dissabte, 28 de març del 2015

ELS ESTATS UNITS (Una visió parcial)

Després de la meva recent estància de 10 dies a Washington torno com sempre amb un sentiment ambivalent respecta als Estat Units, al menys respecte al que es veu en el Districte de Columbia i rodalies. Soc conscient de que existeix –i és evident- moltes altres cares dels Estats Units, però vull comentar tres aspectes que mostren factors d’èxit de la nació americana, i que en comparació amb Espanya i Catalunya representen un contrast important.

1 Èxit del procés de Nation Building, de construcció del concepte de nació. El Museu d’Història Americana és un exemple de com presentar un país de tots els ciutadans i de la formació d’un relat històric basat en al menys tres eixos:
La bandera com a símbol comú. Hi ha un carrusel de fotografies que mostren l’ús de la bandera (comuna) per part de blancs, negres, indis, hispans, gais, feministes, tea party, pacifistes, militars, veterans de guerra, joves, antiracistes, KKK. Missatge: tots tenen un símbol comú que es usat i acceptat per tots sense exclusions ni apropiacions en exclusiva
La nació americana com a garantia de llibertat dels individus, sense considerar races, ni orígens ni religions. L’Estat no és el motor del país, és la iniciativa individual, l’esforç particular el que –en un marc de llibertats garantides per aquest estat- fan que els USA rutllin i siguin un país capdavanter i d’èxit
Els Estats Units per garantir la llibertat i la democràcia en el seu propi homeland, i en el món, tenen unes forces armades disposades a intervenir en qualsevol part per defensar aquesta llibertat. En frase quasi textual  “uns moren per que tots els ciutadans (americans) visquin  tranquils. Honorem-los”.
Hi havia una exposició temporal sobre les diferents guerres internes i externes a les que han fet front els USA des de la seva independència. Tot i que naturalment escombren cap a casa, no deixen de dir que la guerra de Cuba amb Espanya va ser induïda per certs mitjans de comunicació i que la intenció de fons era iniciar un cert imperi colonial; també quan parlen de la guerra de Vietnam posen fotos dels bombardejos amb Napalm.

2 Federalisme. El vídeo introductori de la visita al Congrés és una defensa de la concepció federal de la Unió. Des de la formació dels Estats Units a partir de les 13 colònies, quan surt el lema “de molts, u” (Out of many, one / E pluribus unum) que és el resum més curt de la definició de federalisme, fins a la famosa frase “Of the people, by the people, for the people”, es presenta una nació única, formada per tots (Estats, persones, races, religions) i tots diferents.
Això sí, en la meva opinió es passen de frenada en la pintura que decora l’interior de la cúpula del Capitoli, que es diu l’Apoteosi de George Washington. Es presenta al primer president elevat als cels i envoltat per les deesses Llibertat i Victoria més tretze verges, una per cada de les colònies que van declarar la independència del Regne Unit.

3 Separació de poders
Aquest Estat global, federal, es concep com a protector dels altres Estats, els que conformes la Unió, i també dels individus lliures. Això sota un criteri rector d’evitar que ningú pugui accedir a un poder absolut. Els poders son el President, el Congrés (format pel Senat i la Cambra de representats) i la Corte Suprema. Tots ells estan escollits amb processos, terminis i representativitats diferents.  
Tot i que el President és presentat sempre com el líder de la nació i molt especialment com el comandament en cap de les forces armades, no deixa de ser una anècdota curiosa –en tant pot simbolitzar una mica aquesta separació de poders- que en la botiga del Capitol no hi hagi cap objecte o regal amb la figura de cap President; cal tenir en compte que en qualsevol botiga de “souvenirs” hi ha una munió de plats, imants, tasses i escarapel·les amb els Presidents  

Per últim, en un sentit mes lúdic i distès, una cabòria final sobre Catalunya: quan et seus en les escales del Lincoln memorial, i mires el Mall, un passeig de 500m d’ample i mes de 3 Km de  llarg, amb l’Obelisc al mig i el Capitol al fons, pots arribar a pensar fins a quin punt no és una al·legoria de Catalunya. Per què? Doncs per que està situat entre dues Avingudes, una a cada costat: Constitution Av. i Independence Av. És a dir entre la Constitució i la Independència. Com Catalunya, no?

JL Campa


PD: si a algú l’interessa, estan accessibles els vídeos de l’acte que sobre el procés català va tenir lloc a la GWU i del que parlava en la publicació anterior