Acabada l’època de la
presentació de la declaració de renda, m’he proposat un petit joc: calcular
quina és la pressió fiscal real que suporta un ciutadà treballador per compte
aliena en aquest país.
He construït en Excel
un senzill model en base als següents criteris:
- Als ingressos bruts
rebuts com a salaris, hi afegeixo l’import de les cotitzacions a la seguretat
social2 corresponents formalment a l’empresa, però que no deixen de
ser menys sou pel treballador. Aquest és l’ingrés global que considero com base
sobre el que fer el càlcul. En el model considero el cas de 60.000€ de
sou anual
- Aplico sobre el salari
brut els descomptes per cotitzacions a la SS (la part del treballador) i l’IRPF
corresponent (utilitzant el programa PADRE de l’any 2012)
- Suposo uns estalvis
monetaris, amb un rendiment estimat, i la quota corresponent a l’IRPF. He suposat uns dipòsits de 50.000€ amb un
1,5% de tipus d’interès
- Un concepte que
també faig servir és el de la inflació com a impost sobre el capital. En el model aplico un 3% d’inflació
- En quan al
patrimoni immobiliari, considero el cas de dos immobles: la típica situació de
pis de propietat i segona residència.
En el model aplico un % d’IBI i l’impost d’escombraries
com a despeses pel ciutadà que són ingressos per l’estat entès en sentit ampli
d’Administració Pública.
- Tinc en compte també
l’impost de circulació d’un cotxe mig a Barcelona
- Per últim, considero
l’IVA que paga suposant que dedica al consum final un percentatge de la seva renda
disponible, aplicant-li un percentatge mig del citat IVA. En el model he considerat un 90% de consum
i un 14,5% d’IVA.
QUADRE DE RESULTATS
El resultat final
és que per un treballador que rep 60.000€ de sou anual brut, el percentatge
dels seus ingressos que se’n va en impostos és del 44,39%. Quasi la mitat del
seu guany.
Per tant, ja no hem
de parlar de “Delme”, sinó potser de “Cinquantelme”.
Però no ens
preocupem massa, que el PP ja ha muntat una comissió d’experts per la reforma
fiscal. Tot pot empitjorar.
Josep Lluís Campa
1-
“Diezmo” pels catalans
espanyolitzats pels antecessors d’en Wert.