repressores policials, denuncies de la
fiscalia, judicis no en base a accions sinó a intencions, tancaments de webs, avisos
de possibles detencions, intervenció de l’autonomia en base a Ordres
Ministerials i no a lleis, amenaces de liquidar l’escola inclusiva catalana.
I
no és creïble una oferta de reforma constitucional a mig (o llarg) termini. Com
diu Fernando López Agudín, “No cabe esperar que los que hoy se atienen a la concepción joseantoniana de
España, donde no cabe más nación que la única española, mañana vayan a
reconocer constitucionalmente una concepción democrática de una España plural”
El
dia 1 d’Octubre va haver-hi una intervenció de la Policia nacional y la Guardia
Civil on les porres van actuar contra la gent que bloquejava pacíficament els
centres electorals. El que més dol és la manca d’una amplia i continuada reacció
de rebuig per part dels demòcrates d’Espanya. Suposo que molts no ho aproven, fins
i tot els hi fa mal als ulls, però el valor moral de la unitat d’Espanya passa
per davant de la valoració de la qualitat democràtica del país.
Fa
quaranta anys, quan Catalunya (i el Pas Basc) va demanar "cafè", l’estat espanyol va decidir que “cafè para todos”.
Demòcrates espanyols: ara que Catalunya està
tenint “porres”, no ho dubteu, tard o d'hora també
hi haurà “porres” per a tots. L’autoritarisme
post-democràtic del que parla fa temps en Ramoneda, no s’aturarà a l’Ebre, dominarà tota Espanya.
Podem
recordar el que deia Blas de Otero en un poema el 1955:
Bien lo sabéis,
Vendrán por ti, por mí, por todos,
y también por ti.
Aquí no se salva ni Dios, lo asesinaron.
Escrito está, escrito está,
tu nombre está ya listo,
temblando en un papel
Aquel que dice:
Abel, Abel, Abel o yo, tú, él.