Després de la meva recent estància de 10
dies a Washington torno com sempre amb un sentiment ambivalent respecta als Estat
Units, al menys respecte al que es veu en el Districte de Columbia i rodalies.
Soc conscient de que existeix –i és evident- moltes altres cares dels Estats
Units, però vull comentar tres aspectes que mostren factors d’èxit de la nació
americana, i que en comparació amb Espanya i Catalunya representen un contrast
important.
1 Èxit del procés de Nation Building, de
construcció del concepte de nació. El Museu d’Història Americana és un exemple
de com presentar un país de tots els ciutadans i de la formació d’un relat
històric basat en al menys tres eixos:
La bandera com a símbol
comú. Hi ha un carrusel de fotografies que mostren l’ús de la bandera (comuna)
per part de blancs, negres, indis, hispans, gais, feministes, tea party, pacifistes, militars, veterans
de guerra, joves, antiracistes, KKK. Missatge: tots tenen un símbol comú que es
usat i acceptat per tots sense exclusions ni apropiacions en exclusiva
La nació americana
com a garantia de llibertat dels individus, sense considerar races, ni orígens
ni religions. L’Estat no és el motor del país, és la iniciativa individual, l’esforç
particular el que –en un marc de llibertats garantides per aquest estat- fan
que els USA rutllin i siguin un país capdavanter i d’èxit
Els Estats Units per
garantir la llibertat i la democràcia en el seu propi homeland, i en el món, tenen unes forces armades disposades a
intervenir en qualsevol part per defensar aquesta llibertat. En frase quasi
textual “uns moren per que tots els
ciutadans (americans) visquin tranquils.
Honorem-los”.
Hi havia una
exposició temporal sobre les diferents guerres internes i externes a les que
han fet front els USA des de la seva independència. Tot i que naturalment
escombren cap a casa, no deixen de dir que la guerra de Cuba amb Espanya va ser
induïda per certs mitjans de comunicació i que la intenció de fons era iniciar un
cert imperi colonial; també quan parlen de la guerra de Vietnam posen fotos
dels bombardejos amb Napalm.
2 Federalisme. El vídeo introductori de la
visita al Congrés és una defensa de la concepció federal de la Unió. Des de la
formació dels Estats Units a partir de les 13 colònies, quan surt el lema “de
molts, u” (Out of many, one / E pluribus
unum) que és el resum més curt de la definició de federalisme, fins a la famosa
frase “Of the people, by the people, for
the people”, es presenta una nació única, formada per tots (Estats, persones,
races, religions) i tots diferents.
Això sí, en la meva opinió es passen de
frenada en la pintura que decora l’interior de la cúpula del Capitoli, que es
diu l’Apoteosi de George Washington. Es presenta al primer president elevat als
cels i envoltat per les deesses Llibertat i Victoria més tretze verges, una per
cada de les colònies que van declarar la independència del Regne Unit.
3 Separació de poders
Aquest Estat global, federal, es concep com
a protector dels altres Estats, els que conformes la Unió, i també dels
individus lliures. Això sota un criteri rector d’evitar que ningú pugui accedir
a un poder absolut. Els poders son el President, el Congrés (format pel Senat i
la Cambra de representats) i la Corte Suprema. Tots ells estan escollits amb processos,
terminis i representativitats diferents.
Tot i que el President és presentat sempre
com el líder de la nació i molt especialment com el comandament en cap de les
forces armades, no deixa de ser una anècdota curiosa –en tant pot simbolitzar
una mica aquesta separació de poders- que en la botiga del Capitol no hi hagi
cap objecte o regal amb la figura de cap President; cal tenir en compte que en
qualsevol botiga de “souvenirs” hi ha una munió de plats, imants, tasses i escarapel·les
amb els Presidents
Per últim, en un sentit mes lúdic i distès,
una cabòria final sobre Catalunya: quan et seus en les escales del Lincoln
memorial, i mires el Mall, un passeig de 500m d’ample i mes de 3 Km de llarg, amb l’Obelisc al mig i el Capitol al
fons, pots arribar a pensar fins a quin punt no és una al·legoria de Catalunya.
Per què? Doncs per que està situat entre dues Avingudes, una a cada costat: Constitution Av. i Independence Av. És a
dir entre la Constitució i la Independència. Com Catalunya, no?
JL Campa
PD: si a algú l’interessa, estan accessibles
els vídeos de l’acte que sobre el procés català va tenir lloc a la GWU i del
que parlava en la publicació anterior