Volem comprovar com han funcionat 10 països del mon
amb diferents situacions geogràfiques, de riquesa i de cultura. Escollim concretament:
Argentina, Brasil, Xina, Egipte, Alemanya, Índia, Japó, Níger, Espanya i els
Estats Units. Hi ha països rics, pobres, emergents i de quatre continents.
Després d’intentar trobar dades històriques
d’evolució de l’índex Gini1 com a senyal d’equitat dins dels països,
no hem localitzat una font única que tingués dades d’evolució pel període considerat;
dels països avançats, només hi ha dades corresponents a l’any 2000. En
conseqüència, hem treballat alternativament amb l’IDH2 (Índex de
Desenvolupament Humà) que elaboren les Nacions Unides3 i del que hi
ha sèries completes dels països en les dècades de 1980 a 2010, que serà el
període temporal de l’estudi.
D’un altre banda, el World Bank4 ha
estat la font de dades per l’evolució de les dades de Renda per càpita (GNI),
població i població urbana.
EVOLUCIÓ DE L’IDH
Tots els països
considerats han millorat el seu IDH en el període considerat. Els que més han estat Xina (69%) i Níger (66%)
però partien de posicions molt diferents; de fet Xina és el que te un
creixement més sostingut i que la va apropant a Argentina i Brasil mentre que
Níger segueix en un nivell absolut molt baix i allunyat de la resta de països.
Els que menys han crescut percentualment són USA (que parteix i segueix en la
posició més alta), Japó, i sorprenentment Argentina, que en aquests anys es
separa del grup capdavanter.
Hi ha una
convergència (veure gràfic) dels països amb millor IDH en torn al valor 0,9, al
temps que també tenen tendència a confluir un segon grup format per Brasil,
Xina i Egipte en valors propers al 0,7. Argentina es situa entre els dos grups.
Índia malgrat tenir un increment del 58%, encara està molt per sota dels
altres.
Níger no participa de la citada tendència a la
convergència, encara que sí de la millora relativa. De tota manera és el país
amb menys increment absolut d’IDH tot i partir del valor mínim absolut amb
diferència (tret dels USA que partien del valor màxim dels 10)
EVOLUCIÓ DE LA RENDA PER CÀPITA
Els 30 anys contemplats han estat de creixement
continu en la majoria de països. Es poden veure 4 blocs: Xina ha multiplicat
per més de 30 la seva Renda per càpita (RPC)PC; Índia y Egipte sobrepassen en 5 vegades la renda de 1985; la resta de
països es mouen entre 3 y 4 vegades excepte Níger, que tot i la seva molt baixa
posició inicial, no arriba ni a doblar en 30 anys la RPC inicial.
En el gràfic es reflexa clarament 3 Blocs de
països: els 4 de major renda per càpita inicial, que continuen sent-ho al
final. Argentina Brasil i Xina que a partir de 2001 tenen clara tendència
alcista i els altres tres amb molt baix índex de creixement, en especial Níger.
Són evidents en el gràfic la crisis econòmica en
els països avançats a partir de 2007, que no es dona en la resta tret d’una
lleugera aturada en Brasil i Argentina en 2008/9. També és visible la crisis
del “corralito” a Argentina a principis de la dècada del 2000.
Per
analitzar d’una forma més clara si s’ha produït convergència en termes de
RPC ens pot ajudar el gràfic següent,
que està fet prenent com a mesura de referència la RPC dels USA amb valor 100.
En aquest cas no es
pot deduir que s’hagi produït una convergència entre els països considerats en
aquest període de globalització. En general es mantenen els termes de
proporcionalitat amb USA, només Espanya i Xina s’apropen en més de 10 punts als
Estats Units.
