Passen els dies desprès del 26J i no s’acaba
de veure com pot acabar el procés d’investidura d’un nou President del Govern i
de formació del nou executiu que ha de governar Espanya durant els propers 4
anys
Recordem les dades dels escons de cada
partit en el nou Congrés dels Diputats:
Donat que no existeix un partit amb majoria
absoluta, quines són les possibilitats i combinacions més raonables que es
poden donar?. Sempre sota el supòsit de coalicions entre partits que tenen
franges d’opcions polítiques compatibles, i també que és d’interès general aconseguir
un govern que pugui tenir estabilitat, les opcions serien les següents:
- La gran coalició
entre PP+PSOE tindria 222 diputats,
quasi 50 per sobre de la majoria absoluta. Són dos partits que tenen programes “de
màxims” incompatibles, però al mateix temps tenen zones “de mínims” comuns i
compartides. Coincideixen en l’eix nacional, en acceptar la política europea
(van acordar la modificació exprés de la Constitució), i sobre tot són actualment
els dos partits conservadors a Espanya, un per la dreta i l’altre per l’esquerra.
Podrien acordar un programa comú i formar un govern de coalició potent. Els poders
reals europeus i espanyols semblen estar a favor d’aquesta opció, i el PSOE (o
part del partit) s’oposa per por a deixar a Podemos l’oposició perla seva
esquerra
- Una possible coalició
entre PP i C,s tindria darrera 169
diputats, a sis de la majoria absoluta. Situació clàssica per a un govern que negociï
suports de geometria variable en funció dels temes; això sí, a vegades tindria
que acordar temes amb partits independentistes o quasi, siguin ERC, PDC o PNB. La
història des del 1977 ens diu que en 5 vegades s’ha donat aquest tipus de govern
a Espanya, una amb l’UCD, dos amb el
PSOE i dos amb el PP. Clar que la posició política de CiU era la de “peix al
cove” i ara no. Per què el PP no contempla aquesta possibilitat és una mostra
de la voluntat del PP de no compartir el govern.
- La coalició d’esquerres
PSOE+Podemos sumaria 156 diputats,
19 per sota de la majoria absoluta, podria ser una possibilitat –també en minoria-
alternativa a l’anterior. Sembla una possibilitat dèbil, però cal recordar que
el primer govern d’Aznar va tenir el mateix nombre de diputats. Podria negociar
a dreta (C,s) i a esquerra (nacionalistes) segons els temes. El PSOE no sembla
favorable, per dues raons, pel tema català i per la lluita per l’hegemonia en l’esquerra
amb Podemos
- Si fossin capaços d’obviar
els plantejaments en l’eix nacional i del conflicte Espanya-Catalunya (via
obrir una comissió d’estudi de una reforma constitucional a ritme lent), hi
hauria també la possibilitat d’un tripartit “reformista” entre PSOE+Podemos+C,s
que tindria majoria absoluta (188). Segurament
els votants podemites serien els que patirien
més amb aquesta fórmula.
Malgrat l’anterior,
sembla que el PP està intentant aconseguir la investidura de Rajoy sense
acordar coalició amb cap partit, pel que necessita aconseguir en la segona
votació la majoria simple, per la qual cosa “només” li cal l’abstenció del PSOE.
Si el PSOE no s’absté, si vota en contra, no serà possible la investidura de
Rajoy i ja està utilitzant tota la seva artilleria mediàtica per a pressionar
al PSOE per que s’abstingui, amb l’amenaça d’anar a unes terceres eleccions,
per “culpa” dels socialistes. Anton Losada en un article ahir deia que “media España ya tiene
muy claro que, si vamos a otras elecciones, el único que no tiene la culpa es
Rajoy”.
Amb això el PP
oblida, o vol fer oblidar, que existeixen altres opcions al seu abast per formar
govern, i més estable per cert: com hem vist, aconseguir l’acord positiu sigui
amb PSOE o sigui amb C,s. Si el PP no aconsegueix la investidura, serà per la
seva responsabilitat, dons ha sigut el partit més votat, li correspon intentar
formar govern i si no ho fa, serà de nou per la seva impossibilitat per a
negociar, tractar i cedir. Només semblen entrenats per manar.
En relació amb el
procés d’investidura d’un President del govern, cal recordar que segons la CE un
President pot ser investit per majoria simple en segona volta, però per
canviar-lo cal presentar una moció de censura, amb un candidat alternatiu, i
aconseguir que aquest candidat obtingui la majoria absoluta dels vots
dels Diputats. Dit més planer, és molt més fàcil investir un President, que
desprès fer-lo fora.
Per últim, comentar
que donada la composició de la Cambra, si el PSOE arriba a abstenir-se, el
govern serà d’extrema debilitat, doncs requerirà sempre com a mínim d’abstencions
continuades de molts partits per aprovar lleis o convalidar decrets-llei. Seria
una situació on hi hauria moltes dificultats per a dur a terme una tasca
legislativa eficient, i amb la quasi impossibilitat d’aprovar lleis orgàniques per les que cal majoria absoluta de vots.
Difícil de
resoldre, difícil d’acceptar, difícil d’entendre
Que tinguem sort