A part del ja comentat manifest dels
“iguales”, la setmana passada també es va publicar a Madrid la declaració “Una España
federal en una Europa federal”, signada per un altre grup de persones pertanyents
a determinats sector de la intel·lectualitat espanyola.
Els comentaris en aquest cas són:
Està escrit des d’una voluntat
integradora, clarament favorable a la continuïtat d’Espanya com estat, sense trencament,
però no des de posicions immobilistes i uniformadores.
A partir del reconeixement del
problema del no funcionament de l’estructura territorial de l’estat de les
autonomies, reclama una reforma constitucional per arribar a tenir una estructura
organitzativa federal.
Aquesta nova reforma deuria
reconèixer identitats diverses, tenir un Senat amb competències legislatives exclusives,
fixar el repartiment competencial entre federació i unitats federals, dissenyar
un finançament clar, equilibrat i respectant l’ordinalitat.
És en molts aspectes semblant a la “Declaració
de Granada” que va fer el PSOE el juliol de 2013. Es pot observar un cert
reconeixement mes clar de la diversitat i també que inclou la necessitat de mantenir
l’ordinalitat fiscal (“que ninguna comunidad se empobrezca por causa de la
referida solidaridad”) que no figurava en la citada Declaració
A diferència del manifest dels “iguales”
no desautoritza els nacionalismes, no té un llenguatge agressiu, no demana que
caigui sobre els dissidents “el peso de la Ley” sinó demana el canvi de la Llei
per aconseguir, amb sensatesa i audàcia a la vegada, un canvi integrador.
Cal remarcar també que contemplen
una Espanya federal en una Europa federal
De tota manera, cal tenir en compte
que quan es parla de federalisme passa el mateix que quan es parla de
democràcia: cal posar l’adjectiu qualificatiu darrera per saber de què es parla;
no es el mateix democràcia lliberal que popular, representativa que directa, orgànica
que parlamentària, etc. Tampoc és el mateix la federació dels Estats Units que
la Russa, la alemanya que la suïssa, l’argentina que la canadenca.
Les vies per analitzar un sistema
federal proposades per Ferran Requejo són 4 eixos: uninacional-plurinacional, unitarisme-federalisme,
centralització-descentralització, simetria-asimetria. Han de respondre a les
preguntes: Es reconeix la plurinacionalitat interna? Es reconeixen com a poders
diferents la federació i les unitats federades? Les competències estan
assignades al nivell més proper als ciutadans? S’adopten solucions diferents a
problemes diferents?
Una solució federal pot ser
dissenyada amb tendència uninacional, unitària, centralitzada i simètrica, o a
l’inrevès amb un enfoc plurinacional, amb força a les unitats federades, descentralitzada
i asimètrica. Per tant, cal conèixer el disseny concret de les propostes
concretes per poder valorar si una proposta federal pot donar solució al
problema territorial espanyol, sobre tot en relació a Catalunya i el País Basc.
JL Campa
21/7/14