El passat cap de setmana, la final de la
Copa del Rei es va començar a jugar a 2/4 de deu de la nit del diumenge, i amb
la pròrroga va acabar passada la mitja nit. La Federació va fixar aquest horari
tot i saber que hi havien de l’ordre de 50.000 seguidors que desprès del partit
tenien de tornar a Barcelona i Sevilla, i que el dilluns era dia laborable. La
directiva del Barça va convocar l’acte de celebració del doblet en el Nou Camp, a una hora que va significar que la part
principal començava a les deu de la nit.
Són dos exemples del tard que es fan moltes
coses a Espanya i a Catalunya. Fa temps que es parla del tema dels horaris, doncs
l’esforç de persones com Fabián Mohedano i d’organitzacions com ARHOE entre
d’altres, han aconseguit posar-lo en l’agenda dels partits polítics; de fet el
pacte entre PSOE i C,s (curiosament dins de les mesures per la igualtat entre
homes i dones) proposa “la recuperación del huso
horario GMT”, és a dir adoptar
a Espanya el fus horari actual de la Gran Bretanya (el de les Canàries).
Com es veu en el mapa adjunt, el conegut
com a horari central europeu inclou ara
des de Espanya fins a Polònia i Sèrbia; dit d’un altre manera, tenen la mateixa
hora oficial Belgrad i La Corunya, el que significa que el sol surt (i es posa)
quasi dues hores més tard a la ciutat galega. Sembla doncs raonable que Espanya
estigui dins del horari europeu occidental, però potser també ho tindria d’estar
França, doncs més de la mitat de la seva superfície està a l’oest del Cap de
Creus
Si es fa el canvi de fus proposat, en què
ens pot afectar als que vivim a Catalunya?. Hem de saber que segons l’horari
oficial actual, al pic de l’hivern el sol surt a les 8:18 i es posa a les 17:22.
La primera conseqüència serà doncs que es farà de nit abans de 2/4 de 5 de la
tarda. Seguirem sopant passades les nou de la nit?
A l’estiu el canvi més notable serà al
contrari: en l’actualitat al pic de l’estiu surt el sol a les 6:18 i es posa a
les 21:29, i en el nou fus, el sol sortirà a les 5:18 i es posarà a les 20:28.
Seguirem iniciant les activitats passades les vuit o les nou del matí renunciant
a tres hores de claror?
La conseqüència implícita del comentat és
que no hi ha prou amb canviar de fus horari per a racionalitzar l’aprofitament
de l’horari solar sinó que cal reformar molts altres aspectes de la nostra
forma de viure
Veiem en el gràfics següent un quadre
publicat a El País de la diferent forma d’organitzar la vida en diferents
països europeus: queda clar que a Espanya ens aixequem més tard, entrem a
treballar més tard, ens agafem molta estona per dinar (perquè seguim dinant dos
plats i postres), sortim molt tard de
treballar i en conseqüència sopem i ens anem a dormir també més tard.
En base al quadre es pot veure un detall
curiós: els partits de la Champions, que comencen a 3/4 de nou de la nit, ho
fan després de sopar en tots els països mostrats, excepte a Espanya, on es sopa
moltes vegades quan acaben.
Un altre observació particular sobre els
horaris de la gent, és que –al menys en el meu veïnatge- hi ha moltes més llums
obertes a la una de la matinada que no pas a les set del matí. Dubto entre si és
que hi ha molta gent que no treball o hi molta que no dorm.
Hi ha moltes activitats i hàbits implantats
en aquest país que caldrà modificar per a poder aprofitar el proposat canvi
d’horari: horaris de telenotícies (ara la majoria a les 21h); inici dels
programes prime-time a TV (ara passades les 22.30); pel matí esmorzar més fort
abans de sortir cap a la feina, i al migdia només prendre un plat o entrepà, que
el sopar sigui la menjada principal i fer-ho
cap a les 8; avançar els horaris d’obertura de museus, exposicions i comerços; fer
que les hores de feina presencial siguin més eficients per poder sortir abans.
Coneixent el país, el més probable és que finalment
es faci només la cosa fàcil (canviar l’horari oficial, que només necessita publicar-se
al BOE per ser efectiu) i no es facin les accions polítiques, laborals i socials
impulsores dels canvis difícils: els dels hàbits que tenim com a ciutadans
individuals i com a membres d’una societat ordenada d’una certa forma.
Em temo que podem anar comprant-nos
cortines opaques per les finestres a les lluminoses matinades de l’estiu i
bombetes per les llarguíssimes tardes d’hivern a les fosques.
JL
Campa