Desprès de 4 anys
d’estudis, en una de les ultimes classes de la carrera, concretament dins de
l’assignatura de Economia Política Internacional, vaig escoltar la primera
frase que et deien quan començaves a estudiar Econòmiques als anys 70: “La economia és la ciència d’administració
del recursos escassos i és un arma per entendre el mon i per canviar-lo”. Desprès
d’anys de pensament dominant lliberal, basat en paradigmes com el rational
choice, l’homo economicus, i la recerca del benefici com a motor social, va ser
emocionant tornar a sentir que l’economia pot tenir altres enfocs i objectius: augmentar
la riquesa, reduir la pobresa, millorar la qualitat de vida, equilibrar les
desigualtats, lluitar contra la pobresa i la fam. Tot això també és economia;
això sí: orientada a les persones (en conjunt) i no al benefici individual.
Curiosament, el Papa Francisco
en la seva entrevista a La Vanguardia el passat dia 21, venia a dir el mateix: “estamos en un sistema mundial económico que no es bueno.
En el centro de todo sistema económico debe estar el hombre, el hombre y la
mujer, y todo lo demás debe estar al servicio de este hombre. Pero nosotros
hemos puesto al dinero en el centro, al dios dinero”.
Per un altre banda, el President
de l’Uruguai, José Mújica, en l’entrevista
que li va fer Jordi Évole el passat mes de Maig, va dir la frase “el que no vive como piensa, acaba pensando como vive”
que també feia molts anys no la sentia i que, en la meva opinió, resumeix la necessitat de la coherència entre
el pensament (les idees) de les persones i el seu comportament personal i
social. El risc de inconsistència entre idees i formes de vida afecta a totes
les persones, però és particularment greu en el cas dels polítics i la
consistència entre les seves idees públiques i les formes privades de vida. Això
afecta més als polítics d’esquerra, que en molts casos són “capturats” pel
sistema, i acaben vivint de forma diferent al que defensen, Exemples?: defensar
el socialisme i ser conseller d’empreses energètiques, defensar la escola pública i portar els teus
fills a la privada, defensar un sistema fiscal just i tenir participacions en
SICAB,s. També podem posar un exemple que afecta a les dretes: il·legalitzar l’avortament
i portar a la teva filla a interrompre l’embaràs a l’estranger.
29 de Juny 2014