Uns comentaris sobre el Manifest publicat abans d’ahir a Madrid.
Considera el nacionalisme com un concepte negatiu; es tracta d’un valor polític que cal deslegitimar intel·lectual y políticament. No identifiquen el nacionalisme espanyol (ni l’americà, ni el francès, ni el de qualsevol estat existent).
Posen la llibertat i la igualtat com a base de la democràcia. Per ells no existeixen drets lingüistics ni culturals a defensar, no reconeixen nacionalitats, no existeix asimetria en el finançament; en resum, no existeix la diferència, només la uniformitat. Es un posicionament que va contra aspectes importants de la Constitució Espanyola que tant diuen defensar
El nacionalisme (no espanyol, no estatal) l’associen a tota mena de desastres: trencar la convivència, mites, egoisme, insolidaritat, antipluralista, asocial, discriminatori, populisme, antidemocràtic, reaccionari, dictatorial, opacitat, privilegiat, atenta contra la seguretat. Només li falta ser la causa de la mort de Kennedy i la de Manolete.
Reivindiquen l’aplicació del “peso de la Ley”. Davant d’un problema polític evident, criden a la no negociació, al no contrast d’idees, a no equilibrar el joc d’interessos, a no treballar per la recerca de solucions i consens. És a dir neguen l’acció política i demanen la imposició de la llei.
Per últim, reivindiquen textualment la Constitució Espanyola “como consigna de ciutadania y convivència”. La veritat és que m’he tingut que mirar quins significats te la paraula Consigna en el diccionari de la RAE: consigna. (De consignar).
- 1. f. En agrupaciones políticas, sindicales, etc., orden que una persona u organismo dirigente da a los subordinados o afiliados.
- 2. f. En las estaciones de ferrocarril, aeropuertos, etc., local en que los viajeros depositan temporalmente equipajes, paquetes, etc.
- 3. f. Mil. Órdenes que se dan a quien manda un puesto, y las que este manda observar al centinela
Com suposo que no es refereix a les maletes, les altres dues accepcions són en el sentit de ordre que es dona a subordinats, afiliats o soldats. Curiosa manera d’entendre una Constitució suposadament democràtica; em quadra més amb els antics “Principios inalienables del Movimiento Nacional”
En resum, els hi falta resumir-ho en un lema conegut: España. Una, grande, libre (e igual).
JL Campa