En Josep Ramoneda opina sobre el posicionament del corrent socialdemòcrata en relació a les tensions actuals a Espanya i al món:
Hi ha dos vectors
de canvi en curs: un qüestiona l’estructura territorial, i l’altre la
promiscuïtat entre política i diner i la impotència de la política democràtica
davant del poder financer. En tots dos conflictes la socialdemocràcia està del
costat de l’ordre existent. ¿Realment creuen que aquest és el millor dels mons
possibles? No és un problema específic de la socialdemocràcia catalana o
espanyola. La socialdemocràcia europea, descol·locada pel pas del capitalisme
industrial (el seu món propi) al capitalisme financer, declina lentament,
condemnada a un rol subsidiari de la dreta, incapaç de construir una
alternativa. ARA 18-10-2014
Comentant
la proposta feta per algunes empreses tecnològiques als Estat Units de
subvencionar la congelació d’òvuls a les seves treballadores, Milagros Pérez
Oliva conclou:
Els canvis que el
neoliberalisme econòmic està introduint en el model de relacions socials, i que
donen lloc al que el filòsof germanocoreà Byung-Chul Han defineix com la
societat del rendiment. Com que el model tradicional de relacions laborals
—subjectes a normes disciplinàries, amb jornada laboral i condicions de treball
pactades— no permetia augmentar la productivitat, el sistema ha inventat un nou
model en què és el mateix individu qui fixa els seus objectius. I ho fa en un
entorn cultural de màxima competitivitat on sempre es pot fer una mica més per
triomfar. El subjecte de rendiment interioritza de tal manera el sistema
d'autoexplotació que, com Prometeu, acaba encadenat a una roda que el fa
responsable únic del seu èxit o el seu fracàs.
Les empreses
tecnològiques s'han convertit en les capdavanteres d'aquesta nova filosofia que
converteix cada treballador en un emprenedor de si mateix. “Els projectes, les
iniciatives i la motivació reemplacen la prohibició, el mandat i la llei",
diu Han. “L'inconscient social passa del deure al poder”. No es tracta només de
fer el que s'ha de fer i el que s'espera que un faci, sinó de fer més. Sempre
més. En aquesta espiral, qualsevol distracció, per exemple la maternitat, pot
ser letal per a una prometedora carrera. El País 19-10-14
El
premi nòbel Paul Krugman, analitzant el comportament dels mercats i sobre tot
dels seus intèrprets, ens diu una cosa a tenir en compte:
La próxima vez que escuchen a un busto parlante opinar sobre lo que debemos
hacer para satisfacer a los mercados, pregúntense: “¿Cómo puede saberlo?”.
Porque la verdad es que cuando algunos hablan acerca de lo que el mercado nos
exige, lo que en realidad están haciendo es tratar de intimidarnos para que
hagamos lo que ellos quieren. El Pais 19-10-14
En
Xavier Sardà, partidari clar de la “tercera via” per solucionar el conflicte
entre Catalunya i Espanya escriu un article que és un plor dolgut i davant de
la incapacitat creixent de trobar un camí que no poorti al trencament final. Hem
recorda molt al vídeo de Iñaki Gabilondo del desembre de l’any passat: “Catalunya
se va”. Destaco la següent frase:
Alguns preferiríem
que els catalans continuessin a Espanya perquè majoritàriament així ho
desitgessin, però no ens val que els catalans es quedin a Espanya perquè no en
tinguin més remei. Una cosa és guanyar-se Catalunya convencent i una altra completament
diferent retenir-la per collons. El
Periódico 19-10-14
També
aquest cap de setmana Podemos està celebrant el seu primer congrés o assemblea. Enric
Juliana dona el següent diagnòstic:
El grupo dirigente de Podemos, confirmado en la asamblea de Vistalegre, es
hijo de las nuevas clases medias. No son tipos marginales. Han estudiado. Su
nivel intelectual es alto, más alto que el promedio de los actuales políticos
profesionales. Tienen una idea de España en la cabeza y su programa
radical-democrático, con evidentes rasgos populistas, puede evolucionar en
distintas direcciones. Lo que vemos ahora tan sólo es un esbozo.
En sólo cinco meses, Podemos ha logrado condicionar las hojas de cálculo de
todos los demás partidos. Pueden triturar a IU y dejar al PSOE demediado. Y
podrían alterar el resultado de las elecciones ‘plebiscitarias’ de Catalunya,
si estas fuesen convocadas. La Vanguardia 19-10-14
Sobre
el mateix tema però en un sentit contrari, que ve a confirmar la reflexió primera
sobre la “descol·locació” actual de la socialdemocràcia, el diari El País, fa
un editorial amb el següent títol i entradilla:
Podemos se organiza. Cuanto más se les escucha, más suenan a lo mismo:
populismo, personalismo, manipulación. El País 19-10-14