Ho hagués pogut dir Mas, o Junqueras, però ho ha dit Mariano
Rajoy i d’aquesta manera, en una sola frase. queda exposat el moll de l’ós del
problema Catalunya-Espanya. La reivindicació
del procés sobiranista català és aconseguir la sobirania nacional catalana, i la d’en Rajoy (i altres) és refermar la
sobirania nacional de la nació espanyola, la única existent. Però sense voler-ho ell
(suposo) la frase d’en Rajoy referma i justifica el pensament sobiranista: el
futur és la sobirania nacional.
Plantejat així, el tema no te solució guanyadora per les
dues bandes. O Catalunya es dissol com a
nació dins d’Espanya, o per continuar sent nació ha d’assolir la independència.
O Espanya aconsegueix diluir la identificació nacional catalana, o està abocada
al trencament de la unitat espanyola.
Hi ha un camí del mig?. Sí, l’auto-reconeixement d’Espanya com
estat plurinacional, tant en els aspectes legals com en la pràctica política. Però
el petit avanç que en aquest sentit significava l’Estatut de 2006 va estar anul·lat
pel Tribunal Constitucional.
“Una lectura catalana de la Constitución debe permitir
afirmar que Cataluña es una nación ... España es un estado plurinacional”
L’octubre de 1998 ho va dir Pasqual Maragall. JL Campa