Demà es presenta el líder del PSOE davant
del Congrés dels Diputats per intentar ser investit com a nou President del
Govern Espanyol. Ho fa amb un pacte amb Ciutadans recollit en un document de 67
planes.
Es tracta d’una sèrie de propostes en tots
els àmbits de govern, la majoria de les quals són declaracions d’intencions,
sense valoració dels costos econòmics i que responen en general a problemes
existents en l’organització política i social d’Espanya; però no està clar en
general el sentit de canvi real que proposen. En qualsevol cas és un text tant “pesat”
i avorrit de llegir com ho són els programes electorals.
Veiem si podem extreure alguna cosa veient
el mapa de les paraules més usades en el
document:
Ley, sistema, España, empreses, plan són les cinc més
usades, la qual cosa ens indica l’enfoc legalista del document, la preminència de
les empreses sobre les persones i la quantitat de plans (fàcils de fer) que es
proposen. En un segon nivell es troben formación, derechos, nuevo, social, gobierno,
personas; és un conjunt de paraules més properes a un enfoc social i de
canvi. En qualsevol cas, em crida l’atenció el poc pes de conceptes com Europa,
participació, ciutadania i llibertat.
Si ho comparem amb el mapa de paraules del
programa del PSOE, és evident que les paraules Ley i España canvien el seu
pes, i que en el seu programa Personas, social, empreses, ciutadania
estaven més equilibrades. Europa tampoc tenia gaire us en el programa
Nota: No puc fer el
mateix amb el Programa de C,s per que aquest partit no edita el seu programa en
un format que es pugui fer “copiar i
enganxar” (molta transparència no demostren).
Una conclusió que podem extreure dels mapes
de paraules anteriors és que el pacte amb C,s ha tibat cap a la dreta el
programa del PSOE, donant més pes al concepte Ley i menys als de ciutadania,
persones, social i desenvolupament. Curiosament , tot i l’acord amb un partit
tant espanyolista com Ciutadans, el pes de la paraula Espanya també disminueix
Es rellevant que el tema del “desafio
independentista”, que durant la campanya electoral va ser identificat com el
problema més greu que tenia Espanya, ara no sigui quasi be ni esmentat en el
document. Només dos frases: “Revisión del Título VIII y los preceptos conexos. Desarrollar concepto de
Estado Federal” i “se comprometen a: oponerse a todo intento de convocar un referéndum con
el objetivo de impulsar la autodeterminación de cualquier territorio de España”.
Rajoy ha estat acusat de no entomar el
problema català mes que des de la negació - no hi ha problema-, la judicialització –
l’imperi de
la llei- i la manca d’acció política, és a dir, i cap concessió.
En el seu acord programàtic, PSOE i C,s
semblen fer el mateix: no reconeixen el problema i no ofereixen cap acció, pla o
programa per a gestionar una sortida al conflicte polític. Pot haver
hi dues raons diferents per explicar aquesta absència
La primera és que tinguin una posició
comuna i compartida de que el millor és negar l’existència de la voluntat d’una
part molt majoritària del poble de Catalunya que vol una nova relació entre
Catalunya i Espanya. Reconèixer el problema obliga a enfrontar-se a ell i a
treballar per solucionar-ho, però aquest camí pot posar obrir conflictes
interns, sobre tot al PSOE, entre les seves diferents visions territorials. Unes
declaracions recents de Pedro Sánchez avalarien aquesta possibilitat, doncs
deia que a Catalunya no hi ha cap problema real diferent dels que hi ha ala
resta d’Espanya
La segona és que no entren en la solució
del problema per que tenen visions antagòniques sobre les possibles solucions
polítiques. Voldria dir que “desarrollar el concepto de estado federal” seria per C,s una manera de recentralitzar
i homogeneïtzar competències i que el PSOE seria més conscient que la solució
federal hauria de contemplar algun tret de federalisme plurinacional.
Un altre consideració sobre el document
programàtic conjunt és que podria haver estat redactat pel PP també en un 95%.
Ara no el pot assumir per que no pot donar la imatge de ser un partit arrossegat
pels altres. La clàssica inacció política d’en Rajoy aquesta vegada no li ha
sortit be.
Per últim, tot i que no crec que en Sánchez
sigui investit. Si ho fos, el nou govern es trobaria al davant el primer dia amb
dos grans problemes poc concretats en el document: el ja citat problema de
Catalunya i tenir que fer un retall de 10.000 milions d’euros en els pressupostos
d’enguany per requeriment de la UE.
JLC