Avui a El País César Molinas publica un article
interesant on explica la seva visió de les relacions Espanya-Catalunya. Recordar
que l’any 2012 va publicar una sèrie d’articles sobre “un proyecto para España”
que van tenir prou ressò en l’opinió pública. El més interessant de l’article d’avui
és que es publica dins de l’edició comú (a nivell de tot l’estat) d’un
diumenge, o sigui que segurament també tindrà un cert impacte.
El que més m’interessa, més enllà d’interpretacions
històriques sobre les possibles causes de la dificultat d’encaix de Catalunya a
Espanya –que són discutibles i matèria d’historiadors- és la necessitat que
detecta de tenir un projecte nacional a Espanya (que no en té), la probabilitat
que els poders establerts (espanyol i català) utilitzin el conflicte territorial
per a no dur a terme reformes reals orientades a la millora i encaix de les
nostres societats als segle XXI, i sobretot la necessitat, segons l’autor, de
concebre a Espanya com una nació de nacions i el retard amb que arriba una possible
reforma federal.
Discrepo molt especialment de la
consideració que fa sobre la suposada manca d’ambició de les empreses
catalanes, sense esmentar per exemple el cas d’Endesa quan la va intentar comprar
Gas Natural. També cau l’autor en l’error, al meu parer, de considerar el moviment
independentista com impulsat pels polítics del govern, quan és la societat la
que ha anat per davant, forçant als polítics, de Convergència especialment, a córrer
per no quedar-se despenjats.
En aquest sentit, esmentar que veient el
passat dijous les imatges del Parlament de Catalunya, era evident que el procés
”tapa” altres temes, com per exemple el de la corrupció. Al mig de l’hemicicle
estava assegut, votant i aplaudint l’Oirolet Pujol, al que el fiscal ha tornat
a imputar per cobrament de comissions; a ell i a la seva dona. Molta “escandalera”
amb la Cristina i amb els tres diputats díscols del PSC i silenci mediàtic en
el cas Oriol, al que no se li demana que deixi l’escó.
El poble català i el moviment sobiranista,
no deuria deixar-se despistar. La nova Catalunya es comença a construir
denunciant les coses que ara ja no funcionen: corrupció, retallades,
injustícies, desigualtats. No podem esperar a la independència per a fer-ho be.
Per últim, recomanar l’article de Goytisolo
avui, també en El País
JL Campa
Article Molinas
Article Goytisolo