Durant
el mes de setembre he estat fent un seguiment, quantificació i qualificació
dels articles d’opinió que ha anant publicant El País en les seves pàgines.
Els
he qualificat en 5 tipus: Molt Contraris al procés, Contraris, Neutres,
Favorables i Molt Favorables (MC / C / N / F / MF). El resultats són els següents:
En
total s’han publicat 142 articles d’opinió, quasi 3 al dia. Es reflexa un
decantament contrari al procés doncs entre els Molts Contraris i Contraris
sumen un 46% dels articles; la posició neutral –sigui descriptiva o valorativa-
recull quasi el 40% i no arriba al 15% el nombre d’articles favorables.
He
separat entre els articles inclosos en l’edició amb difusió a tota Espanya i
els publicats en les fulles específiques de l’edició catalana:
És
evident el biaix diferent entre les opinions publicades amb distribució a tota
Espanya i les dirigides només al mercat català, on es dona un ventall molt més equilibrat
en tor al 30% entre els favorables, neutres i favorables; sí que hi ha una
diferència entre els molt contraris, que quasi són el doble percentualment a l’edició
per Espanya que en l’edició per Catalunya.
En
cap cas s’ha publicat un article que es pugui qualificar com Molt Favorable
En
el cas dels editorials, que recullen l’opinió del diari, s’han publicat 13
sobre temes catalans, el que és un nombre extraordinari, més d’un cada tres
dies. 1 Molt Contrari, 6 contraris i 3 neutres que corresponen en general a la defensa
de la dita 3ª via (reforma de la constitució en un sentit federal) i a
conjuminar la crítica doble al procés i a la inacció del govern del PP. Filant
prim es pot observar que tots els editorials contraris són posteriors al 11 de
setembre.
En quan a “La cuarta pàgina”, que recull l’article de fons més destacat de cada
dia, s’han publicat 3 Molts Contraris, 4 Contraris, 6 neutres i 1 favorable
(escrit, ves per on, per un basc: Bernardo Atxaga).
Resumint,
les dades mostren una posició editorial, i de selecció dels articles signats,
contrari al procés engegat a Catalunya, tot i mantenir un gruix destacable de
texts que mostren neutralitat. A l’edició catalana, la selecció d’articles d’opinió
està més equilibrat entre les posicions favorables i contràries que a l’edició
Espanyola, que està mes decantada cap a la posició contrària. La posició
editorial bascula sobre tres posicions: contra el procés, contra la no resposta
política del govern popular, i a favor d’una (tímida) reforma federal de la
Constitució.
Esmentar
que en aquest període El País ha procedit també a:
1-
Dedicar
16 pàgines acrítiques a la mort de Emilio Botín (5 a Isidoro Álvarez)
2- En l’edició del 11
de setembre no fa més que un esment de 4 o 5 línies a la prevista celebració de
la V a Barcelona, i dedica quasi una pàgina a la prevista concentració “unionista”
a Tarragona.
3-
El
titular de portada del dia 1 d’octubre no és informatiu, és opinatiu, i digne
de ser portada d’un diari de la caverna mediàtica, fa uns anys dita “bunker”. A
4 columnas “La campaña a favor de la
consulta pasa de la generalitat a las calles”