EL FUTUR DEL CAPITALISME

Fa uns dies vaig poder assistir a una jornada sobre el futur del capitalisme que es va celebrar al Círculo de Economia amb el patrocini del CIDOB. Com hi havien diversos ponents, es van donar diferents opinions; de totes elles m’he fet el següent resum del que per a mi fou el més interesant:

No hi ha un sol capitalisme; n’hi han diversos i plurals, amb diferent combinació de llibertats, democràcia, competència, especulació, desigualtat, pobresa i oportunitats. És una mica com l’energia: ni es crea ni es destrueix, el capitalisme es transforma. De fet, necessita transformar-se per sobreviure. Fins i tot hi ha el fenomen recent del capitalisme d’estat (Brasil, Rússia, Xina entre d’altres) que promociona les formes capitalistes a partir d’empreses estatals molt potents, en especial en el sector energètic però també en banca, aerolínies i químiques.

El capitalisme en l’actualitat, te diversos problemes, sobre tot des de l’òptica europea:

-     Concentració de la riquesa i augment de la desigualtat

-     Futur sense treball per a tothom. Es preveu una recuperació sense plena ocupació

-     Crisis recurrents i per causes endògenes (ja ho va predir Marx)

-     Continuen les limitacions a la lliure competència, per la pressió dels lobbies i la manca de regulació efectiva

El capitalisme actual està lligat al triomf de la ideologia neoliberal, que situa a l’individu autònom i suposadament racional i lliure com a centre d’atenció. Però cal entendre que el individuo autònom no existeix, i si ha algun és un monstre; el subjecte a considerar han de ser les persones, i encara que no hi ha rés per sobre de la persona individual, necessita de la comunitat per desenvolupar-se, viure, relacionar-se i fer el seu model de vida. Cal canviar com a criteri d’èxit el benestar individual pel benestar comú (“los móviles económicos son buenos criados però malos amos”)

La visió empresarial suposadament dominant també va estar present en el debat, però matisada  amb la reivindicació de valors com protegir el model de mercat de la deriva cap el monopoli, transparència i rendiment de comptes, aplicar criteris de “bon pare de família”, l’objectiu de les empreses ha d’anar més enllà de l’obtenció de beneficis monetaris (i de la poc útil RSC)

Sota la consideració implícita que un dels problemes més importants és el progressiu increment de la desigualtat dins de les societats (la desigualtat entre persones no és injusta, ho és l’extrema desigualtat), van proposar-se camins d’actuació empresarial i social orientats a una societat més justa i a la pròpia sostenibilitat del capitalisme com a sistema:

-     La productivitat no ha de primer sempre sobre la creació d’ocupació

-     Considerar les propostes de Piketty sobre augmentar impostos als rics (també ho diu el FMI) i establir un impost global sobre el patrimoni.

-     Recuperar el concepte de be comú, que es pot traduir també en valors compartits

-     Limitar l’actuació del mercat als bens que tenen valor de canvi, i per tant retirar del mercat els ben amb valor d’us: seguretat, salut, educació

La globalització, que no desapareixerà, ha comportat (a part de les seves avantatges) nous problemes relacionats amb la manca de Governança global, la llibertat de moviments de capital especulatiu, els problemes de les fiscalitats estatals. Es fa cada vegada més evident la incompatibilitat en el mon global entre els poders financers, els poders dels estats i els poders dels ciutadans; és a dir, el Trilema de Rodrik entre globalització, estat-nació i democràcia: pots aconseguir dos, però no els tres ala vegada.

La Golden Age de la postguerra mundial no tornarà, doncs va ser una època excepcional bassada en energia barata, monopoli tecnològic i, sobre tot, en la por a l’URSS com alternativa al sistema capitalista. I això comporta el creixement (a Europa) d’un profund estar de malestar, amb allunyament entre governants i ciutadans. La Unió Europea te el repte de reformar-se per evitar que els seus governants siguin percebuts com subordinats als poders financers, i per a dur a terme reformes que frenin la tendència al augment de les desigualtats. Va haver-hi un gran pacte social perquè hi havia capacitat d’intimidació per part de les classes populars

La democràcia no és el sistema necessari pel capitalisme, i no està assegurada la seva pervivència allà on existeix. De fet hi ha o un equilibri molt precari entre el Capitalisme (que implica desigualtat) i la Democràcia (que vol dir igualtat de drets). El malestar ciutadà, el seguidisme dels polítics respecte a les elits, el no compliment dels programes electorals, el trencament del mite de la meritocràcia com a forma d’ascendir socialment, la crisi fiscal per a poder finançar serveis públics, estant posant en crisi la democràcia representativa. L’única possibilitat és, malgrat tot, la recuperació, la regeneració, de la política. Sinó estem abocats a les formes de govern conegudes com autoritarisme post-democràtic.

Enumero a continuació els trets mes rellevants de la intervenció que va fer un representant del CIS Centro de Investigaciones Sociológicas, sobre la percepció actual de la societat espanyola respecte a la política:

-     Es detecta una ruptura entre les elits (polítiques i econòmiques) i els ciutadans. Porta a una crisi del bipartidisme, de les institucions de l’estat i del sentiment europeista

-     No hi ha resignació. Són perceptibles actituds de ciutadania activa

-     Gran rebuig a gran empreses, en especial financeres i de telecomunicacions. No són jutjades pels serveis que donen sinó per la seva actitud social

-     No depèn de la classe social, sinó de com els ha afectat la crisi. Més del 50% respon que ha baixat en la classe social amb la crisis.

-     Són perceptibles canvis en les formes de consum, canvi a marques que consideren tenen més bon comportament social, increments en les actituds col·laborat ives

-     Els ciutadans més crítics tendeixen a comprar més productes “espanyols”.

-     El valor de la igualtat està valorat de forma equivalent per dretes i esquerres

-     Podemos es nodreix  de tots els segments de població: 40% no definits, 30% votants PSOE, fins i tot 10% votants PP.

-     Hi ha una crítica molt forta als incompliments dels programes dels partits; de fet els incompliments programàtics són percebuts com a traïcions

Per últim unes frases que dites en un foro tan poc d’esquerres com el Círculo, prenen una vàlua prou important: No existeix la democràcia sense justícia; el major desordre és la injustícia; a Espanya hi ha ara sensació d’injustícia.

JL Campa