El govern espanyol acaba de fer
un altre “retoc” en el sistema de pensions. Un dels canvis ha estat endurir
l’accés a la jubilació anticipada, fent que només es pugui accedir de forma
voluntària dos anys abans de l’edat de jubilació normal (fins ara era possible
a partir dels 60 amb certes condicions)
Ho justifiquen en base a que “
uno de cada dos trabajadores accede a la jubilación antes de alcanzar la edad
legal, lo que supone un coste para la Seguridad Social de 7.000 millones de
euros al año”1. No discutiré la dada de l’increment de
cost anual, però sí crec que no es te en compte que la jubilació anticipada
d’un treballador representa un estalvi en el conjunt de prestacions que la
Seguridad Social haurà de pagar en conjunt.
Per això he fet uns càlculs
bàsics i sense gaires complicacions, en base a les condicions que regien fins
ara per la jubilació als 65 anys i als 60, i pels dos supòsits de jubilació en
el cas de cotització màxima i de cotitzacions mínimes. (veure annex amb dades bàsiques utilitzades). Consisteixen en
calcular els imports dels pagaments acumulats que haurà de fer la Seguretat
Social, tenint en compte que en els cas de jubilació als 60 anys es disminuïa
l’import a pagar en un 8% per cada any avançat, o sigui la prestació és un 40%
menor que als 65 anys.
En la teoria, i en la pràctica,
la diferència entre l’inici del pagament de la prestació als 65 anys i als 60
es veu reflectida en que en el primer cas la Seguretat social enredereix
l’inici del pagament de la pensió en 5 anys respecte al cas del 60 anys i a més
segueix ingressant cotitzacions durant aquest període. Això sí, en aquest últim
cas, l’import a pagar a partir de la jubilació és força més reduït
Es mostren a continuació les
gràfics obtinguts en els dos supòsits:
En els dos casos les dos línies de pagaments acumulats es
creuen entre els 75 i els 76 anys. A
partir d’aquesta edat els jubilats anticipadament li costen menys a la
Seguretat Social, o a l’inrevés: els jubilats als 65 costen mes que els
pre-jubilats als 60.
Si ho posem en valors monetaris, i calculem en base a
l’esperança de vida als 652 (ponderada per gènere3) quan costen de més els jubilats als 65 ens
dona uns valors de 130.000€ per la pensió màxima i de més de 32.000€ pel cas de
la pensió mínima.
En resum, el govern, els mitjans i l’opinió publicada
dominant ens enganyen. Sent veritat que el cost immediat, però parcial, de les
jubilacions augmenta fins als 75/76 anys, el fet és que el COST TOTAL futur de
les pensions DISMINUEIX si es permeten les jubilacions anticipades.
Potser el govern pensa que amb els retalls amb sanitat,
dependència i serveis socials
aconseguirà reduir l’esperança de vida als 75 anys. Aleshores tot quadra.
Els hi deixarem fer?
Josep Lluís Campa
ANNEX i referències
2 Esperanza de vida. Instituto Nacional de Estadística http://www.ine.es/ss/Satellite?L=es_ES&c=INESeccion_C&cid=1259926380048&p=1254735110672&pagename=ProductosYServicios%2FPYSLayout¶m3=1259924822888
3 Empleo por genero: .
Instituto Nacional de Estadística. Encuesta de población activa. 4º Trimestre
2012. http://www.ine.es/inebmenu/mnu_mercalab.htm

