Alguns paràgrefs de l'article en EL PERIÓDICO del 6 de febrer de 2013
Els nostres polítics ens menteixen. Ens distreuen discutint al voltant dels sobresous i callen sobre la qüestió principal, que són les donacions de les empreses: el seu volum real, la forma com es declaren (o no), els usos que se’ls dóna i, sobretot, les contraprestacions amb què es paguen. CorpWatch, una organització dedicada a la denúncia de la corrupció empresarial, sintetitza així el cas Bárcenas : tres empreses constructores espanyoles van pagar més d’un milió d’euros al Partit Popular i van rebre contractes d’obra pública per valor de més de 14.000 milions.
No crec que hi hagi ningú tan
ingenu per imaginar que personatges com Felipe González o José María Aznar
podrien disfrutar dels ingressos que actualment perceben si no haguessin passat
abans per càrrecs polítics que els han proporcionat una considerable
influència. Ni se m’acut per què altres serveis que no siguin els d’aquest
gènere remunera Telefónica a Rodrigo Rato (no deu ser per la seva tasca com a
economista, després de la seva menyspreada sortida del Fons Monetari
Internacional i del grotesc episodi de Bankia). Els nostres polítics ens menteixen. Ens distreuen discutint al voltant dels sobresous i callen sobre la qüestió principal, que són les donacions de les empreses: el seu volum real, la forma com es declaren (o no), els usos que se’ls dóna i, sobretot, les contraprestacions amb què es paguen. CorpWatch, una organització dedicada a la denúncia de la corrupció empresarial, sintetitza així el cas Bárcenas : tres empreses constructores espanyoles van pagar més d’un milió d’euros al Partit Popular i van rebre contractes d’obra pública per valor de més de 14.000 milions.
No hauríem d’escandalitzar-nos per aquestes coses, perquè succeeixen a molts llocs. Respecte del finançament de les eleccions es calcula que les últimes celebrades als Estats Units van mobilitzar un mínim de 6.000 milions de dòlars de diners privats ( Sheldon Adelson es va gastar personalment 53 milions de dòlars en suport del nou candidats). Hi ha a més a més un aspecte que aquí produeix escàndol, com el dels viatges i festes pagats als polítics, que als Estats Units està institucionalitzat pel mecanisme del lobby, en el manteniment del qual les grans empreses gasten més diners que els que es destinen a pagar impostos.
El que resulta un engany és fer creure al personal que la corrupció són els vestits de Camps o els sobres de Rajoy . Tot això és moneda menuda, xavalla. El que és realment greu és l’avanç de la connivència de la política amb els interessos de les grans empreses i els negocis financers, que està institucionalitzant el desenvolupament d’una política que es compra i es ven. I a això serà molt difícil posar-hi remei.
