Aquesta
entrada també l’hagués pogut titular La
gran distància entre els polítics i els ciutadans. Em refereixo a la
tendència de molts polítics, molt en especial en especial dels membres del Gobierno
de España (que no en tenen l’exclusiva però), d’allunyar-se dels ciutadans de
les seves vivències i les seves preocupacions. Acaben vivint en una bombolla,
rodejats de Secretaris d’Estat, assessors, caps de premsa, guardaespatlles i pilotes.
Això
els porta a perdre “toque” amb la realitat, el que a la seva vegada permet dir una
frase com la d’en Rajoy la setmana pasada: “podemos
decir que en muchos aspectos la crisis es historia del pasado”.
En
aquest aspecte em sembla clarificador (per una vegada) l’article d’ahir del
director de La Vanguardia que diu en els paràgrafs principals: “Els polítics miren tant les enquestes que
acaben manant més els sociòlegs que els dirigents que les encarreguen. I per
sortir-se'n en la governació el primer punt imprescindible és trepitjar el
territori, no pas els despatxos dels directors dels seus estudis d'opinió ... Els
que coneixen els afers de la política espanyola expliquen que Pedro Arriola, el
sociòleg de capçalera de Mariano Rajoy, té més capacitat d'influir en les seves
decisions que els mateixos barons del partit. Arriola és un personatge que es
deixa veure poc i que parla encara menys”
Efectivament,
en Màrius Carol apunta a l’obsessió dels polítics pel que diuen les enquestes
com a referent de la seva actuació, la qual cosa significa per una banda una visió
a curt termini de l’acció política, i per un altre la renuncia al lideratge de
la societat, a canviar les opinions establertes.
Si ajuntem la forma de vida
distanciada de la societat, que la informació els arriba filtrada per “la corte”
que els rodeja, i la governació a cop d’enquesta no podem més que desitjar un
canvi en la pràctica política dels responsables governamentals que permeti
reduir la citada distància.
JL Campa