Tret de Níger, una
vegada més excepció, si que es detecta una convergència, lleugera però global,
entre 2005 i 2010, ocasionada segurament pels efectes de la crisi en els Estats
Units
POBLACIÓ
La població del 10
països va créixer dels 2.340M de persones al 1985 fins els 3.459M al
2010. Més de 2.500 d’aquest últims corresponen només a Xina i la Índia. Significa
un increment del 48% en 30 anys. Per
analitzar com ha afectat a cada país, em elaborat el gràfic següent, prenent
com a valor 100 el de la població de partida de cada país:
La primera observació és que Níger és líder
destacat en creixement poblacional, el que no és segurament una bona notícia:
ha passat de quasi 6 milions en 1985 a 15,5 en 2010.
A l’extrem contrari, Alemanya i Japó han tingut
un estancament en el seu nombre d’habitants, a partir de 1995/2000
La Xina mostra una tendència a frenar la seva
taxa de creixement.
Es destacable l’increment de la taxa de
creixement a España en la dècada de 2000-10, fruit de la forta immigració
La resta de països mostren taxes decreixement
quasi constants, línies rectes, i on Egipte, la Índia i Brasil tenen valors més
alts.
Per posar més
el tema de la població en el context de l’anàlisi que fem de l’impacte de la
globalització en l’interior dels països,
considerarem ara la variació de la població urbana. Podem donar per vàlid que
creixements importants de la població urbana en curts períodes de temps,
impliquen grans migracions internes, canvis d’hàbits i de hàbitats,
massificació en perifèries amb manca de serveis i iniquitat entre els
ciutadans.
Dels primers Alemanya es manté estancada en el
74%, Espanya té un lleuger augment del 73 al 77%, USA manté un creixement
continuat però petit. Argentina era i és el país (dels considerats) amb més
població urbana, arribant al 92,3% al
2010 amb indicis de aturar-se el creixement. Em falta informació que expliqui
el creixement sobtat del Japó entre 2000 i 2010 en que passa del 78,6 al 90,5,
encara que coincideix amb l’estancament del renda per càpita que es veu en el
gràfic corresponent anterior.
Dels altres, la Xina te un creixement fort i
constant de la població urbana en els anys de l’estudi: passa del 19,4 al
49,2%. Atenció que aquest percentatge vol dir en el cas de Xina que són de
l’ordre de més de 450M de persones les que han incrementat la població urbana
La Índia també té un creixement continu però
molt mes limitat: del 23 a l 31%,
“només” afecta a 200M
Egipte manté totalment estancada la relació
entre població urbana i rural, mentre que Níger, que ja era el país amb menys
població urbana, ho continua sent; a molta distància dels altres doncs només te
al 2010 el 17,6%.
CONCLUSIONS
En el tema del desenvolupament
humà no podem de parlar de convergència clara, encara que sí de creixement
quasi generalitzat, el que porta de fet a una reducció de les distàncies entre
el països: hem passat d’un ventall inicial entre 0.35 i 0,85 (Níger a banda) a
un final mes reduït entre 0,5 i 0,9. En qualsevol cas, no ha empitjorat la
situació de cap país
En el que fa referència a la
renda per càpita tampoc podem parlar de convergència entre els països
considerats. Només en els últims 5 anys -quan d’una banda hi ha la crisi en els
països més desenvolupats al temps que Brasil, Argentina, Xina i la Índia
creixen fortament- es dona una lleugera disminució de les distàncies.
Les tres dècades analitzades no
mostren reducció del creixement de la població, concentrada això sí en els països
menys desenvolupats. És mot rellevant en la nostra opinió l’important
creixement de la població urbana a Xina, pel número absolut de persones
afectades i pel percentatge que representa sobre el conjunt d’habitants.
Podem també destacar que Àfrica
es manté a banda de les tendències mundials. No podem donar representativitat
als dos països considerats, però no deixa de ser un senyal que tant Egipte com
sobre tot Níger no mostrin símptomes de millora clara paral·lela a la resta de països
Josep Lluís Campa
8/3/2013
Notes:
3- Nacions
Unides. Human Development Report 2011 - Sustainability and Equity: A Better
Future for All. 2011 Report statistical data. Consultable en: http://hdr.undp.org/en/reports/global/hdr2011/download/
4- World
Bank. World Data Bank. World Development Indicators (WDI). Consultable en: http://databank.worldbank.org/ddp/home.do?Step=3&id=4