Tornem a començar una campanya electoral, però aquesta
vegada estem davant d’una nova situació. És la primera vegada que a Espanya, i
a Catalunya, es “repeteixen” unes eleccions per que els diputats electes han
estat incapaços d’escollir un cap de govern amb la majoria de vots requerida.
En conseqüència, només sis mesos després de les últimes eleccions generals,
tornarem a votar i tenim les mateixes opcions amb els mateixos candidats a la
Presidència del govern d’Espanya
Des de mitjans de maig he estat recollint els
resultats de diferents enquestes pre-electorals publicades per diversos mitjans
de comunicació, sent la última la del CIS, que és a priori la més fiable per
l’amplitud de la població enquestada i per no tenir (es suposa) biaix
partidista. Els resultats són els següents:
La primera observació és la semblança entre els
resultats: totes les enquestes donen com a partit més votat al PP amb un 30%
d’estimació de vot, en segon lloc sempre està Units-Podem, en l’entorn del 24%,
seguida pel PSOE al que li costa arribar al 21% d’estimació de vot. Ciutadans
es situa molt per sota amb el 15%
El segon tret destacable és que –segons totes les
enquestes- es produirà el anomenat “sorpasso”
de Units-Podem que es posicionarà com a segona força política, per davant del
PSOE. De fet això no serà resultat de cap canvi d’intenció de vot ni de
preferències per part dels electors; és només l’efecte en el sistema electoral del fet que Podemos i
Izquierda Unida hagin decidit presentar-se junts. La realitat dels vots emesos
al desembre de 2015 ja donaven un vot conjunt a les dues formacions del 24,4%.
Les enquestes donen igualment un escenari de repetició
dels resultats amb poques variacions, excepte el ja comentat de canvi entre
segon i tercer partit. I crec que en bona part és normal: només han passat sis
mesos, no han canviat ni els líders (recordar l’escrit del passat 30 d’abril), ni
els programes, ni la situació global del país. Només una forta variació de
l’abstenció, de la que no diuen gaire cosa les enquestes, podria alterar el
repartiment d’escons.
El possible repartiment dels escons, simplificat a
partir de les forquilles que les empreses demoscòpiques donen, podria ser com
segueix:
També en el cas dels escons, la gran variant es
dona en el canvi entre el segon i el tercer lloc, doncs U-P passa per davant
del PSOE. Dit d’un altre manera, ara Sánchez només pot optar a ser
vicepresident, quan al febrer era Iglesias qui s’oferia per a ser-ho
Prenent aquets resultats, les possibles
combinacions per a formar govern podrien ser:
- La gran
coalició a la alemanya: PP+PSOE. Amb 198 escons tindrien majoria absoluta
clara. Hi hauran fortes pressions per que es faci per part de la Unió Europea,
els Estats Units i els poders econòmics
- Un govern de
dretes, antigues i noves: PP + C,s. Amb 157 escons queden lluny de la majoria.
Seria un govern dèbil davant d’una amplia oposició d’esquerres
- Un govern
centrista: PSOE + C,s. Els mateixos que van pactar un pla de govern a principi
d’any. Ara tindrien encara menys diputats (117) que aleshores quan ja eren
insuficients. També seria un govern dèbil sota un foc creuat des de la dreta i
l’esquerra
- Un govern de
les esquerres: U-P + PSOE. Sumarien 169 escons, a 6 de la majoria absoluta. Si
el PNB obtingués els 5 escons previstos, podria ser la crossa necessària sense
tenir que implicar pactes amb els independentistes catalans. Govern totalment
legítim, però que tindria que fer front a una situació de forta pressió per
part dels citats partidaris de la gran coalició.
Per a poder fer
qualsevol d’aquestes combinacions, em surten unes preguntes als actors
implicats, per les que seria bo tenir resposta abans de les eleccions:
- Per què
després del 26J es pot arribar a un acord i fa quatres mesos, després el 20D,
no?
- El PSOE
acceptarà ser part d’un govern d’esquerres, com a segon partit? Per què no va
intentar-ho quan era el primer?
- Preferirà al
PSOE ser el segon partit d’una coalició amb el PP? Exigirà el PSOE que no sigui
Rajoy el nou president?
- Per permetre
una gran coalició amb el PSOE, serà capaç el PP de sacrificar a Rajoy?
- Repetirà el
PP la seva negativa a intentar formar govern, donat que els resultats, i les
capacitats de coalició, son semblants que el passat hivern? Per què ara sí?.
Forçarà anar a unes terceres eleccions en cas contrari?
- Sacrificarà
U-P el seu plantejament de referèndum pactat a Catalunya per aconseguir formar
un govern d’esquerres?
Conclusions
Els ciutadans vam parlar
el desembre, vam trencar el bipartidisme, i els polítics no van estar capaços
d’adaptar-se a una nova situació que requereix de coalicions.
Si els ciutadans tornen
a votar en el mateix sentit que fa sis mesos, serà necessari que els líders
polítics –els actuals o uns de nous- canviïn la seva forma d’actuar, negociant,
cedint, consensuant, fent política adequada a la situació i a la voluntat
popular. Sinó, estem davant d’allò tant antic que diu “siempre que pasa igual
sucede lo mismo”
En el cas que es donin
els resultats anunciats, l’electorat no haurà premiat l’intent fallit (per no
realista) de pacte que van intentar Sánchez i Rivera. Cap d’ells millora els
resultats
En canvi, la inacció
política de Rajoy, el fet de no enfrontar els problemes intentant trobar vies
de solucions, la corrupció del seu partit, els seus missatges vuits i fins i
tot estúpids, no tenen càstig. Un 30% d’espanyols vota al PP passi el que
passi. La única explicació és que recull el vot conservador de dretes, que vota
al partit tradicional que està en el poder. És el “virgencita que me quede como
estoy”. Això ens dona també un avís de que el PP durà a terme una campanya basada en la por a l’esquerra i a la possibilitat d’un canvi.
El PSOE ho té molt
pelut. Potser per que s’ha convertit ,sense voler-ho i sense adonar-se, en el
partit conservador d’esquerres. És incapaç de oferir compromisos creïbles
de canvi, d’engrescar a la part més jove de la societat, de presentar-se com un
agent de renovació del sistema polític, social, econòmic i territorial.
Per finalitzar, recordar
que tot l’anàlisi anterior és en base a enquestes i que, com diu el tòpic, la
única enquesta vàlida és la de la nit de les eleccions.
Veurem.
JL Campa