M’he trobat amb un text que tenia guardat
des de fa anys. És un article de Carlo M. Cipolla, historiador econòmic mort l’any
2000.
Diu que l'anàlisi de costos i beneficis
permet classificar als éssers humans en quatre tipus de persones, cada un dels
quals ocupa un quadrant en un sistema de coordenades. Si representem en l'eix
d'abscisses el benefici, positiu o negatiu, que obté l'individu i en l'eix
d'ordenades el benefici (+) o cost (-) que causa als altres, podem definir i
estimar les coordenades dels següents tipus :
• Desgraciat (D): aquell que es causa un
perjudici a si mateix, beneficiant als altres.
• Intel·ligent (I): aquell que es beneficia
a si mateix, beneficiant als altres.
• Bandit (B): aquell que obté beneficis per
a si mateix, perjudicant als altres.
• Estúpid (E): aquell que causa pèrdues a
uns altres, perjudicant-alhora a si mateix.
Primera Llei Fonamental: Sempre i
inevitablement tots subestimen el nombre d'individus estúpids en circulació.
Segona Llei Fonamental: La probabilitat que
certa persona sigui estúpida és independent de qualsevol altra característica
d'aquesta persona; no està associat a cap altra característica de raça, sexe,
nacionalitat o professió.
Tercera Llei Fonamental: una
persona estúpida és aquella que causa pèrdues a una altra persona o grup de
persones sense obtenir cap guany per a si mateix i fins i tot incorrent en
pèrdues.
Quarta Llei Fonamental: Les persones no
estúpides subestimen sempre el potencial nociu de les persones estúpides.
Obliden que en qualsevol moment, lloc i circumstància, tractar i /
o associar-se amb individus estúpids es manifesta infal·liblement com un
costosíssim error.
Cinquena Llei Fonamental: La
persona estúpida és el tipus de persona més perillosa que existeix. El
corol·lari de la llei diu així: L'estúpid és més perillós que el bandit.
El poder de l'estupidesa
La persones estúpides ocasionen pèrdues a
altres persones sense obtenir cap benefici per a elles mateixes i, per tant, la
societat sencera s'empobreix. Els estúpids són perillosos i funestos
perquè a les persones raonables els resulta difícil imaginar i entendre un
comportament estúpid. Una persona intel·ligent pot entendre la lògica d'un
bandit. Les accions d'un bandit segueixen un model de racionalitat. El bandit
vol obtenir beneficis. En canvi no hi ha manera racional de preveure si, quan,
com i per què, una criatura estúpida durà a terme el seu atac. Davant d'un
individu estúpid, un està completament desarmat
Cal tenir en compte també una altra
circumstància: la persona intel·ligent sap que és intel·ligent; el bandit és
conscient que és un bandit i el desgraciat incaut està penosament imbuït del
sentit de la seva pròpia candidesa. Però al contrari que tots aquests
personatges, l'estúpid no sap que és estúpid i això contribueix en gran mesura
a donar més força, incidència i eficàcia al seu poder devastador.
Com les persones estúpides ocasionen
pèrdues a altres persones sense obtenir cap benefici per a elles mateixes, la
societat sencera s'empobreix. Més encara: en les societats en decadència, el
percentatge d'individus estúpids segueix sent igual constant; però, en la resta
de la població, sobretot entre els individus que estan al poder, hi ha una
alarmant proliferació de bandits amb un elevat percentatge d'estupidesa. I
entre els que no són al poder, hi ha un igualment alarmant creixement del
nombre dels desgraciats incauts. Tal canvi en la composició de la població dels
no estúpids és el que reforça inevitablement el poder destructiu dels estúpids
que condueix el país a la ruïna.
Podem trobar algun exemple en el nostre sistema
polític?
Desgraciats: el PSOE en el Comitè federal d'octubre passat, sent els beneficiats el PP i Podemos. També Ciutadans facilitant gratis
el govern a Rajoy i quedant-se amb la imatge de ser crossa del PP. El jutge Vidal
que desprestigia la l’independentisme i beneficia a l’unionisme
Intel·ligents: Conjunt buit en els últims temps.
El pacte de la Transició podria ser considerat com a tal: van guanyar els
franquistes (es van poder convertir en demòcrates de tota la vida) i els antifranquistes
(van aconseguir el accés al poder en un regim democràtic homologable)
Bandits: el PP en les seves relacions amb el catalanisme:
guanya vots a curt termini, però perd Espanya a llarg termini. El bipartidisme
PP-PSOE, guanyen ells i deixen fora dels poders reals als altres partits. Pablo
Iglesias y Errejón, que en les seves guerres internes volen guanyar ells, encara
que perdi el partit
Estúpids: La CUP, que causa pèrdues als processistes i alhora perd expectativa electoral
pròpia. El Tribunal Constitucional, que amb la seva sentència sobre l’Estatut
va perjudicar l’autonomia de Catalunya, però com institució va perdre
legitimitat d’origen i d’exercici.
Pot ser un suggerent mètode de classificació, que d'cord amb Cipolla ens pot indicar si la nostra societat està en decadència o no.
JL Campa