Recentment s’estan produint fets i
declaracions que són qualificats com a manifestacions de populisme, sigui de
dretes o d’esquerre. Recordem: el Brexit amb un vot emotiu basat en
informacions reconegudes com errònies la dia següent del referèndum; els
missatges simplistes quan no senzillament estúpids de Rajoy; les propostes i el
llenguatge agressiu de Trump; crides a Europa a sacrificar la llibertat per
aconseguir –suposadament- més seguretat.
Els missatges simplistes, sense aprofundir
en les causes i que ofereixen alternatives fàcils però no provades, omplen els
mitjans de comunicació i no diguem ja les xarxes, sobre tot twiter. A més,
emparats per la llibertat d’expressió, circulen informacions errònies, falses
quan no insultants. El soroll informatiu, el biaix segons els mitjans, i la
dificultat de trobar fons fiables fan difícil informar-se curosament sobre
qualsevol tema social, polític o econòmic
No crec que sigui només el resultat d’un
populisme creixent sinó que és el resultat d’aplicar socialment tècniques
concretes de manipulació i propaganda. En efecte, si repassem els principis de
la propaganda política obtinguts de dos fons molt diferents com són un
publicista (Molinè) i un lingüista (Chomsky) veurem com s’estan aplicant a la
nostre realitat.
- Una
regla és l’estratègia de la distracció: ocultar els temes importants sota una
pluja d’informacions banals: a les dos ultimes campanyes electorals, no s’ha
parlat de les exigències de noves retallades per part de Brussel·les, ni del
conflicte a Catalunya, ni de la llei de Dependència.
- Un
altre és construir problemes, reals o imaginaris, i oferir després la solució
que t’interessa. Va ser de llibre la mentida sobre les armes de destrucció
massiva en mans de Sadam Hussein, utilitzada com a pretext per a fer una guerra
volguda pels militaristes que envoltaven a Bush.
- Element
bàsic és la gradualitat de les accions. Fer els canvis a poc a poc, que quasi
no siguin percebuts per la gent, aconseguint que l’efecte buscat només es noti
a llarg termini. No és el que estan fent amb les pensions? Les actuals estan
afectades per pocs canvis, però les futures seran molt més difícils
d’aconseguir i seran molt més baixes. Però passarà en el futur, no ara.
- Cercar
més les reaccions emotives que les reflexives, doncs l’emoció es mobilitza més
fàcilment que no pas la raó. Aquí l’exemple pot ser el procés sobiranista, on
el desig d’un nou país millor passa per davant del reconeixement de les
dificultats d’aconseguir-ho. De fet, molts arguments de l’actual govern català és
que els problemes es solucionaran quan siguem independents.
- Cal
conèixer al poble, als individus, millor que el que ells mateixos saben. Les
eines d’anàlisi social permeten, en mans de persones expertes, adoptar les
polítiques i donar els missatges més adequats als fins buscats. Rajoy i el seu
nucli dur han vingut demostrant que coneixen perfectament al votant tipus del
PP; per això li fan dir frases simples i banals “es lo que hay que hacer, todo el mundo lo sabe, España es un gran país y tiene españoles” y el fotografien
rodejat de carxofes. De fet, aquest requeriment no és aplicable només per
manipular o fer propaganda; és útil per qualsevol acció personal o social,
doncs sempre cal reconèixer i interpretar la realitat tal com és, i no com
t’agradaria que fos.
- Regla
de la simplificació: concentrar en individus concrets o en símbols concrets les
pors o els nostres contraris: islam, immigrant, Aznar fins i tot. Ho fa ara
Trump amb els mexicans. Com sempre, es tracta de fugir de la complexitat i del
raciocini.
- Orquestració:
fer que diferents fonts, mitjans, emissors diguin de forma constant una mateixa
cosa. La campanya que es va fer contra Zapatero és un exemple recent, però hi
ha una encara en marxa: la pressió sobre el PSOE per que deixi governar a Rajoy.
La repetició del missatge, sigui aquest veritat o no, raonable o no, va calant
en el públic objectiu.
- La
regla de transposició és de les més contra intuïtives, però de les mes
efectives. Consisteix en acusar als altres del que tu fas o ets. Quan el PP
ataca a tots els altres per corruptes l’està aplicant, quan Ciutadans acusa als
indepes de trencar la societat catalana també ho aplica.
- Un
altre pauta de les tècniques de manipulació és silenciar el que no t’interessa.
És el que va fer TVE relegant la noticia de la ultima manifestació del 11S a
Barcelona al minut 20 o 25 del telediario. També se li diu ningunear. En sentit contrari s’exagerarà el que t’interessa, com
ha fet l’unionisme amb el lema “Espanya
ens roba” que s’ha sentit molt més a Espanya del que és emprat a Catalunya
- Vulgarització:
el missatge ha de poder ser entès per la persona amb menys capacitat
intel·lectual. Missatges simples, clars, curts, punyents. Des de Trump (Hillary es el mal), a l’anti
independentisme (Catalunya és insolidària)
passant per l’independentisme (serem amos
del nostre destí)
La manipulació (o la propaganda) esdevé exitosa
quan aconsegueix transmetre al poble que hi ha una unanimitat social, que molts
o la majoria de persones pensin que la seva opinió és la de tots, o al menys de
la immensa majoria. En el procés català s’està donant una lluita
propagandística entre les dos opcions, a la recerca ambdues d’aconseguir la
sensació de unanimitat; de fet busquen aconseguir la hegemonia.
No cal oblidar que qualsevol intent de
manipulació, de fer propaganda amb èxit, ha de basar-se en l’existència d’un sostracte
previ, siguin realitats o mites, sentiments, pors o prejudicis. És quasi
impossible tècnicament aconseguir dur a una societat un missatge que no estigui
d’alguna forma arrelat prèviament. Pensem que les forces occidentals no han
aconseguit introduir els valors democràtics i de la il·lustració ni a l’Iraq ni
a l’Afganistan.
I ¿què es pot fer per no ser aclaparat pels
múltiples intents de manipulació als que estem sotmesos? Doncs diversificar
fonts, pensar i raonar, ser crítics, mantenir clars certs valors cívics
(llibertat, respecte a la diferència, democràcia, igualtat de gènere, justícia
social, igualtat d’oportunitats, defensa de les minories). Sembla senzill, però
no ho és.
JL Campa
