De la sessió del Parlament del passat dia 7, s’ha fet viral un vídeo on es
mostra a Joan Coscubiela -Coscu en endavant- dient una frase sobre quin tipus
de país no vol pel seu fill, i com tots els grups de l’oposició (C,s, PSC i PP)
s’aixequen aplaudint-lo entusiàsticament. Es va tractar d’un moment paradoxal,
semblant a quan el 15 de desembre del 1982, un discurs en el Congreso del
Ministre de l’Interior, José Barrionuevo, va ser ovacionat només pels diputats
d’Alianza Popular.
Com
que es tracta d’un vídeo editat, que no mostra la totalitat del discurs fet pel
diputat, he anat al Diari de Sessions i he extret la seva intervenció completa
(referència indicada al final).
En
la meva opinió es tracta d’un discurs molt emotiu –fet amb les tripes dirien
alguns-, confús a vegades, molt crític amb el procediment emprat per aprovar
les lleis del referèndum i la desconnexió, i que en el fons vol defensar la
legalitat i la legitimitat democràtica del conjunt de les institucions actuals d’autogovern
a Catalunya: Govern, Parlament, Consell de Garanties. Interpreto que considera
que una majoria simple d’un diputat, està impedint el dret dels altres partits
a esmenar i discutir les citades propostes de Llei. Defensa aferrissadament la importància
de complir les regles procedimentals democràtiques per a poder dur a terme un
objectiu tan important com la independència de Catalunya. Defensa que el fi no
justifica els mitjans, sinó que els mitjans condicionen els fins.
Per
tant, coincideixo en bona part amb el que diu, doncs és semblant al que he
vingut dient en diferents article en aquest blog:
“Una societat
lliure es construeix en llibertat, una societat democràtica es construeix amb
mètodes democràtics que inclouen la llibertat d’expressió i el reconeixement de
les minories, una societat justa necessita de justícia ara i en tot moment, una
societat igualitària es fa treballant contra la desigualtat. El camí cap a una
Catalunya millor no permet etapes transitòries amb carències democràtiques”
(15/6/17)
“No es pot reclamar
la independència d’un país amb menys de la mitat de persones favorables a la
mateixa ... no és gaire democràtic aplicar majories simples, d’un sol diputat,
per a plantejar canvis que legalment necessitarien de majories qualificades de
dos terços ... la revolució del somriures no tirarà endavant amb lleis i
procediments no transparents i que no siguin impecables des del punt de vista
democràtic” (1-9-17)
Discrepo
profundament en canvi de la seva acceptació dels aplaudiments per part de l’oposició
conservadora del règim del 78: “avui no
tinc cap problema
en que m’aplaudeixin determinades
persones amb les que tinc una gran discrepància ideològica i que voten
amb vostès constantment les
polítiques fiscals d’aquest país”. Discrepo per que un dels partits que l’aplaudien
està en l’origen i desenvolupament del problema del trencament entre Espanya i Catalunya,
un altre no ha tingut mai el coratge de defensar seriosament -des d’un enfoc d’esquerres-
la plurinacionalitat de l’Estat, i l’altre és un partit anticatalanista en el seu
origen i en la seva acció política.
No
estic d’acord quan per justificar aquesta acceptació dels aplaudiments fa una
comparació dels temps actuals amb els de la lluita contra la dictadura: “els que vam lluitar durant la dictadura ho
fèiem amb gent d’ideologies radicalment diferents en defensa de la democràcia”.
Sembla oblidar que el que representa ara el PP és el franquisme d’aleshores, i
mai van lluitar a favor de la democràcia; mes be encara ara permeten el Valle de
los caidos i el Pazo de Meirás
A
més el mateix Coscu diu als independentistes una frase que l’hauria també d’aplicar
a aquests que l’ovacionen: “és tan
difícil que vostès entenguin que en democràcia la majoria no ho pot tot?”. Catalunya
és una minoria demogràfica dins d’Espanya, i el simple joc de majories a nivell
de les Corts espanyoles l’impedeix assolir ni tan sols el seu reconeixement com
a subjecte polític
Crec
que davant de l’entusiasme del bloc conservador del 78, la resposta d’en Coscu
hagués tingut que ser rebutjar les aclamacions i ser més propera al que va dir Labordeta
en el Congrés del Diputats, precisament als Diputats del PP (buscar vídeos del 5-3-2003).
Amb
el munt de grans intervencions que ha tingut el Coscu al llarg de la seva
història com a Diputat en el Congreso i al Parlament, discursos que han estat ningunejats
i ocultats pels mitjans de comunicació, és una injustícia que si ara poses “Coscubiela
+ intervención” surti només el del passat dia 7.
Seria
un epitafi polític molt injust.
JLC
Referència Diari de Sesions: Ple del Parlament / Sessió núm. 42.2 / 7 de setembre de 2017 Pàg.17