Podem estimar ja quanta gent hi va assistir
a l’acte de la Meridiana, d’acord amb la metodologia que vaig explicar en l’anterior
escrit.
Finalment la Meridiana es va omplir en tot
el recorregut previst, i en base a l’observació personal feta sobre el terreny i
a les imatges vistes en els mitjans de comunicació, considero que es pot
aplicar una densitat de 4 persones per metre quadrat, al llarg de tot l’ample
de l’Avinguda Meridiana. Aquesta va ser també la densitat aplicada per calcular
els assistents a la diada del 2012 al Passeig de Gràcia.
Per tant el total d’assistents es pot
estimar en torn a les 880.000
persones.
Ignoro com calcula la Guardia Urbana els
assistents per donar la xifra de 1.400.000 persones, però d’acord amb el càlcul
invers que serveix per obtenir quants manifestants tindria d’haver per metre
quadrat per arribar a la citada xifra, ens dona que calen 6,3 persones per
metre quadrat. Hi ha una impossibilitat
física per encabir-les.
El resum doncs de les mobilitzacions que s’han
fet a Catalunya des de 2014 és el següent:
El clar que el nombre d’assistents a la
concentració d’aquest any és menor que en les convocatòries dels dos anys
anteriors; encara que molt superior a la manifestació de 2012, quan es va
omplir tot el passeig Gràcia fins l’Estació de França.
En qualsevol cas, no crec que això sigui un símptoma de desinflament. Els convocants
han aconseguit -com sempre- el que s’havien plantejat. Cal tenir en compte, com
ja havia comentat en la última entrada del blog, que l’abast de l’objectiu que
es marcaven els convocants era d’un abast menor ja de partida, com ja es veu
observant el tamany de la superfície plantejada per l’acte.
És extraordinari aconseguir mobilitzar any rere
any, convocatòria rere convocatòria, que tanta gent s’apunti, es mogui, viatgi,
assisteixi a uns actes que no tenen mes motiu que el fer palès que existeix una
determinada voluntat de canviar el país. Són ja quatre anys de mobilitzacions tranquil·les,
pacífiques, alegres, ordenades, familiars, transversals, amb absència de
qualsevol incident. Va ser un nou gran èxit; punt.
Per últim, per una vegada estic d’acord amb
l’Artur Mas que ahir va dir: “Al carrer s'influeix però a les urnes es decideix”.
Les urnes comptaran de veritat les opcions dels catalans.
JL CAMPA