Anàlisi de les xifres dels resultats a Catalunya
de les eleccions generals d’ahir:
Per primera vegada no hi ha cap partit que
superi el 25 % dels vots en unes eleccions al Parlament espanyol. Venim d’un
escenari “clàssic” on dos partits (PSC i CiU) superaven normalment aquest percentatge
mentre els altres es movien més aviat entre el 10% i el 15%. Ara tots es
concentren en una forquilla entre el 11 i el 16%, amb l’excepció del 24,7 de
ECP.
Aquesta concentració significa una situació
molt variable de cara al futur. Petites oscil·lacions en les preferències
populars poden canviar de forma important l’assignació d’escons. És una mostra
clara i evident de que estem en una situació de canvi en el sistema polític
català
La principal senyal d’aquest canvi és la
caiguda dels dos principals partits a Catalunya des de 1977. El PSC, amb la
mateixa candidata Carme Chacón, ha passat en vuit anys de recollir el 45% dels
vots al 15,7%. La coalició CiU de moure’s en la franja del 30% de vots a ser
quarta opció amb el 15%. En relació a les eleccions de 2008, abans de la sentència
que va invalidar l’Estatut al 2010, aquestes dues formacions van recollir 1,94
milions de vots, i ara 1,15: han perdut doncs quasi 800.000 vots.
Per si ho volem mirar des del punt de vista
del procés, seguint el model fet servir pel 27S (veure blog del 28 de setembre) , he confeccionat el següent
quadre resum:
Com es veu en la última fila, el
percentatge de vots donat a formacions que defensen canvis importants en l’arquitectura
institucional actual (reforma federal, referèndum a Catalunya, independència)
representen aquest vegada un 74,7% del total. Un 25,3% dels votants a Catalunya
són partidaris o de la continuïtat o d’una reforma re-centralitzadora. Mal
resultat una vegada més per les forces immobilistes; continua la petició d’un
canvi institucional i constitucional.
Es veu també que un 41,7% voten a opcions
que consideren que l’únic objecte de sobirania és el conjunt del poble
espanyol, i els que consideren a Catalunya com a subjecte polític sobirà són el
58,3%. En les eleccions del passat 27S, aquests percentatges van ser del 39,8 i
el 48,6% respectivament. Possiblement la lleu baixada del sobiranisme és un
efecte de l’abstenció de molta gent de la CUP.
El que ha variat és el balanç dins de les opcions
sobiranistes: el dret a decidir ha pujat quasi 15 punts, mentre que l’independentisme
ha baixat del 48,6% el 27S al 32,5 d’ahir. El primer ha pujat mig milió de vots
i el segon ha baixat 800.000.
Fem ara uns apunts sobre els resultats de
les candidatures, comparant amb la història de les eleccions generals a les
Corts espanyoles
DiL (fins ara CiU). El pitjor resultat des
de la restauració de la democràcia. El 15,1% d’ahir és inferior al 16,4 de les
eleccions de 1979. De fet, des d’aquell any no havia baixat del 20% de vots
mai. Respecte a les anteriors eleccions de 2011, ha perdut quasi el 50% de
votants. I els seus dirigents saber què vol dir el verb “dimitir”
PSC. Ja s’ha comentat la davallada en les 2
ultimes eleccions generals. Ara volen presentar els resultats d’ahir com “salvar
els mobles” per que comparen els quasi 590.000 vots rebuts amb els obtinguts en
les recents eleccions autonòmiques que eren uns 525.000. Però als 2008 van rebre
1,69 milions de vots; és a dir, han perdut 2/3 dels seus vots. Segueixen aquella dita que
diu “de derrota en derrota fins a la victòria final”. La Chacón no renunciarà a
l’escó, es passarà la legislatura sense aparèixer a Catalunya i ¿tornarà per
les properes eleccions?
PP: per primera vegada des de 1979, quan
encara era Alianza Popular, el primer partit a Espanya és l’últim a Catalunya,
amb només un 11,1% de votants. Són els pitjors resultats des de 1989 i ha
perdut 300.000 vots respecte a 2011. L’àngel de la guarda Marcelo ha estat
despistat aquest dies, o s’ha canviat de partit.
ERC: amb quasi el 16% de vots i 9 diputats
supera els millors resultats de 2004 quan va obtenir 8; ha recollit 350.000
vots més que aleshores. Aconsegueix superar a Convergència per primera vegada i
sembla possible que és consolidi en el voltant d’aquest 16%. És ja el primer
partit independentista.
C,s. Els 489.000 vots rebuts semblen pocs
davant les expectatives de les enquestes i mediàtiques doncs semblava que podia
ser el primer partit i ha acabat sent el cinquè. De fet en relació al 27S ha
perdut quasi 250.000 vots. El vot útil anti-independència els ha deixat per no
ser un vot útil anti-crisi. A hores d’ara deu ser el partit més interessat en
que la CUP recolzi la investidura de Mas, doncs deu ser el menys interessat en
que torni a haver eleccions autonòmiques.
ECP. El guanyador clar. Si comparem amb els
resultats històrics dels partits i coalicions a l’esquerra del PSC, es veu que
ha arribat a quasi un milió de vots, quan el millor resultat del PSUC va
aconseguir 558.000 al 1977 i ICV en les anteriors eleccions va recollir
280.000, que eren la quantitat més gran també des del 1977. La preferència per
l’eix social, l’esquerra-dreta, i l’opció clara –a Catalunya i a Espanya- pel
referèndum que doni expressió al dret a decidir de Catalunya han pogut ser la
base del seu èxit.
En resum: època de canvi, nous actors, inestabilitat, necessitat de polítiques diferents, prioritat per l'eix social, cal resoldre el problema de Catalunya (de Espanya també)
JL Campa